Una important mobilització ha recorregut diversos carrers de Barcelona. 4.000 persones responent a la crida de la plataforma que agrupa moviments socials, sindicats, associacions i partits han seguit mostrant la necessitat de desempallegar-se de les dinàmiques dels grans sindicats grocs espanyols, dels partits del sistema amb nom encara d'esquerres i d'alguns escolanets sindicals i socials que intenten fer-los la feina bruta. La inciativa que s'ha engegat, i que ja va tenir alguns moments de visualització en la convocatòria de la darrera vaga general, representa un important pas endavant per fer evident un espai social, sindical i polític que ha de liderar la resposta a la greu situació que vivim i que vivirem. El desmantellament de qualsevol referència a allò tan repetit de l'estat del benestar -que no és res més que la conseqüència de la lluita de tants anys de les classes populars arreu, també a casa nostra- i les polítiques uniformitzadores i repressives dels estats al servei del poder econòmic capitalista en la seva versió més dura, demanen la configuració d'un espai on el protagonisme estigui en mans de la gent, del poble, que sigui el subjecte de decisió en tots els àmbits. No pot ser que davant de le agressions contínues del poder, fem crides a la queixa en lloc de queixar-nos i fer arribar el problema als seus responsables. Si el dia 28 de gener, s'aproven les retallades en pensions i altres qüestions socials que se'n derivin, ¿de què serviran els actes de CCOO, UGT, USOC...? On ens duran amb la seva política d'apuntalament del sistema? I les conseqüències de la barbàrie qui les entomarà? Cal organitzar la resposta i anar guanyant terreny. I les jornades de lluita i mobilització convocades aquests dies són una fita molt important per al poble dels Països Catalans. La vaga del 27 és un pas més en aquest camí i ja n'hi ha prou de silencis i de justificacions. El procés per anar avançant en la construcció d'un espai sociopolític nou ja ha començat. Ara és l'hora d'afegir-s'hi, sense presses ni atabalaments però amb claredat.
Jornada de lluita si, vaga general no, de moment no. Ni estem preparats ni la classe obrera d'aquest país ens seguirà. Farem el ridícul i reforçarem l'enemic. Ja n'hi ha prou d'avatguardes il·luminades i de messianismes mediocres. Que l'esquerra independentista no es deixi arrossegar o ho no ens en sortirem perquè no es pot començar la casa per la teulada.
Sincerament, trencar amb els dindicats grocs i amb els seus escolanets és un pas important. Visualitzar un espai propi, n'és un altre. I assolir un marc de treball plural en l'àmbit nacional, un altre. Per algun lloc es comença. I per guanyar cal voler-ho fer.
Veig que cal tornar-ho a dir. Les coses no es poden construïr per la teulada. Una vaga general és una cosa molt seriosa, falten hores perquè comenci i absolutament ningú sap res d'aquesta vaga, serà un fracàs brutal. L'esquerra indepe no es pot deixar arrossegar així, ni per sindicats gros i desmobilitzats ni per friquis marginals il·luminats.
És evident que cal fer una Vaga General, però s'ha de preparar més bé, amb arrels i fermesa, no d'aquesta manera, de forma barroera. Per això aplaudeixo que la CUP a nivell nacional no s'hi hagi implicat. Farem vaga però primer hem de preparar el terreny, ja n'hi ha prou de criaturades, això no és un joc de nens ni d'adolescents mentals.
És evident que cal fer una Vaga General, però s'ha de preparar més bé, amb arrels i fermesa, no d'aquesta manera, de forma barroera. Per això aplaudeixo que la CUP a nivell nacional no s'hi hagi implicat. Farem vaga però primer hem de preparar el terreny, ja n'hi ha prou de criaturades, això no és un joc de nens ni d'adolescents mentals.