A aquest bonic poble de nom impronunciable arribem diumenge a la vesprada. El poble està en una una zona rural de l'estat de Baden-Wuttemberg (amb capital Stuttgart) que a diferència dels lands protestants del nord és catòlic. Això és nota. Les carreteres estan plenes de crists i l'ambient que es respira és força conservador a tot arreu. L'Esperanza, el centre social on toquem, és un oasi per als joves de la zona i això és nota. El que ens soprén més, però, és veure dos xiques amb la nostra samarrreta. "Coneixem el grup perquè hem estat a Lleida"...!!! Fem un concert familiar però intens per al centenar de persones que han vingut. És diumenge i això és nota. Al final ens dividim en cases per a dormir. A mi i a uns quants més ens toca a casa d'un xic que viu sobre la carnisseria familiar. Ell mateix ens explica que al seu poble hi ha un bar que acostumen a fer festes com la del 20 d'abril en homentge a Hitler i que tots els cap de setmana té problemes amb aquesta gent. Al matí, ens sentim afortunats de no viure en aquell poble. Comencem a enyorar casa nostra...
A aquest bonic poble de nom impronunciable arribem diumenge a la vesprada. El poble està en una una zona rural de l'estat de Baden-Wuttemberg (amb capital Stuttgart) que a diferència dels lands protestants del nord és catòlic. Això és nota. Les carreteres estan plenes de crists i l'ambient que es respira és força conservador a tot arreu. L'Esperanza, el centre social on toquem, és un oasi per als joves de la zona i això és nota. El que ens soprén més, però, és veure dos xiques amb la nostra samarrreta. "Coneixem el grup perquè hem estat a Lleida"...!!! Fem un concert familiar però intens per al centenar de persones que han vingut. És diumenge i això és nota. Al final ens dividim en cases per a dormir. A mi i a uns quants més ens toca a casa d'un xic que viu sobre la carnisseria familiar. Ell mateix ens explica que al seu poble hi ha un bar que acostumen a fer festes com la del 20 d'abril en homentge a Hitler i que tots els cap de setmana té problemes amb aquesta gent. Al matí, ens sentim afortunats de no viure en aquell poble. Comencem a enyorar casa nostra...
