VilaWeb.cat
La lluna entre els plàtans i la neu que cau
Victoria | Els petits plaers de ma vida | divendres, 21 de gener de 2011 | 15:31h

Dia 19 va ser lluna plena, lluïa un nimbe generós , molt ample, que ens prometia un fred de mil dimonis. Ja el tenim aquí. Ara mateix està nevant, uns flocs de neu que t’enfarinen i desapareixen.

Ha vingut na X. a veure’m i petar-la. Duia la jaqueta negra tota blanca i el seu goig de viure i la seva amistat de tota la vida, entranyable. M’ha omplerta d’energia ... el temps m’ha passat volant, ple de tendreses i records i propòsits.

La lluna anit pujava cap al zenit i quan més alta estava, més blanca i més visibles les  seves planícies i relleus, com ulls que ens miren i no es clouen.

Entre plàtans despullats que només conserven quatre fulles, dalt del castell, reflectida a la mar, no em vaig afartar de mirar-la. El meu pas petit, lent i regular, sovintejat per  alguna fiblada o una petita rampa, pagava la pena.

Imatge: M.V.S.

 


Ahir va ser sant Sebastià, patró de Palma i per tot hi havia remor de festa. Jo la vaig viure a ca nostra. En J. i en M. van fer una torrada com toca i els fills que van poder van venir a veure el foc i a escoltar l’harmònica i la ximbomba que es mesclaven amb l’hivern que s’escola i una veu greu que cantava “Rolling and Tumbling” només per a nosaltres.


Versió per imprimir (format PDF)
Comentaris: 8
Afegir-hi un comentari
  • Petites coses
    Caterina | dimecres, 26 de gener de 2011 | 11:55h
    Són les petites coses les que mos ajuden a tirar endavant: la lluna plena, la conversa amb una bona amistat... Amb calma i poc a poc se van fent passos de gegant, encara que no sempre mos n'adonam al moment. Molts ànims!
    • No et diré que és un somni
      Victoria | dimecres, 26 de gener de 2011 | 13:06h
      Sí, els fills, la veu d'en J., el pas dels astres que encara no hem malbaratat, les amigues... la resistència als guions de vida imposats, aprendre a caminar de nou... els somnis, com els teus. Abraçada
  • ..//..
    rginer | dissabte, 22 de gener de 2011 | 16:11h
    Uuuii, quina celebració del Sant patró més bonica ! El regal de la cançó, amb aquesta veu greu i personalíssima, i la torrada com ha de ser i tot acompanyat per una lluna ben enlluernadora. Les amigues que són al teu costat ...  el dolor ni es nota, oi ?
    Una abraçada i molt de fred ! 
    • cançons, fred i mimoses
      Victoria | dissabte, 22 de gener de 2011 | 18:36h
      Ja saps qui va cantar i qui tocava l'harmònica, no és vera?. Avui el Galatzó era enfarinat i el Puig de Randa. La mar grisa i en calma i el cel de tota casta, amb estones de sol i clarianes abundants. He vist les mimoses precioses, en ramells d'un groc intens. Cada dia una novetat.
  • Fred
    vedra | divendres, 21 de gener de 2011 | 16:50h

       Com no ha de fer fred, ara, la setmana dels barbuts. Victòria, cuida't molt i una forta abraçada. Gràcies pels teus comentaris, són un confort.
    • Benvingut
      Victoria | divendres, 21 de gener de 2011 | 18:19h
      M'alegra molt trobar-te i quan escrius al bloc i me n'adono també. Tot bé vosaltres?... Sí, els barbuts sempre duen fred després de les calmes. Me cuido tot  quan puc. El fred no em va massa bé... però avui malgrat el fred ha fet un dia preciós ple de mostres de temps variables: pluja, vent, neu, sol, cel blau i clar, núvols estirats i blancs i núvols grisos molt baixos... ara el sol se'n va i està tot molt quiet com a suspès. Una abraçada molt forta, Antoni, de les que lleven el fred.
  • Neva?
    AnnaPortell | divendres, 21 de gener de 2011 | 16:17h
    Si? Oh! Hi respiro una tranquil.litat en aquestes paraules, Victòria, sortides sens dubte de l'ànima!
    I aquestes escenes casolanes, que m'agraden tant per acollidores... Em relaxen l'esperit, ho has aconseguit...
    Aqueta teva amiga X estarà molt contenta de llegir-ho. Fa goig llegir una amistat d'aquesta mena, Victòria. Molta. I m'alegra,

    Gràcies, no saps com marxo. Feliç!

    Petons de torrada... 
    • d'amigues i altres tresors
      Victoria | divendres, 21 de gener de 2011 | 18:12h
      La neu no ha quallat, però veure-la caure amb aquella placidesa ,sense pes, volves blanques en mig de l'aigua i fondre's, ha estat un goig... ens fa venir l'alegria de quan erem infants, que te posaves contenta per qualsevol cosa i encara per a res, només contenta de saltar i jugar. Quan arriba na X. em passa això, aquesta alegria. Amb na X. hem fet juntes les nostres revolucions, hem duit els fills a la mateixa escola, els marits s'entenen també molt bé, de pensaments, d'idees... nosaltres hem escrit dos llibres i el que això representa de dies i nits plegades - de llenguatge infantil- hem treballat juntes i hem après, hem plorat juntes, em rigut i molt juntes, ens agrada la cuina i ens passem receptes i ens convidem a tastar-les. Amb na B., també amiga coral, i els marits fem la ruta del sant tiberi i tastem llocs i cuina... i els hi posem notes i fem mesions i el qui perd convida. Na X. em du les violetes africanes, te'n recordes? i compren molt bé la meva vinculació amb la garsa. Na X. m'estima i ho sé amb aquella seguretat infalible. Mai m'ha mancat. I jo, l'estimo a ella amb la naturalitat de respirar, i ella també ho sap. No sé si llegirà el què he escrit, ella no és bloguera... però no importa, ho ha viscut amb mi.

      Una amiga és un tresor

      En J. va cantar  aquesta cançó que he penjada amb una veu que esgarrifava... de guapa. Va ser un regal.


      Un b'7 de neu i foganya

Accés de l'autor

Nom d'usuari
Clau
Recorda'm

Categories

Últims 40 canvis

Arxiu

« Maig 2012 »
dl dt dc dj dv ds dg
 123456
78910111213
14151617181920
21222324252627
28293031   
RSS 2.0 RSS Comentaris
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats