Des que la direcció d'ERC va decidir donar la presidència de Catalunya a Pasqual Maragall mitjançant l'invent del "tripartit" sembla que s'ha convertit en un partit que ho fa tot perfectament bé. Llegint els escrits dels simpatitzants del partit republicà s'arriba a la conclusió que, per fi, el país està en bones mans. És com si la nostra nació hagués estat trenta anys esperant ser deslliurada d'un govern no desitjat i ara, gràcies a ERC, les coses estiguessin on han de ser. També sembla que tothom hagi traït aquest fantàstic partit que lluita tot sol per salvar l'Estatut. Amb tots els meus respectes per ERC del qual he estat votant en èpoques passades i del qual en conec algun diputat em permeto el luxe de donar la meva opinió sense ànim de molestar a ningú i amb l'esperança que si algú respon als meus comentaris no ho faci amb el to prepotent i insultant que he vist en altres blocs.
Cada dia que passa és més evident que els simpatitzants d'ERC estan convençuts que son els únics que tenen la raó i que aquest Estatut ha d'ésser rebutjat. Sembla com si fossin els únics que no han canviat mai d'opinió i que gràcies a ells va ser possible l'Estatut del 30 de Setembre.
A tots aquells que creguin que ERC va decidir la formació del "tripartit" per un sentit de servei al país que recordin les declaracions de Pere Esteve a TV3 dient que si Pujol hagués pactat amb ERC a l'anterior legislatura avui Artur Mas seria el President de Catalunya. Aquesta afirmació la va fer dues vegades en dos programes diferents mentre era Conseller. Algú d'ERC dubta de l'honestedat del malaguanyat Pere Esteve? Veient l'actuació de Carod Rovira no m'estranya que Pujol no pactés amb ell l'anterior legislatura, i tenint en compte que el PP tenia majoria absoluta al govern central encara menys. Però si ho hagués fet i ara Artur Mas fos el President, que dirien els que el tracten de traïdor?
A tots aquells que creguin que ERC no ha cedit mai en aquest procés de reforma Estatutària que recordin que tres dies abans d'aprovar-se l'Estatut al Parlament de Catalunya, ERC va donar el seu vist-i-plau a un text que ni de bon tros era el que havien promès. Que comparin el text que van acceptar amb el text de l'oblidada "Constitució per l'estat lliure associat de Catalunya", que ERC va tenir penjat al seu web fins el dia de les eleccions i que ara ha desaparegut de la primera pàgina. Que ho comparin també amb el que va forçar Artur Mas per arribar tres dies després als acords del 30 de Setembre amb Maragall. Que ho comparin també amb el text que ha estat aprovat a Madrid. Com és que ERC va acceptar al seu dia menys del que posteriorment s'ha aconseguit a Madrid?
A tots aquells que creguin que la direcció d'ERC escolta les bases, com s'expliquen que donessin paraula al PSC-PSOE de no donar suport al "no"? Van consultar les bases abans de comprometre's?
A tots els que pensen que ERC és un partit conseqüent amb les seves actituds, com s'expliquen que després de votar "no" a la Comissió Constitucional, a la Ponència i al Ple del Congreso de los Diputados, s'hagin abstingut al Senado i hagin arribat a demanar el famós "vot nul polític" al Referèndum? No creuen que si aquest text mereix un "no" al Congreso també ho mereix al Senado i al Referèndum? No serà que el vot negatiu ha estat una estratègia per intentar introduir esmenes i salvar la imatge? No serà que no és tant dolent com tot això?
A tots els que creuen que aquest text mereix ser anomenat "Estatutet" (com li diuen en algun bloc), creuen que és millor quedar-nos amb el de 1979? Creuen que realment no val la pena avançar? Creuen que amb la política del "tot o res" s'arriba a algun lloc?
Sincerament crec que els dirigents d'ERC han estat víctimes dels seus errors de càlcul.
Va ser un error de càlcul el viatge secret de Carod Rovira a Perpinyà. No pel viatge en sí, sinó per haver-ho amagat al President de Catalunya. Perdoneu que tregui altre cop el tema, però aquest fet ha marcat la política catalana fins avui. El PP va aprofitar-ho, i ho segueix fent ara, per criminalitzar el govern de Catalunya i tot el que aquest govern fa. L'Estatut ha patit també les conseqüències d'aquesta decisió.
Va ser un error la prepotència de Carod ensenyant les famoses claus, perquè el PP ho ha utilitzat per presentar el govern de Catalunya com un govern presoner d'un partit independentista. Ja sabem que ERC era qui decidia la formació de govern, però no calia fer tanta ostentació. S'ha de pensar una mica en les conseqüències de les accions.
Va ser un error acceptar el text que oferia el PSC-PSOE tres dies bans de la votació definitiva al Ple del Parlament. Aquí ERC va voler ser protagonista pensant que CiU forçaria tant l'acord que el PSC-PSOE no acceptaria anar més enllà. ERC va pensar que CiU no s'atreviria a anar més lluny i d'aquesta manera ERC s'apuntava l'èxit. En el cas que CiU volés anar més lluny el PSC no ho acceptaria i el culpable que no hi hagués Estatut seria CiU. Ni una cosa un l'altre, CiU va anar més enllà i PSC-PSOE ho va acceptar, conscient que a Madrid s'hauria de cedir. L'èxit se'l van apuntar Maragall i Mas. Aleshores ERC en lloc d'acceptar l'error va sortir del pas dient que li havien cedit el protagonisme a Mas. Aquí calia rectificar i repuntejar-se les coses.
Va ser un error pensar que Zapataro compliria la seva paraula d'aprovar el text que sortís del Parlament de Catalunya. Ni em va aprovar ni li va donar suport. La pressió del PP era massa forta i el PSOE no deixa de ser un partit nacionalista espanyol. El dia que un govern espanyol aprovi un Estatut tal com ha sortit del Parlament de Catalunya pensem que, o bé hem presentat un text profundament centralista i espanyolista, o bé a l'altiplà peninsular s'han tornat totalment bojos.
Va ser un error pensar que Zapatero pactaria amb ERC les esmenes a l'Estatut, simplement perquè el PP i els sectors més nacionalistes del PSOE l'haguessin fet plegar. Era un suïcidi per Zapatero pactar les esmenes amb ERC, per això va pactar amb Mas.
Amb tots aquests errors de càlcul ERC s'ha anat tancant portes i ha limitat les seves sortides a una de sola, el "no" al referèndum.
Quan no es rectifiquen els errors, quan no es canvia a temps de tàctica, es van encadenant més errors que al final no et deixen cap elecció més que la que has anat configurant.
ERC per tal de no perdre posicions i poder presentar-se com el partit que ha fet possible un bon Estatut, a dit que aquest text no és bo per Catalunya. Per tal de forçar al PSOE a acceptar esmenes ha amenaçat amb el seu vot negatiu al Parlament de Madrid. Ha forçat tant la màquina que ara no pot fer marxa enrera. I ara es veu obligat a demanar el "no". I dic que "es veu obligat" perquè els seus dirigents no ho volien així, i la demostració és que Carod i companyia van decidir primerament demanar el famós "vot nul polític".
Si ERC demana el "no" és perquè les seves bases han decidit majoritariament que volen el "no". I aquí la direcció d'ERC s'ha equivocat de nou, perquè abans de sortir demanant el vot nul haurien d'haver fet una tasca d'explicar a les bases que una cosa és el que es vota a Madrid i una altra és el que es vota al Referèndum. A Madrid es pot votar "no" per tal d'intentar forçar l'acceptació d'unes esmenes, però al referèndum el vot negatiu significa engegar a fer punyetes tota la feina feta i l'avenç que significa el nou Estatut. Però per fer aquesta tasca d'explicar aquest vot diferent s'havia de dir que aquest text no és el que volíem, però que tampoc no és tant dolent. I això no ho han fet.
ERC s'ha equivocat de tàctica, va frenar abans d'hora al Parlament de Catalunya i s'ha passat de frenada en el darrer tram a Madrid. ERC ha convençut als seus votants que aquest text és dolent i ara les seves bases l'obliguen a demanar el "no".
El mal és que la direcció d'ERC, per no perdre el poder dins del partit no gosen contradir les bases.
Tots ens podem equivocar, qui no s'equivoca és només qui no fa res. Però cal tenir prou visió de futur i rectificar a temps, i això crec que ERC no ho ha sabut fer. Crec que ERC ha pensat que tenia més influència a la política espanyola de la que realment té. (compte, que no estic parlant de força en quant a vots i electors, sinò d'influència dins d'Espanya)
Per primera vegada un partit nacionalista català votarà en contra d'un Estatut que suposa un avenç en l'autogovern. Per primera vegada un partit nacionalista català votarà el mateix que un partit ultranacionalista espanyol. Els motius seran diferents, els uns perquè l'Estatut va massa enllà i els altres perquè es queda curt, però al final el que val és el nombre de vots, no els motius. I si guanya el "no" ens quedem amb el que tenim.
Potser que ens ho pensem una mica, no creieu?
Per acabar només dir-vos que estic convençut que hauré molestat a més d'un que es passeja pels blocs responent als escrits amb prepotència. En soc conscient i només espero que les respostes, si n'hi ha, tinguin el mateix nivell de respecte que he procurat tenir jo.
A tots aquells que creguin que ERC va decidir la formació del "tripartit" per un sentit de servei al país que recordin les declaracions de Pere Esteve a TV3 dient que si Pujol hagués pactat amb ERC a l'anterior legislatura avui Artur Mas seria el President de Catalunya. Aquesta afirmació la va fer dues vegades en dos programes diferents mentre era Conseller. Algú d'ERC dubta de l'honestedat del malaguanyat Pere Esteve? Veient l'actuació de Carod Rovira no m'estranya que Pujol no pactés amb ell l'anterior legislatura, i tenint en compte que el PP tenia majoria absoluta al govern central encara menys. Però si ho hagués fet i ara Artur Mas fos el President, que dirien els que el tracten de traïdor?
A tots aquells que creguin que ERC no ha cedit mai en aquest procés de reforma Estatutària que recordin que tres dies abans d'aprovar-se l'Estatut al Parlament de Catalunya, ERC va donar el seu vist-i-plau a un text que ni de bon tros era el que havien promès. Que comparin el text que van acceptar amb el text de l'oblidada "Constitució per l'estat lliure associat de Catalunya", que ERC va tenir penjat al seu web fins el dia de les eleccions i que ara ha desaparegut de la primera pàgina. Que ho comparin també amb el que va forçar Artur Mas per arribar tres dies després als acords del 30 de Setembre amb Maragall. Que ho comparin també amb el text que ha estat aprovat a Madrid. Com és que ERC va acceptar al seu dia menys del que posteriorment s'ha aconseguit a Madrid?
A tots aquells que creguin que la direcció d'ERC escolta les bases, com s'expliquen que donessin paraula al PSC-PSOE de no donar suport al "no"? Van consultar les bases abans de comprometre's?
A tots els que pensen que ERC és un partit conseqüent amb les seves actituds, com s'expliquen que després de votar "no" a la Comissió Constitucional, a la Ponència i al Ple del Congreso de los Diputados, s'hagin abstingut al Senado i hagin arribat a demanar el famós "vot nul polític" al Referèndum? No creuen que si aquest text mereix un "no" al Congreso també ho mereix al Senado i al Referèndum? No serà que el vot negatiu ha estat una estratègia per intentar introduir esmenes i salvar la imatge? No serà que no és tant dolent com tot això?
A tots els que creuen que aquest text mereix ser anomenat "Estatutet" (com li diuen en algun bloc), creuen que és millor quedar-nos amb el de 1979? Creuen que realment no val la pena avançar? Creuen que amb la política del "tot o res" s'arriba a algun lloc?
Sincerament crec que els dirigents d'ERC han estat víctimes dels seus errors de càlcul.
Va ser un error de càlcul el viatge secret de Carod Rovira a Perpinyà. No pel viatge en sí, sinó per haver-ho amagat al President de Catalunya. Perdoneu que tregui altre cop el tema, però aquest fet ha marcat la política catalana fins avui. El PP va aprofitar-ho, i ho segueix fent ara, per criminalitzar el govern de Catalunya i tot el que aquest govern fa. L'Estatut ha patit també les conseqüències d'aquesta decisió.
Va ser un error la prepotència de Carod ensenyant les famoses claus, perquè el PP ho ha utilitzat per presentar el govern de Catalunya com un govern presoner d'un partit independentista. Ja sabem que ERC era qui decidia la formació de govern, però no calia fer tanta ostentació. S'ha de pensar una mica en les conseqüències de les accions.
Va ser un error acceptar el text que oferia el PSC-PSOE tres dies bans de la votació definitiva al Ple del Parlament. Aquí ERC va voler ser protagonista pensant que CiU forçaria tant l'acord que el PSC-PSOE no acceptaria anar més enllà. ERC va pensar que CiU no s'atreviria a anar més lluny i d'aquesta manera ERC s'apuntava l'èxit. En el cas que CiU volés anar més lluny el PSC no ho acceptaria i el culpable que no hi hagués Estatut seria CiU. Ni una cosa un l'altre, CiU va anar més enllà i PSC-PSOE ho va acceptar, conscient que a Madrid s'hauria de cedir. L'èxit se'l van apuntar Maragall i Mas. Aleshores ERC en lloc d'acceptar l'error va sortir del pas dient que li havien cedit el protagonisme a Mas. Aquí calia rectificar i repuntejar-se les coses.
Va ser un error pensar que Zapataro compliria la seva paraula d'aprovar el text que sortís del Parlament de Catalunya. Ni em va aprovar ni li va donar suport. La pressió del PP era massa forta i el PSOE no deixa de ser un partit nacionalista espanyol. El dia que un govern espanyol aprovi un Estatut tal com ha sortit del Parlament de Catalunya pensem que, o bé hem presentat un text profundament centralista i espanyolista, o bé a l'altiplà peninsular s'han tornat totalment bojos.
Va ser un error pensar que Zapatero pactaria amb ERC les esmenes a l'Estatut, simplement perquè el PP i els sectors més nacionalistes del PSOE l'haguessin fet plegar. Era un suïcidi per Zapatero pactar les esmenes amb ERC, per això va pactar amb Mas.
Amb tots aquests errors de càlcul ERC s'ha anat tancant portes i ha limitat les seves sortides a una de sola, el "no" al referèndum.
Quan no es rectifiquen els errors, quan no es canvia a temps de tàctica, es van encadenant més errors que al final no et deixen cap elecció més que la que has anat configurant.
ERC per tal de no perdre posicions i poder presentar-se com el partit que ha fet possible un bon Estatut, a dit que aquest text no és bo per Catalunya. Per tal de forçar al PSOE a acceptar esmenes ha amenaçat amb el seu vot negatiu al Parlament de Madrid. Ha forçat tant la màquina que ara no pot fer marxa enrera. I ara es veu obligat a demanar el "no". I dic que "es veu obligat" perquè els seus dirigents no ho volien així, i la demostració és que Carod i companyia van decidir primerament demanar el famós "vot nul polític".
Si ERC demana el "no" és perquè les seves bases han decidit majoritariament que volen el "no". I aquí la direcció d'ERC s'ha equivocat de nou, perquè abans de sortir demanant el vot nul haurien d'haver fet una tasca d'explicar a les bases que una cosa és el que es vota a Madrid i una altra és el que es vota al Referèndum. A Madrid es pot votar "no" per tal d'intentar forçar l'acceptació d'unes esmenes, però al referèndum el vot negatiu significa engegar a fer punyetes tota la feina feta i l'avenç que significa el nou Estatut. Però per fer aquesta tasca d'explicar aquest vot diferent s'havia de dir que aquest text no és el que volíem, però que tampoc no és tant dolent. I això no ho han fet.
ERC s'ha equivocat de tàctica, va frenar abans d'hora al Parlament de Catalunya i s'ha passat de frenada en el darrer tram a Madrid. ERC ha convençut als seus votants que aquest text és dolent i ara les seves bases l'obliguen a demanar el "no".
El mal és que la direcció d'ERC, per no perdre el poder dins del partit no gosen contradir les bases.
Tots ens podem equivocar, qui no s'equivoca és només qui no fa res. Però cal tenir prou visió de futur i rectificar a temps, i això crec que ERC no ho ha sabut fer. Crec que ERC ha pensat que tenia més influència a la política espanyola de la que realment té. (compte, que no estic parlant de força en quant a vots i electors, sinò d'influència dins d'Espanya)
Per primera vegada un partit nacionalista català votarà en contra d'un Estatut que suposa un avenç en l'autogovern. Per primera vegada un partit nacionalista català votarà el mateix que un partit ultranacionalista espanyol. Els motius seran diferents, els uns perquè l'Estatut va massa enllà i els altres perquè es queda curt, però al final el que val és el nombre de vots, no els motius. I si guanya el "no" ens quedem amb el que tenim.
Potser que ens ho pensem una mica, no creieu?
Per acabar només dir-vos que estic convençut que hauré molestat a més d'un que es passeja pels blocs responent als escrits amb prepotència. En soc conscient i només espero que les respostes, si n'hi ha, tinguin el mateix nivell de respecte que he procurat tenir jo.
"Per primera vegada un pertit nacionalista català votarà el mateix que un artit ultranacionalista espanyol"
Per primera vegada? de debó?
Deu ser que sóc d'esquerra i vaig una mica despistat....
Estem parlant d'un referèndum sobre un Estatut d'Autonomia de Catalunya, i que jo sàpiga en els dos anteriors no es va donar aquesta circumstància.
No despistis el tema.
Estic totalment d'acord amb tot el que brillantment has exposat
Cràcies Enric.
"Per primera vegada un partit nacionalista català votarà en contra d'un Estatut que suposa un avenç en l'autogovern."
D'això se'n diu normalitat política d'un país: passar poc a poc al debat esquerra-dreta (ERC-CIU) prescindint del espanyolisme-catalanisme, i al debat "sí o no si l'Estatut és o no prou bo per Catalunya" prescindint del "sí o no si l'Estatut és bo per Catalunya o dolent per Espanya". El concepte esquerra i dreta té respresentació dins el catalanisme, i tant des del catalanisme es pot votar sí i no a l'Estatut.
I jo crec que és bo.
És la teva opinió, jo només dic que és la primera vegada que això passa. I també és la primera vegada que un partit independentista català vota el mateix que un partit ultranacionalista espanyol.
Per part meva és un "normalitat" que no comparteixo. Es pot escollir entre dretes i esquerres en unes eleccions, però en un referèndum sobre un Estatut crec que s'ha d'escollir entre avançar (encara que sigui poc) o quedar-se com abans.
Jo prefereixo avançar, així de senzill.
Que el PSOE és un partit ultranacionalista espanyol és la teva opinió. Que diguis que jo faig demagògia barata és també la teva opinió. Els insults (en una altre comentari has dit que dic bestieses) son patrimoni dels que no tenen arguments. Quan en tinguis i siguis capaç de raonarlos amb serenitat i respecte fes-ho i podrem parlar tu i jo.
Certament, de savis és canviar d'opinió, però m'estranya molt l'acumulació de saviesa per metre quadrat dintre de CyU, PSOE i IC junts. Sinó, com s'explica que, de cop i volta, a tots ells els sembli bé només la meitat (o menys) de l'estatut que va sortir del parlament? També és culpa d'Esquerra la precipitació en busca d'un acord unilateral d'en Mas amb en Zapatero? Per quins motius els (ingenus!) catalans NO ens havíem de creure les promeses llançades al vent per un DEMÒCRATA com en Zapatero en campanya electoral? És clar, seguint aquesta pràctica, els convergents no troben cap mena d'incoherència entre les paraules d'en Mas 6 mesos enrere i les d'ara, amb l'estatut bo i retalladet... Comencem per aquí, i acabem posant el crit al cel quan una persona elegida democràticament (vegi's Sud-Àmerica) compleix fil per randa el seu programa electoral.
Sense Por, Vota No!
Canviar d'opinió no és de savis, el que és de savis, segons la dita popular és el rectificar. Quan la direcció d'un partit es decanta pel vot nul i al dia següent les seves bases voten per una majoria aclaparadora a favor del "no" es demostra que la direcció l'ha cagat. Si la direcció d'ERC ha canviat la seva recomanació no ha estat per saviesa, sinó perquè ha quedat amb el cul a l'aire, i a la poltrona d'ERC i a la de qualsevol altre partit s'hi està molt bé.
Em preguntes per quins motius no s'havia de confiar en les promeses electorals de Zapatero. Molt senzill. Perquè es van fer en una campanya electoral d'unes eleccions que ningú creia que les pogués guanyar el PSOE. Al màxim que aspiraven els socialistes era a que el PP no repetís la majoria absoluta, i en aquesta situació es poden prometre moltes coses, perquè saps que no les hauràs de complir. Un cop van guanyar les eleccions es van començar a matisar les promeses i ja es va veure clar que no les complirien. La pressió del PP va fer la resta.
De la mateixa manera que en Zapatero es va fer enrera de la seva promesa en Mas s'ha fet enrera de la seva. Quina diferència hi ha?
L'última frase no li veig el sentit en aquest tema. Si et refereixes a la decisió presa per Evo Morales he de dir-te que l'aplaudeixo pels collons que ha tingut.
I, per acabar, que el meu vot no sigui negatiu no vol dir que tingui por, ni molt menys.
Escolta'm, les diferències entre la marxa enrere d'en Mas i la del Zapatero salten a la vista: el ZP tenia eleccions (encara que segueixo pensant que els periodes electorals no són temps per dir mentides, encara que se'n diguin a punta pala) i per tant la promesa era només xerrameca -segons tu i després comprovat-, però l'Artur no en tenia, d'eleccions. Tot al contrari. I els famosos tres punts (nació, fiscalitat pròpia i competències) era el seu pal de paller 'irrenunciable' -segons ell- amb el qual encarava CyU la negociació pretesament unitària. Així doncs, de les promeses d'en Mas, cap ni una, i això sense auguris electorals hostils ni pressions del endimoniat PP, tan sols amb l'ajuda del 'govern amic' del PSOE. No està malament.
El tema del Morales: seguint la teva lògica i la d'en ZP, el Morales no hagués hagut de nacionalitzar res, car era una promesa electoral. Com és que ningú es va escandalitzar quan Morales va guanyar les eleccions amb el seu programa electoral ben clar, i en canvi l'escàndol es produeix quan s'aplica el programa electoral? La resposta: en les nostres latituds les promeses electorals nomès serveixen per mesurar com i qui enganya a més gent en un moment donat, i per tant els mateixos governants d'aqui s'escandalitzen en constatar que en altres llocs les promeses electorals, de fet, es compleixen.
Mira Albert, que en campanya electoral es promet l'oro i el moro ho sabem tots i ho podem comprovar cada vegada que hi ha eleccions. En el cas d'en Morales ja t'he dit que l'aplaudeixo pels collons que està demostrant. El que no sé és fins quan aguantarà, tant de bo faci tot el que ha promès i li surti bé i pugui treure el seu país de la misèria. Al cap i a la fi té molt poc a perdre i molt a guanyar, per tant té més motius per ser fidel que per canviar de camisa.
Que en Mas es baixés els pantalons (com diu ERC) o simplement arribés a un pacte per aconseguir el màxim possible en l'actual situació (com diu ell) no hi entro ni en surto, perquè no l'estic jutjant a ell. Però si vols que et doni la meva opinió, ja et dic ara mateix que la va cagar. Però els que el critiquen ara l'han criticat sempre, a ell i al seu partit, per tant no sé de que s'estranyen ara. Si tant traïdor és en Mas ja s'ho podien esperar, no? O és que aneu tots amb el lliri a la mà? A la foto hi surt Zapatero i Mas i si un és un traïdor també ho és l'altre, perquè Zapatero va trair la confiança d'ERC després d'haver rebut el suport dels republicans en varies votacions importants al Congreso.
I, si et sembla, no allarguem més el tema que cada dia hi ha notícies noves per comentar i jo no tinc massa temps. Et sembla?
Hi estic d'acord, deixem-ho. Deixa'm dir, però, que tu mateix reconeixes que en Mas s'ha baixat els pantalons davant ZP, i per tant no se a què venia abans tanta defensa de la seva marxa enrere tot comparant-la amb la del ZP davant l'estatut.
Jo no sóc d'ERC com potser et penses, simplement els reconec més coherència i dignitat nacional en tot això de l'estatut que, per exemple, CiU. Ara bé, trobo errors a tots els partits, evidentment. A Madrid hi van fer pena; en la negociació vull dir, no pas en la presentació al congrés. A Madrid feia falta anar-hi com un sol home, veurem ara els bascos com, un com més, ens deixen en ridícul.
Ara bé, company, em diu el nas que tu ets de la generació de les renúncies, i per tant aquest estatut ja t'està bé, és una passa petita però segura oi? Ben legítim, sí senyor. Jo, en canvi, sóc de la generació a la qual el panorama polític actual genera rebuig i llàstima, i n'estem farts del jou autonòmico-espanyol. No pateixis, si guanyem els del No, perquè en tal cas, la propera carta de drets dels catalans no seria un estatut, sinó una constitució. Per tant, que guanya el sí, doncs unes molles cap a casa. Que guanya el No, doncs potser ens esperarem una miqueta més, però la següent cosa a entrar a casa no serà pas deixalla, sinó el pa sencer. I si no és sencer, poc li faltarà. Cal tenir el cap clar i no precipitar-se i acceptar qualsevol cosa que et tiren per terra, perquè això que votarem és això, una cosa 'qualsevol'. La meva generació vol tirar pel dret. Pel dret de decidir.
Ho sento, vull callar, però no puc. Aquesta asseveració, per molt repetida que estigui, no deixa de ser una gran mentida. Una gran mentida dita per un munt de persones però una gran mentida. Les úniques estadístiques que li donàven majoria absoluta (la única amb la que hagués pogut formar govern) al PP van estar les efectuades per l'ABC un mes abans de les eleccions. Si guanyava ho feia pels pels i la possibilitat que ho hagués fet per majoria absoluta era remota.
Mira, jo no dic bestieses, jo donc la meva opinió i la procuro justificar i raonar. Puc estar equivocat o no. El que no pots fer és dir que els que no pensen com tu diuen bestieses.
Ara tu has dit la teva opinió i jo l'accepto, malgrat que no la comparteixo. Al cap i a la fi el que pensés Zapatero just abans de les eleccions ho sab ell i ningú més.
fer una acumulació de greuges (reals o suposats) contra algú no sembla la millor manera d'afavorir un debat serè.
Dit això, sí que hi ha una parell d'idees en el teu text que m'agradaria puntualitzar. La primera, considerar que el fet que ERC no pactés amb CiU és un greuge o un error pot ser normal en un simpatitzant de CiU, però als que no ho som no és un aspecte que ens faci ni fred ni calor.
La segona (i més important), creure que a les bases d'Esquerra algú ens ha de convèncer perquè votem No és anar una mica despistat per la vida. Els militants d'Esquerra votaríem Sí a un estatut que ens reconegués com a comunitat nacional, i conseqüentment que ens retornés almenys una part de la nostra sobirania fiscal. Aquests són els mínims que figuraven a l'estatut del Parlament (sí, dos dies abans de la foto número 1 del Sr. Mas ja hi figuraven) i el feien acceptable. Però precisament són els dos aspectes que el pacte Zapatero-Mas (o foto número 2 i definitiva del Sr. Mas) va eliminar del text de l'estatut, convertint-lo en inacceptable. Si a això afegim la retallada (severa) en competències durant el tràmit al Congreso espanyol, als militants d'Esquerra ens resulta imposible avalar amb el nostre vot aquest text.
Ara bé, també s'ha de dir que per a aquells que pensin que només som una comunitat espanyola (basant-me en la lògica del teu discurs, suposo que aquest deu ser el teu cas), aquest és probablement un estatut acceptable. De fet, ja ho va dir Joan Puigcercós (i perdó per esmentar un ogre republicà :-) ): "aquest és un bon estatut per a una regió espanyola, però un mal estatut per a una nació europea."
Alguns tenim clar en quina d'aquestes dues divisions volem jugar.
Salut i república!
Permet-me que et respongui a cada punt.
...fer una acumulació de greuges (reals o suposats) contra algú no sembla la millor manera d'afavorir un debat serè.
El diccionari de l'IEC defineix la paraula "greuge" de la següent manera: greuge m. Paraula o acció que fereix algú en la seva dignitat, que el mortifica greument. Greu motiu de queixa.
Jo no faig una acumulació de greuges, jo només he posat una sèrie d'exemples per raonar les meves opinions, res més.
... considerar que el fet que ERC no pactés amb CiU és un greuge o un error pot ser normal en un simpatitzant de CiU, però als que no ho som no és un aspecte que ens faci ni fred ni calor.
El fet que ERC no hagi pactat amb CiU no crec que sigui cap "greuge" ni cap error. Només he repetit el que va dir en Pere Esteve al seu dia. Tampoc crec que fos un error que en Pujol no pactés amb ERC l'anterior legislatura. Però pel que va dir Pere Esteve, l'una cosa va amb l'altre, per tant la decisió de pactar amb el PSC-PSOE no va ser pensant en el país sinó en una negativa anterior.
La segona (i més important), creure que a les bases d'Esquerra algú ens ha de convèncer perquè votem No és anar una mica despistat per la vida. Els militants d'Esquerra votaríem Sí a un estatut que ens reconegués com a comunitat nacional, i conseqüentment que ens retornés almenys una part de la nostra sobirania fiscal. Aquests són els mínims que figuraven a l'estatut del Parlament (sí, dos dies abans de la foto número 1 del Sr. Mas ja hi figuraven) i el feien acceptable. Però precisament són els dos aspectes que el pacte Zapatero-Mas (o foto número 2 i definitiva del Sr. Mas) va eliminar del text de l'estatut, convertint-lo en inacceptable. Si a això afegim la retallada (severa) en competències durant el tràmit al Congreso espanyol, als militants d'Esquerra ens resulta imposible avalar amb el nostre vot aquest text.
Jo no dic que ningú us hagi de convèncer per votar "no". En tot cas heu estat vosaltres els que heu convençut els vostres dirigents en aquest sentit perquè, recorda que pocs dies abans que us pronunciéssiu ells aconsellaven un "vot nul polític". Si el teu vot és raonat, el meu també ho és malgrat que sigui oposat al teu, simplement perquè no crec que s'hagi de dir "no" a un text que suposa un avenç, malgrat que no sigui tot l'avenç que jo voldria. Però és que l'avenç que jo voldria no ens el donarà cap Estatut, per més sobirania fiscal que ens doni. L'avenç que jo vull és la independència, però de moment benvingut sigui qualsevol avenç, al cap i a la fi és tant sols una etapa més cap el destí final.
Ara bé, també s'ha de dir que per a aquells que pensin que només som una comunitat espanyola (basant-me en la lògica del teu discurs, suposo que aquest deu ser el teu cas), aquest és probablement un estatut acceptable.
Suposes malament. Dones per fet que soc un regionalista bastant "light" i no és així. No ho pots deduir del meu escrit ni de cap altre dels que he fet. Soc un republicà nacionalista que cada dia està més convençut que l'única sortida per la seva pàtria és la independència. Vaig votar "no" en els referèndums de la Constitució espanyola perquè ens va ser imposada pels franquistes de l'època, de l'OTAN perquè soc anti-militarista, i de la constitució europea perquè no tant sols no reconeix els drets de les nacions d'Europa sinó que perpetua els estats artificials. En canvi vaig votar "si" al referèndum de l'Estatut de 1979 perquè ens donava unes cotes d'autogovern que no teníem aleshores i era una eina vàlida per començar el camí. No estic afiliat a cap partit i voto el que em sembla millor.
De fet, ja ho va dir Joan Puigcercós (i perdó per esmentar un ogre republicà :-) ): "aquest és un bon estatut per a una regió espanyola, però un mal estatut per a una nació europea."
Perdona, però els "ogres" no existeixen, i menys en política. Joan Puigcercós és un polític i res més, el pots esmentar sempre que vulguis. La seva frase no em va agradar gens, simplement perquè els estatuts son per les regions i les nacions sense estat. Les nacions europees han de tenir una Constitució. La fita no ha de ser un bon estatut per una nació europea sinó una bona Constitució per una nova nació europea. De moment, com per la Unió Europea només som una regió espanyola (per més que nosaltres tinguem consciència de nació) agafem aquest estatut i mentre duri aquesta situació treiem-li tot el suc que poguem. Mentre el que cal fer és treballar per arribar a assolir l'objectiu.
Alguns tenim clar en quina d'aquestes dues divisions volem jugar.
Ja veus que jo també tinc molt clar a quina divisió vull jugar, la diferència és que prefereixo aprofitar tot el que em posin a les mans.
Salut i república!
I llibertat, que al cap i a la fi és el que ens permetrà ser república.
Si haguessis llegit bé el que critiques, hauries vist que jo no dic res d'això.
L'instrument per la independència no pot ser mai un Estatut d'Autonomia, cal que t'ho repeteixi? Ni el del 30 de Setembre ni cap. L'instrument per la independència és la consciència de la població.
Els Estatuts d'Autonomia només son eines transitòries útils per la vida d'un país fins que no s'assoleix l'objectiu, i aquestes eines tenen més utilitat quan més ampli és el suport que reben.
M'agraden les opinions diferents, però sincerament els teus arguments no s'haguanten per enlloc. M'agradaria molt saber quin partit votaràs en les pròximes eleccions catalanes.
Jo crec que els independentistes ens hauriem d'unir i tots a la una vota la mateixa cosa. Què votar?
"Si" vol dir vot continuista amb la situació actual. Es el anar fent. El ja ens està be com estem i si a més tenim una mica més bingo.
Els independentistes per definició han de buscar el canvi, el trencament, un fer veure a la clase política que n'estem farts del anar fent.
"No" es el vot que aglutina tot el que els independentistes volem. Provocar un canvi de debó.
"Nul" dividir el vot majoritari independentista.
De bon rollo t'ho dic , m'agraden molt les opinions contraries, però crec que vas equivocat (Si ets independentista, és clar).
Però no
Dons jo sí.