Qui no te feina el gat pentina, qui en te gateja, ensuma i llegeix les columnes i murs dels columnistes de professió per desengreixar la feina feixuga d'aguantar cada dia, com un condemnat dels deus, els treballs esforçosos comparables a la pedra rodoladora de Sísif.
De manera que llambreguejant entre queixalada i queixalada del dinar les pagines del diari, m'he trobat un articulista atrafegat en trobar el tema del dia. I l'ha trobat parlant de traduir al vernacle nostrat la “cuesta de enero”: costa,pujada, costeruda... “minva” de gener....
Com a lingüista heterodox i inventor de paraules indiccionariades, en proposo una, i si no s'accepta m'és ben igual.
Cap equivalència catalana pot comparar-se al mot “cuesta” quan es tracta de fer entendre el que costa la pujada. “La cuesta cuesta”, traduida com “la costa costa” queda molt poc esforçat, i si diem “la pujada costa” no arribem al cim de l'extenuació.
Una pujada pot ser llarga o curta, però si ens referim a l'esbufec que provoca l'esforç per arribar a dalt d'un tram curt, en castellá d'aquest tram en diríem “repechón” i en catalá de traductor automàtic, “repetxó”. Però com a bons traductors enginyosos de “hay para alquilar sillas” anirem mes enllà i traduirem “repechón” per “repitot”.
Heus aquí el repitot del gener i l'art d'antavianajar perqué no s'ens esclerotitzi l'enteniment.
