josepselva |
dimecres, 19 de gener de 2011 | 16:33h
Tenint com tinc fil directe amb Mz, escoltava ahir pel "pingu" inalámbric quilomètric la històrica e histèrica sessió senatorial retransmesa en directe a posteriori pels portantveus de les famílies Corleoneses i Corespañoles, afòniques d'indignació, i cargolades de menyspreu.
Conten com va ser l'estupre de la llenguda donzella castellana, afrontada dins ca seva mateix per pelandrusques sobrevingudes, arribades des dels tres punts cardinals de la perifèria; amistançades consentides i displicentment soportades, a fi de preservar les aparençes d'unitat matrinacionial, i com varen penetrar amb traïdoria a dins la casa d'estiueig dels senadors per sanar l'unitat de l'indivisible Patraña. I com es varen ajeure al llit marital de la llengua Cervantina mig nues, tapades a penes pel fi vel de les disculpes, cantantl'ai-ai-ai.
Un espectacle ben poc edificant devia ser, el que va passar a l'edifici dels avis de la pátria que juguen al parxís i la fan petar pel davant i pel darrera mentre esperen que a fi de mes que els ingressin la pensió i el lucre in-cessant.
La festa berlusconiana amb les mantingudes que els mantenen va tenir un preu; quatre-mil-cinc-cents de l'ala per la llencería i dotze-mil per fer el fet, que a parer meu no es molt, si ho dividim per tants caps -mes que cobraven al Riviera- però que el no ser un pagament únic i havent-se de repetir la bacanal cunilinguística cada dos per tres, pot fer un foradet mes a la regadora per on s’escola el dèficit de l'Estat amb mes AVES i mes Maríes del món.
Però com tot mal te un o mes remeis, i remeirs som i pel camí ens trovarem, si tots els remeis a tals mals fossin tan fàcils per guarir-los, estaríem sans i trempats com un gínjol.
Nomès caldria que els forans i foranes llenguts i llengudes tornessin la llençeria i obrissin casa propia, que no cal anar a casa de sanats senadors a jugar a parells i senats, sinò que amb un parell d'ous es podrien plantar i obrir l'edifici de la llengua pròpia, a ca nostra, que estaria plena d'amants, i així no caldria anar a fer de meuques dels veïns.
Com saps, sempre hem estat partidaris de muntar la nostra pròpia POBLA DE LES FEMBRES PECADRIUS.