D’aquí a les eleccions municipals
del mes de maig poden passar moltes coses, agradables i desagradables, però el
cert és que les tendències ja estan traçades i difícilment les capgirarà ningú.
Podríem dir allò de que res està decidit fins que la gent no sortim de casa i
passem pel col.legi electoral, però la veritat és que no descobriré res si afirmo que la CUP pot augmentar la
seva representació a l’Ajuntament de Manresa però és poc probable que sigui la
llista més votada. En canvi, les enquestes i els resultats de les darreres
eleccions al Parlament de Catalunya indiquen que és molt provable que CiU torni
a guanyar les eleccions i que aquest cop obtingui més regidors que la llista
que els segueixi (actualment estan empatats amb el PSC). De fet, ja fa temps
que els convergents es passegen per l’Ajuntament prenent mides i reclamant a
l’actual equip de govern que els deixin les taules netes de compromisos. I
també fa uns quants dies que els
regidors tripartits encaren el futur amb fatalisme mal dissimulat. No tingueu
cap dubte que si el PSC, ERC, i ICV poguessin sumar de nou repetirien el pacte,
i ben fet que farien, però el cert és que la sensació de final de cicle, de
canvi de govern a la cantonada, és més que evident.
Dit això, i posats a fer porra,
també m’estranyaria molt que CiU sumés els 13 regidors necessaris per formar
govern en solitari. I com que manar amb minoria i amb una oposició tant diversa
no és ni fàcil ni agraït, sembla lògic pensar que hauran de buscar un aliat, o
més d’un. El més senzill, numèricament, seria pactar amb el PP, que
malauradament augmentarà la representació gràcies al seu discurs cada cop més
ultradretà i al desastre Zapatero, però precisament per això, per aquesta tendència
cada cop més intransigent dels
homes i dones d’en Rajoy, els convergents evitaran tant com puguin
aquest incòmode acord. Descartats ICV (que ha fet de l’animadversió a
Convergència el seu principal argument polític) i nosaltres mateixos, la CUP (amb
projectes de ciutat, societat i país ben diferents dels de CiU), queden tres
possibles pactes: amb ERC, amb el PSC o amb tots dos alhora. Per poc que
l’aritmètica ho faciliti, jo apostaria per aquest darrer, pel nou tripartit.
Aquesta fórmula els permetria governar amb comoditat i amb el consens de
sectors influents de la ciutat. Tampoc els costaria posar-se d’acord en temes
claus, perquè ja ho van fer amb el projecte de la Reforma, l’ARE de la Manresa
Est, la Fàbrica nova, el traçat de l’eix diagonal, el pla d’equipaments o tants
altres temes. L’únic problema és que no hi ha despatxos per tot-hom, no hi ha
tantes regidories, i algú s’hauria de quedar a fer de regidor pelat, sense
cartera, assistint als plens i poca cosa més.
Hola, Adam
Veig que els teus pronòstics no parlen de l'altre partit que actualment té representació al consistori manresà. Vols dir que preveus que (feliçment) no obtindran representació?
Entre els mals resultats a les eleccions al parlament (era el seu moment), la poca (nul·la) feina feta a l'Ajuntament i l'escorament xenòfob del PP, crec que, efectivament, els Anglades es quedaran fora. Tampoc m'hi jugaria gaire més que un soparet...
Salut!