El setmanari Actual és realment "oportú", amb el baròmetre que publica en el darrer número i que obre portada amb un titular de cos espectacular: "Camí cap a la sociovergència?" Encara que formuli la pregunta, l'aposta del baròmetre va en aquesta direcció. "L'opció PSC-CiU és la preferida pels catalans, en passar de l'1,3% al 20,2% en tan sols cinc mesos" En canvi, segons el baròmetre [no disponible a la web] el tripartit només diposaria del suport del 10,3% dels enquestats, seguit d'altres opcions de govern com CiU-PP (9,5%), CiU-ERC (9,2%) i PSC-ICV (9,2%). Es veu que la federació nacionalista guanyaria les eleccions, com ja han apuntat altres enquestes. La novetat és que CiU guanyaria el PSC en vots, segons el setmanari, que no perd l'oportunitat de preguntar per Zapatero, que obté una puntuació de 6,7, per davant de Maragall i Mas, amb 5,6 i 5,5, respectivament.
Actual s'afegeix a la llarga llista de mitjans que apunten un horitzó sociovergent. La visita d'aquest diumenge al quiosc pot ser antològica. Aquest dissabte la majoria de diaris titulaven que el tripartit té un futur incert, en base a aquesta coincidència del PSC i ICV de divendres. Caldrà veure si l'ofensiva de Mas, que reclama eleccions abans del referèndum, i els moviments del PSC i el PSOE acaben de pressionar Maragall fins al punt que llençi la tovallola. A hores d'ara, que el tripartit esgoti la legislatura (aquesta era una de les bondats en què es basava Maragall per justificar la remodelació de govern) és una utopia, malgrat els equilibris de Joaquim Nadal. Però en política tot és possible.
Si s'acaba arribant a la socioconvergència, tots aquells convergents que s'han passat 2 anys insuyltant i menystenint els republicants per haver pactat amb el PSC què feran ??
De veritat la militància s'ho podrà empessar com si res ??
I per últim, suposo que ICV es quedaria fora de la socioconvergència, no ? Perquè els he sentit més d'un cop dir que ells mai pactarien amb CIU.
Si no fós perquè els polítics ens representen a tots seria gairebé còmic veure'ls "governar".
Jordi C: les crítiques pel pacte PSC-PSOE-ERC van venir perquè vosaltres vau decidir pactar amb la llista que havia perdut les eleccions, no per altra cosa. Vau fer president algú que no s'ho mereixia, que no havia guanyat les eleccions, i vau alterar el sentit del vot popular. A veure si ho entens d'una vegada, noi, que veig que et costa. I pareu ja d'anar de víctimes pel món criticant la sociovergencia o això que diuen l'stablishmen. Sou vosaltres, l'stablishmen! Sou vosaltres que esteu al poder, collons. Menys plorar i més governar.
Tecnicament parlant varen ser el guanyadors morals de les eleccions
La resta. Pura llei electoral
Estic molt calmat. Tot i que hi ha una cosa que m'intriga. Del que jo he escrit abans, què et fa pensar que sóc d'ERC? Ni tant sols votant seu?
Hi ha un partit que m'agrada més que la resta, però perquè considero que és el menys dolent de tots, no perquè m'agradi massa tampoc.
El meu comentari anterior anava encaminat a respondre una curiositat que tinc. Perquè per un simpatitzant de CIU era tant diabòlic un pacta PSC-ERC i en canvi no ho és un de PSC-CIU? I em tots els respectes, però això de que va modificar el resultat democràtic em sona moltìssim a excusa barateta. I això sense tewnir en compte que si la suma de vots és major no veig en què altera el resultat democràtic.
Tinc el presentiment que el No serà "històric" : però no serà només un NO sobiranista. Serà també un NO de la gent farta d'ERC. I un NO dels que no volen mai més un tripartit. I un NO a l'insultant foto de ZP amb Mas humiliant a tot un Parlament. El NO pot ser històric,però que ningú s'autoenganyi : no serà un NO només sobiranista,sinó que el sobiranisme també n'haurà estat la causa.
El 19 de juny començarà un nou cicle que possiblement no tingui res a veure amb el que hem viscut la darrera generació. Si l'espanyolisme es posa en marxa -i ho fa- passaran coses i molt grosses. El menyspreu a l'adversari és el pitjor que podria passar al sobiranisme.
En qualsevol cas, la sociovergència jo la veig possible per a una propera legislatura en que el PSC es suicidarà entre les esquerres i CiU entre els sobiranistes. Sempre i quan ERC hi ajudi canviant lideratge i canviant radicalment les formes. I el PP i els Ciutadans de Catalunya de Boadella jugaran un gran paper i es faran més forts com més s'intenti menyprear-los des de posicions contràries.
No tenim sentit d'Estat. No sabem actuar en clau nacional ni defensar els nostres interessos, com ho fan els Estats que ens envolten. A la sociovergència només li interessa la trona del Palau de la Generalitat. És una vergonya.
Mas i Matagall: de victòria en victòria fins la derrota final. Catalunya és més que un troç de plàstic i una ametlla garrapinyada.