Hivern de 2011. L'Esther acaba de nedar un quilòmetre a la piscina de Sant Ponç. Camina amb pas vigorós fins al barri vell. Pel camí, compra un parell de croissants de xocolata i un cacaolat de litre.
Després de travessar el pont de Sant Agustí, baixa les escales i observa, afalagada, la mirada inquisitiva d'un lampista. Avança fins als Quatre Cantons. Només tres metres. De sobte, ensopega (ella diria "empessega") amb la base d'una pilona metàl·lica que barra l'accés dels vehicles a la zona de vianants. Vola. Literalment. Un vol rasant similar al dels ànecs sobre l'Onyar. Estassada sobre les rajoles, rep la inestimable ajuda del lampista, que li allarga la mà amb un somriure sorneguer. Un cop dempeus, avança cap al carrer de la Força sense mirar enrere.
No em donis idees si no et vols exposar a sortir-hi jejeje.