Publicat al bloc de Cristianisme i Justícia Cada vegada més vivim sota la tirania dels “tòpics”. No sé si la causa
és la influència dels mitjans de comunicació o una preocupant manca de
temps i ganes per pensar, el cert, però, és que correm el risc de morir
ofegats per aquelles afirmacions que es comencen a difondre ves a saber
on, i que van rebotant fins a convertir-se en un lloc comú que vol
explicar-ho tot. Llavors la gent diu, “vivim en una societat complexa”
(un altre tòpic) quan la veritat és que les opinions tendeixen més aviat
a la simplificació i a una visió de la realitat que es sosté en dos o
tres afirmacions. Per això surten partits només xenòfobs, o només nacionalistes, o només preocupats per un sol tema (ja sigui la llengua,
internet, la defensa dels animals…). Al final resulta molt més fàcil
això que assumir que darrere les simplificacions hi ha mil i un
equilibris a fer i que cal tenir en compte si un no vol morir estrellat.
Ens adonem d’aquesta tendència quan en som” víctimes”, ja sigui a nivell personal o com a persones que formem part d’un determinat col·lectiu (ser jesuïta i català, us puc assegurar que és tota una experiència en aquest sentit). Llavors ens fem creus de com es pot arribar a un nivell d’ignorància i de desconeixement tan gran de la realitat. Ens costa més adonar-nos-en quan en som propagadors. Perquè la simplificació dita amb convenciment ens dóna una força i una autoritat que no fa res més que amagar la inseguretat davant allò que no acabem d’entendre del tot.
Escolteu sinó moltes de les tertúlies o molts dels “opinadors”
estrella ja sigui de televisió, de ràdio o de premsa. Amb un mínim de
pensament crític i una mica de lògica, seria suficient per adonar-nos
que aquells que avui es presenten com a veritables creadors d’opinió, en
altres circumstàncies, no serien res més que pèssims humoristes
