La nova llei anti-tabac i les diverses reaccions del personal i, sobretot, la reacció del govern espanyol, sorprenen a propis i estranys o no. Potser està tot justificat.Dijous 13 de gener de 2010
Aprovada la llei anti
tabac, han aparegut els primers solistes
de la pandereta i el bombo. Han fet anar arguments econòmics: la ruïna
del ram de la restauració i l'apocalipsi del sector turístic.
(Cal pensar que no han
sentit a parlar mai d'Itàlia, on la llei aquesta porta 20 anys funcionant)
L'argumentació més emprada,
però, ha estat aquella de la llibertat, la sagrada Constitución, la justícia i
altres paraules de semblant estil.
Per a molts caps és
impossible entendre que algú pugui estar dues hores seguides sense fumar i que
és possible que algú vulgui fer-se un cafè, sense haver d'empassar-se la fària
del veí i que el cigarret ja te'l pots fer fora en sortir al carrer. No hi ha
manera.
Alguns establiments,
especialment sensibles, han habilitat estufes, mantes i rucades.
El govern espanyol sembla
que s'ho ha pres seriosament i, a banda
d'haver posat en marxa un sistema de delacions propi d'altres èpoques, està
disposat a posar multes als infractors.
Però, com que el govern
espanyol és el paradigma del bombo i la vanitat, resulta que simultàniament a
la prohibició de fumar, ha decidit subvencionar, potenciar en conseqüència, el
cultiu del tabac.
No es negarà que la cosa té
la seva gràcia.
La ministra del ram va
parlar de millorar la salut del personal per justificar la prohibició, no s'acaba d'entendre com és que ara volen
potenciar-ne el cultiu.
Potser el volen per
exportar-lo a l'Africa, que són més pobres.
Ja t'ho dic que és un país
de vanitosos i solistes del bombo.
Jo... com a bona previssora ... ja ho vaig deixar a l´Agost... Quin plaºer no sentir que ara em diguin on he de fumar!! Però reconec que n´he perdut un altre .... tot que el substitueixo ensumant als qui fumen al meu costat!Animat, té la seva gràcia!
Una abraçada !Maria
Suposo, vull dir, crec.
Siusplau, ara que he deixat de fumar, que em treguin la cansalada aviada, que això del colesterol es veu que és dolent com el tabaquisme. I que m'obliguin a menjar dos kilos de bledes a la setmana, i que em facin anar a treballar amb bicicleta, i ..., deu meu, és que sinó no se si me'n sortiré, de cotitzar fins als 67 anys. I es clar, és pensaran que soc un desagraït.
En qualsevol cas conserva el teu bon humor que sempre és d'agrair.
Viure per veure.
Anims, però.