mamoros |
Llengua |
dijous, 20 de gener de 2011 | 02:29h
Tot
just aquests dies s'estrena el poder parlar també català (i valencià),
galego i euskera al Senat. Una bona notícia que arriba uns trenta anys
tard, però bé, més val tard que mai. Com sempre l'excusa per parlar
només una llengua (l'anomenada comuna), són els diners que costa tot
l'invent. Si val molt o poc no ho sé, perquè no sé altres costos que
genera el Senat, però segur que es gasten diners en coses molt menys
importants i no surten als diaris ni generen tanta polèmica. Si som un Estat plurilingüe, que es noti, no? (tot i què posar un traductor al valencià... en fi, "ells" són així).
No sé si aquest plurilingüísme al Senat serà beneficiós per al català i per a les altres llengües de l'Estat, en tot cas segur que no perjudica que es visibilitzin (i es respectin), les diverses llengües i només per la polèmica generada ja val la pena. Que se'n parli als diaris de Madrid encara que sigui per criticar-ho, és bo, almenys així es dóna a conèixer, sinó molts ni se n'haurien assabentat. Tot i així, és només al Senat que es podran parlar les diverses llengües, de moment, i no (també), al Congrés, la cambra que té més projecció política; però bé, una passa a favor del català sempre és benvinguda...
Si el
català al Senat és una bona notícia, la sentència del tribunal contra la
immersió lingüística és prou dolenta i més tenint en compte que el nivell d'escriptura del català
és moltes vegades lamentable, amb tota la immersió lingüística que es fa (i s'ha fet) i tota l'energia que s'hi posa (tampoc el nivell de castellà és per
llençar coets). Amb els alumnes és molts cops habitual llegir textos mal
escrits, apòstrofs ignorats o frases caòtiques..., però els periodistes
no es queden curts i això és més greu encara (també alguns filòlegs o
estudiants de filologia cometen errors tot sovint, l'excusa és que no
són textos "oficials" sinó col·loquials... i a mi que sempre m'ha
semblat que la llengua s'ha de respectar encara que escriguis un sms o
en un xat o on sigui). També en alguns llibres s'hi troben errors, potser no hi ha hagut pressupost per contractar un corrector...
Veure notícies amb faltes no és habitual, però tampoc estrany, i quan
fas la queixa sempre hi ha algú que diu que el corrector ortogràfic no
ho detecta. N'he vist alguna a la portada de diaris de paper, però també
a notícies d'internet. I és que trobo que no s'hi fixen o que no es
rellegeixen les notícies per tal d'assegurar el contingut. No sé si és
la tònica actual d'anar de pressa, deixadesa, despiste, que confiem
massa en el corrector... o que hi ha un nivell baix, en general, o molt
baix, en particular i no fa vergonya escriure malament. L'ortografia
d'un text, l'estructura, la manera com està redactat, etc., ens indica
el nivell cultural de la persona que l'escriu, és la nostra carta de
presentació i és important ser el més acurats possible amb la llengua,
siguem de ciències o de lletres, un text col·loquial o seriós, tan se val, però això costa molt que ho
entenguin els alumnes. No entenen, tampoc, que no es puguin fer faltes
d'ortografia en un examen, encara que sigui de ciències. Si no entenen
que la llengua és un vehicle i que s'ha de saber fer servir bé, no anem
bé.
Si en teniu ganes, podeu detectar els errors que hi ha en la frase següent trobada avui en un diari i que m'ha inspirat aquest post..., ha estat la gota, segurament:
El futbol és una passió i també un espectacle quan es veu jugar bé; també hi ha altres espectacles que em ve de gust comentar i coses sobre el cinema que em poden semblar interessants.
Moltes vegades, ni ens en adonem i estem d'alguna manera o altra parlant de política... i és que em sembla un tema prou interessant i fonamental i ens afecta a tots, vulguem o no.
És doctor en història contemporània, llicenciat en filosofia i lletres i postgraduat en pedagogia terapèutica. Escriu a diversos mitjans i publica les seues opinions al bloc.
Tot
just aquests dies s'estrena el poder parlar també català (i valencià),
galego i euskera al Senat. Una bona notícia que arriba uns trenta anys
tard, però bé, més val tard que mai. Com sempre l'excusa per parlar
només una llengua (l'anomenada comuna), són els diners que costa tot
l'invent. Si val molt o poc no ho sé, perquè no sé altres costos que
genera el Senat, però segur que es gasten diners en coses molt menys
importants i no surten als diaris ni generen tanta polèmica. Si som un Estat plurilingüe, que es noti, no? (tot i què posar un traductor al valencià... en fi, "ells" són així). 
