Un dia d'aquests l'expresident espanyol Aznar feia novament una de les seves arengues on deia que calia tancar el mapa autonòmic perquè és un sistema massa car per a l'erari públic. Ahir i avui Zapatero i el govern del PSOE diuen que l'Estat es reserva el dret d'intervenir les autonomies si no controlen la despesa. No cal ser cap ment brillant per adonar-se que PP i PSOE diuen el mateix amb paraules diferents.Quan es va fer la Constitució de 1978 es van voler salvar i amagar moltes coses alhora. D'una banda, calia donar reconeixement nacional i diferencial a Catalunya i a Euskadi, però sense perjudicar la resta de l'Estat. Per això es va inventar l'anomenat "Estat de les autonomies", que pretenia ser, potser amb bona voluntat i tot, un model a mig camí entre el centralisme i el federalisme. Més de trenta anys després, però, tothom s'ha adonat que aquest nyap és insostenible, i quan dic tothom vull dir tant centralistes com federalistes com, no cal dir-ho, independentistes.
La proposta de CiU de concert econòmic per a Catalunya, tal com el gaudeixen País Basc i Navarra, pretén que l'Estat central atorgui aquest sistema fiscal a cadascuna de les quinze autonomies espanyoles que no el tenen, segons va dir Ramon Tremosa fa un parell de dies. Personalment segueixo creient que aquesta és la manera més o menys envitricollada que té CiU -o CDC si més no- de dir que el seu horitzó final és declarar la independència de Catalunya. És evident que les comunitats subvencionades -Extremadura i Andalusia principalment- mai no acceptarien el concert econòmic per a si mateixes perquè suposaria abocar-les a la ruïna econòmica. Algú s'imagina que Andalusia, per exemple, hagués de pagar el 51% dels sous amb els tributs propis i prou (el 51% de la població activa andalusa són funcionaris o aturats)?
Certament, l'estat autonòmic és inviable perquè hi ha moltes autonomies artificials sense raó de ser i que gasten diners innecessaris. Però tots sabem que quan des de Madrid es parla de tancar o contenir el sistema autonòmic, es pensa indefectiblement en Catalunya i prou.
Pensem, d'altra banda, en el model federal que propugna el PSC (no el PSOE). S'ha dit per activa i per passiva, però és una obvietat que per poder-se federar amb algú, cal que l'altre també ho vulgui. Sense anar més lluny, pensem en la terminologia que emprem: Catalunya i Espanya. La primera sabem què és, però, i la segona? Entenem que és Espanya menys Catalunya o que és Espanya sencera inclosa Catalunya? Els noms hi fan molt a l'hora de predicar atributs de les coses que designen. Si pensem en els Estats Units d'Amèrica, veiem que aquest nom és el de l'estat federal, mentre que cada estat federat té un nom propi. Això no succeeix a l'Estat espanyol, i no passa perquè sí. Passa perquè Espanya no és ni serà mai un estat federal: no vol ser-ho. Espanya té una mentalitat colonial que encara li pesa molt i sent al·lèrgia a la diferència. Si tingués esperit federal, als congressistes espanyols els semblaria la cosa més normal del món posar-se un auricular per sentir la traducció dels diputats catalans, bascos i gallecs quan parlessin en els seus idiomes respectius.
Germà Bel fa dies va fer una metàfora que em va semblar brillant i lúcida. Durant la Transició es respiraven aires d'obertura arreu i per això es va ser permissiu amb les demandes catalanes, malgrat que no era voluntat d'Espanya cedir gaire res a Catalunya. Es va fer perquè aleshores Catalunya era l'avantguarda de la resistència antifranquista i de la modernitat. Però com va dir el professor Bel (exdiputat socialista), després de la tempesta (obertura) les aigües sempre tornen al seu llit (tancament autonòmic). Ja som a l'estadi en el qual només es poden esgrimir arguments identitaris/emocionals per defensar la continuïtat de Catalunya dins d'Espanya.
Res menys consistent que una merda d'estatut ribotejat i prostergat.
O ens independitzem o morirem com a nació.
Salvador Molins, BIC-CA
Dignitat, pensions, hospitals, sanitat, economia, recursos, llengua, país, llibertat ... ho perdrem tot! Fins i tot la perderem la merda de l'estatut.
Dins d'Espanya ho perdrem tot!
Entre altres coses perquè ens ho estant robant i els nostres polítics ho accepten sense esma !
Els nostres polítics són còmplices d'aquesta espoliació, no tenen caràcter! són mesells i covards i no tenen empenta.
Cap país pot suportar permanentment una fuita de l'11% del seu PIB.
Sense Independència serem un dels pobles més miserables: misèria pels
catalans i barra lliure pels espoliadors i pels colonitzadors.
Podem baixar més avall! Mireu Haití i Corea del Nord !!!
Salvador Molins (BIC, CA)