La lluna tot el dia s’ha mostrat al cel, ben alta i
blanca, juntament amb el sol, com una neula de Nadal, brodada per mà fina i poc
apressada, amb tanta plenitud que semblava un miracle.
El sol, daurat i brillant, la corona d’un santet,
refulgent, s’estenia damunt la mar , mirall que enlluernava. Tot era net i clar.
Els ocells potser sentien que era primavera perquè
la seva piuladissa era incansable. De l’arbre a les llambordes, de les
llambordes als fassers i sant tornem-hi, menuts, traginers, fràgils i aliens a
les cabòries nostres.
La mar era plana i alta, molt blava. Els esculls,
com illes petites, eixuts, sovintejats per les anneres. La posidònia escampada
a caramulls i mitges llunes per l’arena fina , color d’ametlla torrada. La
platja amb fesomia hivernal, solitària, com toca gaudir-la.
I jo caminant lentament pel passeig, sense crosses i
amb un pas infantil que em feia somriure per qualsevol cosa. El meu primer
passeig com cal, no massa llarg, però segur.
Quan una se sent nova, tot és nou,
i alhora, quan tot és nou i clar comavui, en aquestes meravelloses
calmes de gener, és molt més fàcil sentir-se nova...
Per més que, de tant en tant , el murmuri eixordador de les darreres bajanades que ha dites n'Aznar, s'entossudia a contaminar el meu paisatge com una agonia del temps passat.
No és possible el què he vist - que deia en Pi de la Serra- una pornografia impúdica i delirant d'un líder destronat que cobra milers d'euros de tots plegats per ser un autèntic destorb. Per a quan la revisió d'aquests privilegis medievals?
Però m'he fregat els ulls i ha fugit. Aital fantasma no em pot llevar la son ni el goig de viure, avui que la lluna es clara i ens ha acompanyat tot el dia.
Cap udol no ha trencat l’encanteri.
El sol ha
partit lentament quasi a les sis, al fons de la mar, desdibuixant l’horitzó. Un disc fet a compàs, perfecte a la mirada, roig. El
dia s’allarga notòriament i ho sent tot el meu cos.
Ara la lluna, que no ha deixat de lluir a cel, ja és molt brillant i té relleus i racons que
fan toquera. La miro i la miro i em ve al cap el poema:
Així, així .... gaudir de la llum, de la mar, poquet a poquet, respirar i mirar. Ja m'he vist passejant al vostre costat ..... Bona nit i bells somnis !
Ben aviat ho farem això de passejar plegats, quan els ametllers s'omplin de flors o quan tu vulguis. Bon diumenge, que ha nascut clar i el sol ja daura les façanes.
bielmamengual |
dissabte, 15 de gener de 2011 | 20:48h
Amable Victòria, m'alegra una cosa de no dir que hagis deixat les crosses i et passegis ran de mar. A poc a poc i amb bona lletra. Una besada de lluna. Biel
Camino, estimadó, com un infant que fa les primeres passes, a les tentines, peró un peu darrere l'altre i bona lletra, com tu dius. La mar i la llum eren avui el què he volgut descriure, talment, un miracle. Les besades de lluna relliguen un munter. Avui està de queixalada. Bona nit
Les primeres jornades de Blocs i Literatura, a la memòria de Xesca Ensenyat, Fundació ACA, Búger, Mallorca, 11, 12, 13 de maig 2012. Un bloc que recull tot allò que vulguem publicar de na Xesca, de les jornades i de la temàtica.
del tresor de les coses i el contorn dels dies. Salut i abraçada de llum i testimoni.
Ja m'he vist passejant al vostre costat .....
Bona nit i bells somnis !