VilaWeb.cat
Victoria | cultura i espectacles | dimecres, 26 de gener de 2011 | 13:52h
Als somnis comença la responsabilitat. Crec recordar aquesta afirmació al text d'una exposició de Miró i Portabella. Tots dos prou garants de fins on els han duit els seus somnis, per gaudi nostre.

Ens revela el caràcter que tenen els somnis des del moment que neixen i els hi posem nom. Lluny de qualsevol altra eventualitat, de qualsevol activitat supèrflua, ens responsabilitzen.

De nit ens restauren, de dia ens projecten al futur. Per alguns somniar podria semblar una evasió. No és aquesta la naturalesa vertadera d'un somni. Somniar, de nits o despert , no és una activitat marginal de les persones, més aviat ens ajuda a viure i ens compromet amb nosaltres i el propi somni. Aquesta és un propietat extremadament interessant i estimulant dels somnis

No renunciàrem a cap somni.

Ell, Pau Casals, tampoc ho va fer.

Enguany, aquest fred i incert 2011, també podem somniar, potser més que mai, de la mà de la música, la poesia i la llibertat.



Avui, en sortir del làsser i els corrents, un cel molt blau, sense núvols, uniforme, ho omplia tot. Rerefons nítid, només comparable en la seva puresa al groc de les mimoses que ja ens ha esclatat.

Groc sobre blau, taques de llum a la mirada estesa que els aplega, com peix fresc a la barca, aliment i promesa.



Imatge: MVS
Comentaris: 10
  • fidels
    ricard99 | diumenge, 30 de gener de 2011 | 23:22h
    a un propòsit, a una acció, a una paraula, a una comunitat... a tot això: a un somni. Particular, compartit i real. Responsable també, com escrius. És un text que ens acompanya. Una abraçada!
    • flors i somnis i bona companyia
      Victoria | dilluns, 31 de gener de 2011 | 15:10h
      La responsabilitat ens fa fídels al somni i al propòsit, el somni i el propòsit ens acompanyen efectivament i ens fan més forts. M'agrada ser-hi i fer el viatge plegats. Abraçada de flors noves, l'arbre per gris i sec que sembli no renuncia mai a fer flor, mentre és viu.
  • (el que diria un hamlet fufluner)
    lo fuflunet | dijous, 27 de gener de 2011 | 18:18h

    To dream
    or not to dream?

    Perchance to dream omelettes...


    (seguim somiant ben fort!)

    • to dream omelettes i altres herbes
      Victoria | dijous, 27 de gener de 2011 | 18:59h
      Estimat príncep dels dubtes i dels somnis, decididament to dream omelettes... de totes les castes possibles d'omelettes i a més els somnis col·lectius, de país, de cultura, de llibertat, de justícia i si pot ser de poesia. Que el petit fufluns a més de sorneguer sigui pròsper. Salut
  • Els somnis són de franc...
    Joan Alcaraz | dimecres, 26 de gener de 2011 | 15:57h
    ...i no caduquen mai. Sense ells, l'aventura humana no hagués tingut sentit.
    • caducitat
      Victoria | dijous, 27 de gener de 2011 | 07:54h
      Tens raó, Joan, no caduquen mai els somnis, només, si és el cas, es transformen. Efectivament, malgrat totes les ombres, mesquineses, abusos de poder, que ens assetgen, els somnis justifiquen el progrés estètic, científic i moral... els somnis de cadascú i els somnis col·lectius, els somnis dels pobles, són el motor i el motiu de l'aventura humana, del llenguatge. Que no ens manquin
  • ...
    AnnaPortell | dimecres, 26 de gener de 2011 | 15:29h
    Amb aquesta paraula teva, ens responsabilitzen, em fas adonar de que els dubtes que tenia, de cop. han volat.
    Millor que una aspirina, com el text, la música i l'esclat de les primeres mimoses.. 
    • somnis...
      Victoria | dijous, 27 de gener de 2011 | 08:19h
      A mi els somnis també m'alleugen el malestar divers que ara em trava; em fan més lleugera...m'estiren... hi ha una responsabilitat amb el somni mateix, allò que ens hem proposat, allò que ens fa sentir que som qui som i ens empeny , de vegades amb la seguretat d'un atleta, d'altres amb les passes incertes d'un tret, fins a caure... fidels a un propòsit... a un somni... per tornar a aixecar-nos.


      Estic contenta de ser petita, rodona i blanca com una aspirina, ( o millor ;-P)) entre les paraules, alleujar-te, dissipar els dubtes.

      Pren les mimoses com a present humil que et faig. Aquí a la Vila totes aprenem, ens fem riure i ens atiam els somnis personals i col·lectius... Que no s'apagui la flama i no ens manquin les flors petites rodones i grogues... per a que els teus somnis es facin realitat.

Accés de l'autor

Nom d'usuari
Clau
Recorda'm

Categories

Últims 40 canvis

Arxiu

« Maig 2012 »
dl dt dc dj dv ds dg
 123456
78910111213
14151617181920
21222324252627
28293031   
RSS 2.0 RSS Comentaris
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats