La tardana reacció del PSC, d'una part del PSC, en relació a les municipals a Barcelona, és una bona eina per a l'oposició. Honora a Montserrat Tura el fet de jugar-se-la competint amb Hereu i alhora per intentar salvar el seu partit de la derrota anunciada, però la pèrdua de Marcarell per al mateix objectiu ja és un llast afegit que haurà d'intentar remuntar el PSC barceloní. I això no juga pas a favor del PSC encara que és millor que no reaccionar i entestar-se a defensar Hereu des del fortí decimonònic de la federació barcelonina del PSC. Però CiU té un candidat consolidat, anunciat, que ja està fent campanya i porta molt avantatge a Tura i a Hereu. CiU no es veurà afectada per batalles internes i les del PSC les podrà aprofitar en benefici propi, com ja ha fet només anunciar-se'n les primàries. Per tant, tot dependrà de la rellevància que tingui la victòria de Tura (estic segur que Tura guanyarà a Hereu si no és que els del PSC es veuen afectats per un virus cerebral). I de com Tura surti mediàticament disparada després de la seva victòria, i també de com portin el perdre els partidaris d'Hereu. Un mal-perdre seria letal del tot. Hi ha la incògnita de qui serà el candidat o candidata independentista i a qui podria restar vots d'entre els dos contrincants principals, una cosa a tenir molt en compte. En aquest context, qui estan més sols i a mercè del PSC, són els d'ICV. Marcar perfil propi els pot servir com a molt per mantenir la fidelitat de vot però tenen un recorregut limitat.
El senyor Trias més d'un cop ha dit que no ha volgut estar en mans d'un logopeda o assessor d'imatge per canviar la seva pronuncià o planta mediàtica. I també ha dit que gent del seu partit li han propossat això de "tractar-se", però que ell és com és, i ja està tot dit. Si la gent tingues d'elegir per la planta o per la parla, de ben segur que no votaria a cap cap de llista. I a cap capa, tampoc.
Senyor Jordi Mas: s'ha plantegat algun cop que varem tenir més d'un president malalt mental? Què haguès dit d'algú que n'haguès fet mofa d'aquest fet? De ben segur, que haguerà dit vostè que es paguès un logopet, de les animalades que deia.
L'acudit relatiu a la Tura, el trobo de mal gust... No fa gràcia, ni l'acudit ni la buidor de la Tura.
Atentament
PS: No penso votar al Trias, però l'haguerà contestat igualment si s'haguès referit graciosament a la orientació sexual d'algun capitost socialista.
Jordi Mas |
dissabte, 15 de gener de 2011 | 13:00h
Dic el que dic de Tura perque en una època hi vaig tenir tractes, i em va demostrar la seva preocupació per la ciutadanía, ja dic, equivocada o no, al menys les intencions eren bones.
Respecte a la "mofa", jo en faig de tothom. Com deia Woody Allen: "Mentre mig món s'enriu de l'altre meitat, jo me'n ric del món sencer". Es bo tenir sentit de l'humor, i crec que en el cas dels polítics, es quasi una obligació riures d'ells, ja que, encara que son els pitjors pallassos - o titelles - que existeixen, no els hi podem negar la burla, com la que ens fan a nosaltres a diari.
Es vergonyós que un candidat nacionalista, que ha de defensar una llengua, no la parli correctament, li treu credibilitat... a Polonia hi farán sang amb aixó.
En quant a lo de malalts mentals al poder... es que l'ansia de poder no es una malaltía? Es que n'hi ha hagut algún que no hagi estat un malalt mental? Per a i tots ho son. Per aixó no en voto a cap.
Hi ha la incògnita de qui serà el candidat o candidata independentista i a qui podria restar vots d'entre els dos contrincants principals, una cosa a tenir molt en compte. buy tramadol onlinesomatramadol
No dubto que la Tura estigui preocupada per la ciutadania: té la intenció de foter-la tota sencera a la gargola! Jo no m'he n'enfoto d'ella, encara que algun "crític" poguès dir d'ella que té la boca torta i la mirada desaliniada. Prefereixo a la gent "autèntica", que es presenten als demés tal com són, que no pas a uns mers venedors de futesses.
Malhaurat el poble -i la gent- que tingui les expectatives posades en un polític -o una persona qualsevol- en el fet de si sap parlar més o menys correctament, o si és més o menys fotogènic. Jo, quan era petit, era tartamut ("tartaja", em deien els Woodys Aliens de torn que s'enriuen de tot), i per aquest fet no vaig perdre la credibilitat de que podia parlar com una altre, i la capacitat mental era -si més no- semblant a les dels demés (tret del Woody Alien de torn, que ja se sap que aquests són uns genis que tenen, fins i tot, el dret de tirar-se a la filla i dir que estan per sobre del bé i del mal).
Polonia farà humor de qui sia, que per això cobren. Sobre el votar o no, ja no m'hi poso en això: cadascú té les seves raons per fer el que fa, però "prefereixo boig conegut que no sabi per conèixer" (això no vol dir pas que votarè a l'Hereu).
Jordi Mas |
diumenge, 16 de gener de 2011 | 18:27h
Doncs per a mi, tan sols hi ha hagut dos grans filòsofs al segleXX: Groucho Marx i Woody Allen. Ells han sabut veure i reflexar l'absurd de la nostra societat, les nostres conviccions, tradicios ideals... etc. Dues de les ments més brillants i a la vegada denostades. Tots els altres - començant per Sartre - ja te'ls regalo (i no parlo de Fernando Savater perque no val per res) Es a la gent itel·ligent a qui s'ha d'escoltar, agradi o no el que diguin o facin, de vegades es molt positiu escoltar a aquells amb els que no hi estem d'acord, sempre s'apren alguna cosa. I Woody Allen ha estat un analista crític de la societat actual al que val la pena escoltar se'n vagi amb qui se'n vagi al llit. Ah, jo tenía un amic tartamut - molt tartamut - i si m'enreia d'ell ho feia devant seu i amb molt de carinyo, i ell s'enreia d'ell mateix. Ara ja no ho es, i seguim amb l'amistad. Crec que inclús el fet de riure de tant en tant del seu defecte a la parla - encara que les seves virtuts humanes eren infinitament superiors - li va servir per no sentir-se marginat i a superar-ho, perque sabía que els seus amics no li volíen cap mal, no ofendre'l, sino que alló era una manera de dir-li "estem amb tu siguis com siguis, i si jo m'enric de tu, tu també ho pots fer de mi" I per aixó guardo tans bons records d'aquella relació, perque ens acceptavem com erem, tan, que en feiem burla i acabavem rient tots.
Aleshores, a què ve propossar un logopeda al Trias? Sobre les filosofades i altres hades, doncs això: molt bé (encara que, de tant en tant, també va bé fer cas a gent no tant intel·ligent com un mateix es creu, més que res perque normalment els demés ens poden passar la mà per la cara).
De burlar-se'n dels demés, però, cal anar en compte. Sé de casos que han acabat en tragèdia (i no es conya). Tenir respecte a l'altre tindria de ser una ensenyança bàsica en cada família.
Bloc àmpliament dedicat al vi, entre altres comentaris personals de l'autor. Hi trobareu bones guies i referències de vins del país i de fora del país.
Útil per anar tastant...
La Plataforma per la Llengua és una entitat que té per objectiu garantir la presència de ple dret del català en tots els àmbits i a tot el territori de llengua catalana.
La vida expressada en forma de sublim poesia. Bloc de Victòria, d'altíssima qualitat literària, d'intima sensibilitat poètica. Si voleu un passeig per la pau i el plaer de la lectura, i el de la vida... entreu-hi.
La tardana reacció del PSC, d'una part del PSC, en relació a les municipals a Barcelona, és una bona eina per a l'oposició. Honora a Montserrat Tura el fet de jugar-se-la competint amb Hereu i alhora per intentar salvar el seu partit de la derrota anunciada, però la pèrdua de Marcarell per al mateix objectiu ja és un llast afegit que haurà d'intentar remuntar el PSC barceloní. I això no juga pas a favor del PSC encara que és millor que no reaccionar i entestar-se a defensar Hereu des del fortí decimonònic de la federació barcelonina del PSC.
A més, em cau bé la Tura, es de les poques que es preocupa abans dels ciutadans que del seu càrrec, s'equivoqui o no, es honesta en la seva feina.
Senyor Jordi Mas: s'ha plantegat algun cop que varem tenir més d'un president malalt mental? Què haguès dit d'algú que n'haguès fet mofa d'aquest fet? De ben segur, que haguerà dit vostè que es paguès un logopet, de les animalades que deia.
L'acudit relatiu a la Tura, el trobo de mal gust... No fa gràcia, ni l'acudit ni la buidor de la Tura.
Atentament
PS: No penso votar al Trias, però l'haguerà contestat igualment si s'haguès referit graciosament a la orientació sexual d'algun capitost socialista.
Respecte a la "mofa", jo en faig de tothom. Com deia Woody Allen: "Mentre mig món s'enriu de l'altre meitat, jo me'n ric del món sencer".
Es bo tenir sentit de l'humor, i crec que en el cas dels polítics, es quasi una obligació riures d'ells, ja que, encara que son els pitjors pallassos - o titelles - que existeixen, no els hi podem negar la burla, com la que ens fan a nosaltres a diari.
Es vergonyós que un candidat nacionalista, que ha de defensar una llengua, no la parli correctament, li treu credibilitat... a Polonia hi farán sang amb aixó.
En quant a lo de malalts mentals al poder... es que l'ansia de poder no es una malaltía? Es que n'hi ha hagut algún que no hagi estat un malalt mental?
Per a i tots ho son. Per aixó no en voto a cap.
Malhaurat el poble -i la gent- que tingui les expectatives posades en un polític -o una persona qualsevol- en el fet de si sap parlar més o menys correctament, o si és més o menys fotogènic. Jo, quan era petit, era tartamut ("tartaja", em deien els Woodys Aliens de torn que s'enriuen de tot), i per aquest fet no vaig perdre la credibilitat de que podia parlar com una altre, i la capacitat mental era -si més no- semblant a les dels demés (tret del Woody Alien de torn, que ja se sap que aquests són uns genis que tenen, fins i tot, el dret de tirar-se a la filla i dir que estan per sobre del bé i del mal).
Polonia farà humor de qui sia, que per això cobren. Sobre el votar o no, ja no m'hi poso en això: cadascú té les seves raons per fer el que fa, però "prefereixo boig conegut que no sabi per conèixer" (això no vol dir pas que votarè a l'Hereu).
Ah, jo tenía un amic tartamut - molt tartamut - i si m'enreia d'ell ho feia devant seu i amb molt de carinyo, i ell s'enreia d'ell mateix. Ara ja no ho es, i seguim amb l'amistad. Crec que inclús el fet de riure de tant en tant del seu defecte a la parla - encara que les seves virtuts humanes eren infinitament superiors - li va servir per no sentir-se marginat i a superar-ho, perque sabía que els seus amics no li volíen cap mal, no ofendre'l, sino que alló era una manera de dir-li "estem amb tu siguis com siguis, i si jo m'enric de tu, tu també ho pots fer de mi" I per aixó guardo tans bons records d'aquella relació, perque ens acceptavem com erem, tan, que en feiem burla i acabavem rient tots.
De burlar-se'n dels demés, però, cal anar en compte. Sé de casos que han acabat en tragèdia (i no es conya). Tenir respecte a l'altre tindria de ser una ensenyança bàsica en cada família.
Atentament