carme |
dijous, 13 de gener de 2011 | 01:42h
Era dilluns, encara no tocava i tu ja eres allà.
Recordo que em va fer molta gràcia descobrir els teus peuets. I t'omplia de petons i et parlava a cau d'orella i em semblava que sempre havies estat amb mi.
Vaig saber que l'amor es pot palpar, es pot olorar i es pot bressolar tendrament.
Recordo aquell primer somriure amb els teus ullets que ja em veien i la sensació brutal de felicitat total.
Encara duies 'la pipa i l'ossitu' quan vas començar a tocar el violí i de seguida ens vam adonar del teu art.
Tenies molta paciència i ajudaves a caminar al teu germanet, igual que ara :)
De tant en tant encara veig en tu aquella nena que vas ser, i alhora em veig a mi i em sento acompanyada i joiosa de caminar plegades i d'estar juntes encara que siguem lluny.
Per molts anys bonica.
:)***mama
Boniques i tendres paraules.
Agradable de llegir i quasi de recordar amb tant detall.
Un quart de segle, d'historia i pel que veig, musica "temprana"
felicitats a les dos.