Haig de reconèixer que a mi, també em va sorprendre que la Pilota d’Or la tornés a guanyar Messi. Una sorpresa què, d’altra banda, no tenia cap mena de justificació. Si mirem l’aportació en gols i futbolística del jugador, criteris que segons el reglament de tan prestigiós premi en justifiquen la seva possessió, veurem com el 10 del Barça ha estat, raonablement, el millor jugador de l’any 2010.
Però em vaig sorprendre perquè m’havia arribat a creure, inconscientment, una altra cosa. El bombardeig mediàtic a que se’ns ha sotmès les darreres setmanes sobre la gran gesta que va aconseguir Andrés Iniesta amb el seugol a la final de la World Cup, va fer-nos oblidar que més enllà d’un partit, per important que sigui, hi ha la justa –o injusta- voluntat popular expressada en unes majories que, de vegades, no són de la mateixa opinió que la d’un mateix. El periodisme, que durant tants any ha criticat les seleccions catalanes per considerar-les una reivindicació política irreal i intolerable, ha defensat políticament, precisament, fins a límits dogmàtics, que la justícia futbolística passava inexcusablement per acceptar que “la roja” es mereixia ser el melic del món, per sobre d’una concepció futbolística que sempre han negat alhora que era admirada per la resta del món. I aquest periodisme ho ha fet fins a tal extrem, que va aconseguir abduir la gran massa espanyola que seguia amb atenció el desenllaç de tan preuat reconeixement. Tan gran va ser l’alienació de la realitat que respirava el món del futbol mundial, com gran ha estat la decepció i la impotència que ha generat el resultat final. Per un moment vaig recordar aquell fenomen televisiu, construït i fabricat per a crear una falsa idea de superació i excel·lència, anomenat “Rosa de España”, què després de moltes setmanes d’afirmar i repetir que la terra era plana, va acabar cremant a la foguera els heretges d’Eurovisión que havien negat que “nuestra Rosa” era la millor. Així han reaccionat a Fuentealbilla, els membres de la Peña AndrésIniesta, paradoxalment tots ells seguidors del Reial Madrid, en constatar que França els havia tornat a trair i que, Andrés, era injustament destronat. Potser el problema ha estat, com s’encarreguen de recordar-nos molt sovint al quilòmetre 0, que futbol i política no es poden barrejar. Messi, pilota d’Or. I per molts anys.
Jo també pensava que no la guanyaria i el meu favorit era xavi i més després de vore la portada que li va dedicar L'Equipe el dia després de 5 a 0 al madriz. Ara un cosa és el que pugues desitjar i una altra la realitat i aquesta és clara. Ara ves i explica-li aixó als espanyols........Pobre Andres, no sé si li agrada aquesta utilització de la seva imatge.
