La situació financera de les administracions autonòmiques dels Països Catalans és catastròfica. No hi ha un euro al calaix, i el que és pitjor, es que no s'espera que n'arribi cap. Per aquest motiu el novembre passat el tripartit català ofegat pels deutes - i la despesa sense mesura- i sense crèdit bancari va decidir fer bons al 4,75% a 1 any i vendre'ls a particulars. L'èxit de l'emissió va permetre col·locar 3.000 MEUR i pagar les nòmines dels funcionaris de la Generalitat catalana. Un mes després la Generalitat Valenciana va fer la mateixa operació, idèntica, amb una emissió de bons de 1.500 MEUR. I ara és el govern de les Illes Balears. Ahir va anunciar una emissió de 200 MEUR, ampliable a 300, amb les mateixes condicions del deute català i valencià. Es podran comprar entre el 24 de gener i el 4 de febrer. El durada dels bons serà des del 15 de febrer d'enguany al 15 de febrer de 2012, data en que, si tot va bé, es cobrarà l'interès i el capital invertit. La inversió mínima és de 1000 € i la màxima de 2 MEUR. Les entitats on el podran comprar els bons són:La Caixa, Sa Nostra, Banca March, Deutsche Bank i Banc Sabadell.La Generalitat catalana espera ara rebre l'autorització del govern espanyol per emetre una altra emissió de bons destinada també a particulars per un import de fins 2.200 MEUR a un termini de 2 o 3 anys.
Hola Pere:
quan fa uns mesos em van oferir comprar deute de la Generalitat d'Amunt vaig rebutjar-ho de ple. La meua explicació al cap de l'oficina fou que açò no era ni Suïssa ni Itàlia on la població se'n fa càrrec del seu propi "decalatge" financer. I li vaig respondre, endemés, que si m'oferien deute d'alguna entitat de territori sobirà no hi tindria cap problema. I si era de Caja Madrid, Caja Extremadura, etc. menys encara. O siga, d'entitats públiques i gestionades per bancàries dels Països Catalans ni un 'gallet' com diem ací baix. Com sempre passa,...els bons de la Generalitat d'Amunt també són venuts per Bancaixa (Bancaca) és a dir, per Caja Madrid,...els Països Catalans..., els españols, sempre els invadeixen pel sud.
I al nord, aquesta dada sempre s'oblida. Els españols saben que som una nació, nosaltres encara no. Malgrat de Tot.