enderrock |
dijous, 13 de gener de 2011 | 11:40h
La cantant Beth ha publicat un apunt al seu bloc (enllaç) on comenta, sota el títol “Màxima sinceritat”, les impressions que li ha causat el número d’Enderrock del mes de gener, en el qual protagontiza la portada i apareix en les pàgines interiors en una entrevista. Beth afirma que se sent “decebuda” per “l’enfocament i el tractament” que hem donat al tema. Tot i agrair a la revista que hagués decidit apostar per ella per la portada, considera que en l’entrevista “no es diu res” del disc que ha publicat l’any 2010, Segueix-me el fil (Música Global), i que es parla sobretot “del passat”. Beth arriba a posar en qüestió que el periodista que ha realitzat l’entrevista s’hagi escoltat el disc. La cantant afirma: “Les entrevistes i les portades et donen la oportunintat de parlar als oients, que et coneguin una mica millor. Jo he sentit la necessitat d’escriure aquestes ratlles, perquè el que he llegit no m’apropa a la gent”. Des d’Enderrock voldríem aclarir les afirmacions que
realitza Beth. [Més]Primer de tot, deixar constància que no és el primer cop
que la revista publica continguts relacionats amb Segueix-me el fil. En
el número 176, de juny de 2010, vam publicar una entrevista de dues
pàgines amb la cantant de Súria, en la qual Beth explicava extensament els
detalls del seu nou CD, que llavors acabava d'editar. Al número següent,
de juliol de 2010, la revista va publicar una crítica destacada del
disc on se’l valorava amb
quatre estrelles sobre cinc. A partir d’aquí, Enderrock va considerar
que la proposta de Beth, pel seu contingut, impacte i trajectòria,
mereixia un tractament més ampli en forma de portada. Ens va semblar
adequat fer-ho el mes de gener de 2011, coincidint amb el concert que Beth realitza al Palau de la Música en companyia de Gossos.
Per tant no podem estar d’acord, com afirma la cantant, que la revista no ha tingut en compte el seu nou treball i s’ha centrat en parlar “del passat”. Sí que és cert que, com que ja havíem publicat una entrevista centrada en el disc, hem volgut que el contingut de gener estigués centrat en la seva figura artística, en els seus plantejaments musicals i també en la seva trajectòria. I creiem sincerament que així es reflecteix a les pàgines de la revista. Com a publicació musical, la nostra feina és oferir als lectors elements d’interés periodístic perquè puguin formar-se un criteri sobre el panorama musical del país i sobre els artistes que hi treballen. El nostre objectiu és fer bons continguts, no fer entrevistes a gust de l’entrevistat. Així ho hem fet amb Beth, a l’igual que ho fem amb tots els artistes. Lamentem la reacció de la cantant, però creiem què els continguts publicats per l’Enderrock de gener reflecteixen fidelment l’entrevista realitzada i són d’interés informatiu per als nostres lectors.
Voldríem fer notar també, tot i que creiem que és redundar en quelcom obvi, que abans de realitzar qualsevol contingut els periodistes d’Enderrock es documenten sobre els artistes als quals han d’abordar. I ho fan, a diferència del que Beth suggereix en el seu escrit, escoltant-se els seus discos. Com a revista, i també com a periodistes, estem oberts a tota mena de crítiques i consideracions sobre la nostra feina, però ens sembla fora de lloc que es vulgui posar en dubte amb afirmacions d’aquesta mena la professionalitat dels qui treballem en aquesta casa.
Per acabar, voldríem agrair a Beth la disposició que ha tingut en tot moment a l’hora d’elaborar els continguts publicats en el número de gener, cedint l’espai en el que es va realitzar la sessió fotogràfica i posant totes les facilitats al seu abast per a que poguessim treballar correctament.
Per tant no podem estar d’acord, com afirma la cantant, que la revista no ha tingut en compte el seu nou treball i s’ha centrat en parlar “del passat”. Sí que és cert que, com que ja havíem publicat una entrevista centrada en el disc, hem volgut que el contingut de gener estigués centrat en la seva figura artística, en els seus plantejaments musicals i també en la seva trajectòria. I creiem sincerament que així es reflecteix a les pàgines de la revista. Com a publicació musical, la nostra feina és oferir als lectors elements d’interés periodístic perquè puguin formar-se un criteri sobre el panorama musical del país i sobre els artistes que hi treballen. El nostre objectiu és fer bons continguts, no fer entrevistes a gust de l’entrevistat. Així ho hem fet amb Beth, a l’igual que ho fem amb tots els artistes. Lamentem la reacció de la cantant, però creiem què els continguts publicats per l’Enderrock de gener reflecteixen fidelment l’entrevista realitzada i són d’interés informatiu per als nostres lectors.
Voldríem fer notar també, tot i que creiem que és redundar en quelcom obvi, que abans de realitzar qualsevol contingut els periodistes d’Enderrock es documenten sobre els artistes als quals han d’abordar. I ho fan, a diferència del que Beth suggereix en el seu escrit, escoltant-se els seus discos. Com a revista, i també com a periodistes, estem oberts a tota mena de crítiques i consideracions sobre la nostra feina, però ens sembla fora de lloc que es vulgui posar en dubte amb afirmacions d’aquesta mena la professionalitat dels qui treballem en aquesta casa.
Per acabar, voldríem agrair a Beth la disposició que ha tingut en tot moment a l’hora d’elaborar els continguts publicats en el número de gener, cedint l’espai en el que es va realitzar la sessió fotogràfica i posant totes les facilitats al seu abast per a que poguessim treballar correctament.
qué bo
qué bo
qué bo
és boníssim!
quin fart de riure!
gràcies cuorerock!
jo crec que s'hauria d'apostar per aquest tiups de revista i abandonar el tema musical. que es del tot aborrit!
La Beth ha criticat l'Enderrock, l'Enderrock s'ha defensat. Es pot criticar als dos però em sembla que l'Enderrock té les de perdre, no té tant poder de convocatòria com la Beth, en aquest post només hi ha 10 comentaris comptant el meu, al del bloc de la Beth n'hi deuen haver uns 70 tots donant-li suport. Conclusió: fins i tot la Beth es podria permetre el luxe de passar de l'Enderrock. En vista de l'èxit potser si que no estaria fora de lloc revisar la línia editorial, encara que només fos per a que algú llegís la revista més enllà de les mares i el canari.
Tens raó,Claudi no és real.Però t'equivoques Claudi no és la Beth.Claudi són els Reis Mags.
Estic d'acord amb la cantant i un poc decebuda amb l'entrevista de l'enderrock.Açò és com si entrevistareu a DiCaprio i en compte de preguntar-li per els seus últims treballs vos dedicareu a traure informació sobre la peli de Titànic.(Fora de lloc totalment)
Sempre cal recordar que aquesta nena va representar Espanya en el ranci festival d'Eurovisió! Que es quedi a les seves espanyes i que ens deixi amb pau amb les seves cançonetes estúpides.
No cal seguir-li el fil a aquesta pija.
Sí, va anar al festival de eurovisió, però no parlis sense saber, pq ella ja ho ha comentat molts cops això.
Aquí només vec embeja, ja t'agradaria a tu ser com ella.
Així que nena, abans de parlar informat.
Venga, que em sento ridicula parlant amb gent així que no te ni idea de res.
I sí, va ser una triunfita de segona, va representar Espanya a Eurovisión i també va presentar Temps de neu lluint uns modelitos molt macos en cada programa. Però, te això alguna cosa a veure amb la música?
Anna
És això el que us sembla més imprtant per a publicar de l´artista a qui dediqueu la portada del mes de Gener? No s´entén.
No pots pretendre que una revista com enderrock vagi a publicar just el que tu vols, ni que justificants el periodista de no escoltar el teu disc i de no informar-se.
Parles molt que tens 29 anys però no ho demostres amb les teves paraules.
No sóc gaire fan de la Beth, però la respecto com artista. Pel que fa a ENDERROCK, sincerament, la compro cada més des de fa anys perquè és l'única revista que s'edita sobre música en català en sentit global. Tanmateix, no em puc estar de dir que la revista té -diguem-ho clar- una línia sectària consolidada des de fa temps, doncs només es promou els artistes que són de la corda de la publicació (bàsicament molt "de la ceba"), encara que siguin mediocres (no cal dir noms), alhora que se'n margina d'altres pel fet de cantar també en castellà o altres llengües o, potser com en el cas de la Beth, per anar massa per lliure. Fins i tot hi ha clàssics de la Cançó que hi tenen una presència ridícula, en el millor dels casos, o que quan hi surten és per rebre crítiques dures i superficials. Segurament pel fet de no caure simpàtics a la gent de la revista. Per no parlar dels freqüents errors d'hemeroteca. En qualsevol cas, estaria bé que algun dia la revista assolís la maduresa suficient per no privilegiar les notícies d'uns músics, marginant-ne d'altres, per raons -purament extramusicals- de simpatia ideològica. O si més no que el tractament de les entrevistes no fos tan capciós (no és trist que se'n queixi la protagonista de la portada?). Possiblement això no s'aconsegueixi, però jo seguiré en tot cas comprant una publicació que, malgrat que sovint té una manca notable d'amplitud de mires i d'objectivitat, ara per ara és el que més s'acosta al que hauria de ser una revista que de debò reflectís amb rigor tot allò que es crea, musicalment, a l'àmbit cultural dels Països Catalans. I a més estic segura que cada número es realitza amb una important dosi de voluntarisme i esforç, cosa que cal valorar en sentit constructiu.
Una abraçada.