AVíS A NAVEGANTS I COMENTARISTES: ÉS POSSIBLE QUE TINGUEU DIFICULTATS PER A DEIXAR COMENTARIS SI UTILITZEU INTERNET EXPLORER. SI ÉS AIXÍ, AGRAIRIA MOLT QUE M'HO COMUNIQUEU A labelendemadrid@gmail.com, SI US PLAU, I ME'LS ENVIEU SI VOLEU QUE ELS PUBLIQUI. ALTRES NAVEGADORS COM GOOGLE CHROME, MOZILLA FIREFOX, SAFARI, O LINUX-UBUNTÚ, NO DONEN PROBLEMES.
Avui he fet un dibuix. Un rectangle gran, uns de més petits com dos ulls, amb dues creuetes. Finestres frontals. Un arc entre els dos ulls, com una boca, i al damunt un sostre de triangle quadrat, un sombreret. Ben bonica m'ha quedat la casa, sembla sorpresa. Hi he posat un arbret, amb dues branquetes, com dos braços; i la copa grossa, verda d'abril.
Al cel un núvol, només un. Blanc de cotó. El cel blau, com el riu, estret, que baixa per la muntanyeta que he posat al costat esquerre de la casa. Darrere hi ha un pou, amb un arc i una galleda que pengim-penjam deixa anar dues gotetes d'aigua, freda, de pou. Li'n donaré al gos, que, de cua llarga, està estirat, assedegat.
L'arbre de branquetes com braços, gronxa al vent, que se n'ha portat el núvol, blanc i sol al cel blau, com el riu estret que baixa per la muntanyeta que hi ha al costat esquerre de la casa; i darrere: un pou, amb un arc i una galleda que pengim-penjam li ha donat aigua al gos, de cua llarga, estirat. Ja no té sed.
Dibuixo de nou núvols, de blau intens, i un arbre més, sense branques. Li les trec al primer. Pinto dues muntanyes. Passo la pintura negra pel riu. El faig més gros. Pinto flors? I un avió, i un globus, jo hi viatjo. Pinto ulleres al sol, groc. Passo la pintura roja per la teulada. Un ocell-peix damunt l'arbre. Ocellets en M i herbes en V.
Miro a través del pou. Està fosc. L'esborro. Pinto dues flors.
Un text "prenyat de futur", com diria un dels nostres mestres;
reconeixent un cert polimorfisme de fons, podem recordar que les
civilitzacions es sostenen gràcies al tipus antropològic de la
seua "maternitat implícita" o, si hoc est fas dictu, gràcies a les
incruentes relacions entre mares i fills, nuclis familiars a on es
"mama" l'idioma de manera fecunda: en aquesta altra cançó queda clar el
paper central de les mares jueves, que ho són més que cap altres mares provinents de la Mediterrània i, per això, han propiciat més de 5000 anys
d'hebraïcitat en condicions d'"èxode recidivant": http://www.youtube.com/watch?v=0bLWDbgZdfA (Charles Aznavour: "la jiddish mama") Espere que el link isca activat! ;-)
josepselva |
dimecres, 19 de gener de 2011 | 08:30h
Un text poètic molt ben fet i net, ras de nin, ras de terra, tocant de peus a terra. No he sentit mai dir "pare terra" El génere masculí sempre és estranger, i si els homes són Mart i les dones Venus, i tots vàrem arribar de fora, les terrícoles són, sens dubte, les dones. Nosaltres, amb el cap als núvols, per arrelar, haurem de cercar altres planetes on la terra sigui capgirada al cel.
Soy Mujer y un dulce calor me abriga cuando el mundo me golpea. Es el calor de las otras mujeres, de aquellas que no conocí, pero que forjaron un suelo común. Alejandra Pizarnik.
A cal Joan Olivares, a Otos (a la Vall d'Albaida) el poble dels rellotges de sol... Pels qui gusten del turisme rural i les activitats culturals i lúdiques.
Lentament em trec els guants de la metàfora, perquè vull escriure a pèl sobre els dies que passen... Lentament em trec l'abric de l'escapisme, per dibuixar bell somriures sobre les paraules...
I somniant t’explico tot el que no et sé dir: que el teu nom sona com un pessic quan el dic, que no puc pensar a fer res de res quan no hi ets i quan hi ets no em reconec. Trobo a faltar un got de llet i torrades de pa amb mantega... http://www.marcparrot.com/marc_parrot_cat.html
reconeixent un cert polimorfisme de fons, podem recordar que les
civilitzacions es sostenen gràcies al tipus antropològic de la
seua "maternitat implícita" o, si hoc est fas dictu, gràcies a les
incruentes relacions entre mares i fills, nuclis familiars a on es
"mama" l'idioma de manera fecunda: en aquesta altra cançó queda clar el
paper central de les mares jueves, que ho són més que cap altres mares provinents de la Mediterrània i, per això, han propiciat més de 5000 anys
d'hebraïcitat en condicions d'"èxode recidivant": http://www.youtube.com/watch?v=0bLWDbgZdfA (Charles Aznavour: "la jiddish mama") Espere que el link isca activat! ;-)