A continuació reproduïm l'entrevista amb la Mercè Rocadembosc, autora del redisseny de LaRella, que surt publicada en la número 270, la prim era de la nova època.És la primera revista que dissenyes?
No, també vaig fer el disseny de la revista “Deriva”, la revista cultural de l’Alt Empordà, i participo a la revista “Peppermind”, una revista creada per diferents dissenyadors, cadascú es prepara la seva pàgina i la venem a les botigues d’art.
(Continua)
Sempre he treballat en el disseny gràfic però vaig arribar a fer un màster en gestió cultural, m’agrada el món de l’art, sobretot l’art contemporani. M’agrada la fotografia i també escriure, m’apassiona la poesia visual. Em passo el dia davant de l’ordinador, crear és la millor manera per relaxar-me.
On podem veure la teva obra?
He fet algunes exposicions, l’última va ser a Vic però va finalitzar al desembre, era una exposició de retrats de gent gran que vam fer juntament amb la Montse Argerich, de Prats de Lluçanès. També podeu veure algunes coses al meu bloc (mrokins.blogspot.com) que l’actualitzo regularment. Aquests últims mesos he fet fotografies a objectes semblants però molt diferents, per exemple un ou “kinder” i un ou de gallina, i he demanat a un escriptor que imagini una conversa entre aquests dos objectes.
Quina era la teva relació amb LaRella abans del redisseny?
La conec des de sempre i la llegia ocasionalment, llavors pensava que si el disseny és la combinació entre la funcionalitat i l’estètica, a LaRella li feia falta millorar el segon punt.
Per què et vas engrescar a col·laborar-hi?
A tots ens interessa tenir una publicació informativa com aquesta, entre revista i diari, és necessària al Lluçanès.
En què t’has inspirat per al logotip que acompanya la capçalera?
Volia que la imatge tingués algun concepte al darrera. Vaig fer dues propostes, l’escollida ha estat una síntesi del camp llaurat, com indiquen les línies que formen el quadrat. L’altra tenia a veure amb la tipografia, la lletra, que imitava les línies causades per la rella, l’eina. He volgut conservar el color taronja que ja era més o menys habitual a la revista, només l’he intensificat, ara és més fort.
Quantes hores hi has dedicat?
Bastants, no les vull ni comptar! Espero que funcioni i que agradi.
Felicitats Mercè! Realment, el disseny anterior era molt lleig, ja era hora de fer una Rella amb cara i ulls!
Nosaltres no seríem tan dràstics quant a la lletjor, però sí quant a la millora. Un canvi realment important i necessari.
Esperem que així podrem seguir avançant.
La redacció de la rella
Ja saps que ho hem viscut amb molta intensitat i que estem molt contents de la col·laboració, que encara tindrà conseqüències, esperem que positives i alegroies.
Una abraçada.
la redacció de la rella