cbort |
dimarts, 11 de gener de 2011 | 20:31h
L'atemptat contra la senadora Gabrielle Gifford pot tornar-se a repetir, sinó aviat, sí en un altre context i potser amb una altra forma de violència. Parlem d'actes violents contra persones per la seva manera de pensar.Des de la irrupció del conservadurisme neoliberal a l'era de Reagan i Tatcher s'han desencadenat una sèrie d'idees hegemòniques de caràcter dur que han calat profundament al cos social i que han fet perdre l'hegemonia en els valors a l'esquerra, que la va mantenir durant els seixanta i els setanta.
La ultradreta conviu tranquil·lament instal·lada dns del sistema polític. Ja no és una utradreta "outsider" de mètodes radicals (cops d'estat, actes de desestabilització violenta...) sinó que s'incardina a l'interior dels partits conservadors i hi té nombrosos seguidors, també a fora, representats per periodistes de prestigi, per diaris sencers, per fundacions, professors, moviments socials. És a dir que s'escampa per tot el cos soc¡al.
El moviment Tea Party té la seva representant dins del partit conservador nordamericà en Sarah Palin, Aznar representa el mateix dins del PP.
La dinàmica fàctica creada per aquests moviments i tendències condiciona les polítiques conservadores i algun cop els dóna rèdits com ha pogut comprovar el PP català amb el discurs anti-immigració d'Alícia Sánchez Camacho. El poder d'aquesta onada de pensament extremadament dretà afecta també els altres partits arribant a contaminar fins i tot la socialdemocràcia, especialment en el tema de la immigració.
La retòrica i simbologia violenta utlitzada pels "neocons" més dretans arreu estimula i predisposa a l'acció radical, violenta, a l'eliminació del contrari.
En un context com aquest, en el qual la crisi fa augmentar la tensió social, o en el cas dels EUA, on les reformes d'Obama toquen el nervi central d'alguns dogmes dretans, i amb una ultradreta instal·lada sense traves dins del sistema, les accions violentes poden aprèixer en qualsevol moment. També de violència institucional, com la ràtzia antigitana de Sarkozy.
I com dirien en castellà: "Para muestra un botón" :
Autoretrato de los periodistas de derechas
La imatge (ja retirada) és del web de Sarah Palin i es veuen les circumscripcions d'alguns senadors/es demòcratres apuntades per una diana, entre elles la de Gabrielle Gifford.
Actituts com la de la Palin agraden als "cowboys" americans. De ben segur en comentaris fets a taules i barres de bars de molts indrets del país, s¡ha especulat, comentat i anhelat - entre cervessa i cervessa - sobre les mil maneres de matar al "negre" que ha usurpat la "Casa Blanca", i més d'un valent curt de gambals inclús s'haurá atrevit a dir alló de "jo tinc collons per fer-ho"... es clar, tot pel bé d'una nació que, no oblidem, va ser robada als seus habitants que van ser massacrats, humiliats i marginats.
D'una gent així, qué es pot esperar? La majoría de nord amercans son descendents de delinquents de la pitjor especie que van ser deportats al "nou món", ho porten a la sang, els hi agraden les armes més que res, i es creuen amb el dret de matar tot alló que no els hi agrada. Aixó sí, el diumenge van tots a misa.
La crisi és una oportunitat per a subsanar erros i perfeccionar el sistema i la societat, però la gent davant la crisi prefereix confiar en el centre-dreta abans.
Doncs sembla que a les empreses i treballadors que formen part del teixit social no és convé encara molt més irracionalitat proposada sovint des de les polítques d'esquerres.
Llevat de les grans corporacions que a través de l'Estat han aconseguit un avantatge monopolitistic competitiu internacional que és dona més independència en davant les polítiques d'Estat.