El consell nacional d'ERC ha aprovat el no al referèndum de l'Estatut, com no podia ser de cap altra manera després de l'executiva d'ahir i de les assemblees territorials de dimarts. La notícia, però, és la unitat interna, malgrat les tensions dels últims dies entre les bases i una direcció que havia badat. Esquerra sap que rebrà de tots costats: de dins i fora del tripartit. El seu no trenca el guió previst. Descol·loca més d'un, començant pel PSC i ICV i seguint per CiU, que queda en situació compromesa tot i estar a l'oposició. La posició d'Artur Mas és tan incòmoda que avui ha tornat a demanar eleccions immediates a Catalunya, però abans del referèndum. Mas vol que la consulta de l'Estatut es faci d'aquí a mig any en lloc del 18 de juny. Per què? Perquè el líder de CiU creu que si la gent interpreta que el fracàs del referèndum és la manera d'expular el tripartit del Govern s'estaria perjudicant (indirectament?) el referèndum estatutari. I anar contra l'Estatut, avui, també és tombar el pacte de Mas amb Zapatero.
ERC s'abstindrà al Senat per no obstaculitzar la tramitació de l'Estatut i frustrar la convocatòria del referèndum pel 18 de juny. Una consulta que, per cert, ja té campanya institucional [consulteu la notícia al web de la Generalitat]. Avui, precisament, l'han presentada el conseller de Relacions Institucionals, Joan Saura, d'ICV, i el director general de Difusió, Jordi Menéndez, del PSC. Una campanya que vendrà l'Estatut amb optimisme i que anirà acompanyada d'una altra per incentivar la participació. Hi ha una por a l'abstenció brutal. Això explica la ficada de pota de la proposta d'allargar dues hores el referèndum, un dels episodis més lamentables dels últims temps. Només falta que acabin demanant urnes mòbils a les platges del país. "Hay fanta, lemon, beer y urna de l'Estatut!"
En acabar el consell nacional, on s'han ovacionat els consellers víctimes de la maragallada Joan Carretero i Carles Solà, així com el secretari d'Organització i Finances fins ara, Xavier Vendrell, a qui relleva Pilar Albiol, el president d'Esquerra, Josep-Lluís Carod, acompanyat del secretari general, Joan Puigcercós, han comunicat la decisió del màxim òrgan entre congressos. Però el millor és aquesta frase: "Si algú està incòmode al govern catalanista i d'esquerres de Catalunya que se'n vagi", ha dit. Carod ha recordat que el pacte del Tinell va ser possible gràcies a ERC, que va deixar plantada una CiU amb més escons que el PSC, i que els socis del tripartit han de tenir el mateix respecte al sentit del vot dels republicans que aquests al sí del PSC i ICV a l'Estatut que cap d'ells va pactar, ja que ho van fer CiU i el PSOE.
En definitiva, que el debat sobre la continuïtat del tripartit revifa amb intensitat. Ara, el Telediario de TVE ofereix, com a notícia d'obertura, la decisió dels republicans. Presenten la informació com una amenaça a la continuïtat del Govern. Ha sortit el ministre i primer secretari del PSC, José Montilla, confessant que l'opció d'ERC posa "en dificultats" l'executiu català. És l'hora de Montilla. Dilluns es veurà.
(Les reaccions aparegudes als blocs durant el cap de setmana les seguiré afegint en l'anterior anotació.)
Saül, potser que també dediquis alguna crítica a ERC. Això de la direcció que passa de cualificar el no com a vot que fa el joc al PP i ara diu que és el que s'ha de votar, és molt fort. Però què pesquen? Quan estaven mentint, abans o ara? Què és per a ERC la política? Descolocar els contraris i fer cara de més puta que els altres? És un joc? No entenc que ERC es presenti com a víctima, perquè és ella sola que s'ha buscat aquesta situació. ERC ha comès tants errors com els altres, però es veu que tot se li perdona, i encara que la caguin de dalt a baix tot li aplaudim. Tot ho fan bé, tots ells són tan inteligents que els pobres burrus dels altres partits no els poden seguir... En canvi, el PSC i CiU deuen ser subnormals. Creus que el món es pot presentar amb esquemes tan infantils?
Només es tracta de tenir uns objectius polítics clars.Molt clars. ERC ha fet coses molt i molt malament.I se l'ha criticat durament. Però això no deixa que té una cosa que no ténen els altres : un objectiu. Un Estat de Catalunya a la UE és un objectiu cada cop amb més simpatitzants. I aquesta és la gran diferència amb altres partits que es mantenen amb uns objectius polítics demostradament utòpics i fracassats com l'Espanya plurinacional o l'Espanya federal.
Segons informa Europa Press,ERC està rebent un allau de petició de militants. Desconec si això els està passant també a CiU o PSC.
En qualsevol cas, ERC ha de canviar moltes actituds xulesques i toreres (com posar a Vendrell) i ha d'aprendre a ser més humil i assumir els propis errors amb més claredat.
En Saül els ha posat verds més d'una vegada senzillament perquè ,crec, la direcció s'ho mereixia.
Em sap greu que consideris infantils els meus esquemes. Però si has seguit el bloc t'adonaràs que també hi ha crítiques cap a ERC. Repassa els escrits. Han perdut dos mesos preciosos, amb indecisions després del pacte Mas-Zapatero, i això ha desconcertat la seva gent i l'electorat en general perquè el debat estatutari no s'aclaria. Van quedar tocats després del pacte de La Moncloa. També hi ha hagut tensions internes a la direcció, i això ha trascendit. Contradiccions, i tant que n'han tingut. Una ànima independentista arrauxada que s'enfronta amb l'ànima més pragmàtica i institucional. I topen, lògicament. El cas de la carta financera. Fallen les formes, clarament. En l'última crisi de govern, l'acceptació de la sortida de Carretero, quan setmanes enrere ERC s'havia fet forta defensant-lo. Etc, etc, etc. Però això no treu que els altres partits, alguns amb més responsabilitat i pes, hagin comès errors, contradiccions i fraus electorals... El que passa, Jaume, és que amb ERC tothom s'hi atreveix. És, avui, l'ase de tots els cops.
Saül Gordillo
Aquest es el meu Pere, el dubtes, visca els fracassats,
els perdona vides, els derrotistes. Gent com tu es el que sobra a l'independentisme,
un petit problema i a renuncia a la llibertat.
Adéu i bon vent.
Molta sort en la teva nova vida fora de compromisos.
L'única lluita que es perd, és la que s'abandona.
Hem patit una baixa.Confiem en tenir més altes.
El 18 de Juny podem canviar les coses...i les persones que ens han dut fins aquí.
El Tsunami del No avança pel mediterrani.
El no és un tsunami que no para.
I quina governarà aquesta terra devastada per les onades del tsunami. Aquests que fa una setmana abogaven peel vot de la indiferencia davant del acte més important en democracia? Aquells que amb el seu recolzament fan fer neixer a Azna i despres en van viure de les rendes?
De veritat creieu que aquesta fe sense critiques a ERC és creible?
Qui governarà aquesta terra molla? Doncs, després del tsunami que caurà -inevitablement-, es veurà. El que no és de rebut és el cofoisme amb que s'ha gestionat l'aprovació de l'Estatut de la Moncloa, gràcies al pacte a la baixa, amb foto i amb ves a saber quins acords, de Mas-ZP.
L'Estatut és, de moment, la nostra llei més important. Pactar-la tant a la baixa i oblidar-se de l'acord arribat al Parlament de Catalunya és, sezillament, inacceptable. Per això, ara cauen ruixats.
Si us plau, no demanem, a més, que tothom s'hagi d'empassar aquesta proposta que marcarà una generació sensera.
Als ciutadans no se'ns pregunta si volem l'Estatut de Núria,el del Parlament o el de La Moncloa.
No se'ns pregunta qui governarà després.Ni se'ns pregunta què hem fet.Ni tampoc quines conseqüències té el nostre vot.No se'ns pregunta què volem.Ni se'ns demana si preferim tripartits,bipartits,multipartits o monopartits.
Només i exclusivament se'ns demana si volem o no volem l'Estatut que es va aprovar (o que s'aprovarà previsiblement dimecres). No cal donar-hi més voltes.
Jo,per exemple,votaré que No. I respectaré molt als que votin que Sí o als que vagin a la platja.