VilaWeb.cat
Victoria | Els petits plaers de ma vida | dilluns, 10 de gener de 2011 | 12:49h
Tocava a la finestra neguitós, com una mà apressada, tamborinejant, amb una urgència desfermada. Era calabruix. Pluja i calabruix aquesta nit a la nostra finestra.

El carrer, els cotxes, el trespol, les pedres del jardí, les cadires, de ferro, tot instruments improvisats per a una simfonia.

Un collar desfermat a la nit, rodolant per terra, una música que repuntava un neguit o més aviat l’escampava, evident, en cadascuna de les punyides.

Llavors la suavitat del ploure, la cadència, un vouverivou per agafar la son, desfent-se les colpides com fum . M’ha anat bé, més que no cap dosi encapsada com una larva que qui sap quins forats ha de fer-me.

La lleona ferida ha descansat de tira i aquest matí sap que les potes del davant són les de sempre i les del darrere poden arrossegar-se convenientment. La lleona ferida no està pas vençuda, està amatent i dòcil només al gest que s’imposa. Té un escampall de llibres i una fita: se’n sortirà.

 

Què hi puc fer més?

 

Gràcies a tots, pels comentaris, abraçades remeieres i secrets de llum.

 

Tot em guareix

Comentaris: 4
  • Abraçada
    novesflors | dijous, 13 de gener de 2011 | 08:19h
    Les paraules i la pluja. I també les abraçades són un gran guariment. Te'n sortiràs segur, faltaria més.

    http://florsnovesflors.blogspot.com/2011/01/alter-ego.html
    • Sortada
      Victoria | dijous, 13 de gener de 2011 | 10:46h
      Tot fa brou del bo i alimenta i guareix... és ben vera,  si no fos així  , les abraçades, les paraules, la pluja, seria ben diferent...som sortada....Però va lent ... me sent només mitja personeta. La llum ara mateix a les llimones i entre les fulles de les bignònies és clara i m'esquitxa de bocins d'ombra i taques blanquíssimes la taula. Puc ser feliç com si estigués sencera i m'esper, m'esper tot el que calgui. Ara visc això amb Schumann a l'oïda i ho prenc  com ve.
  • Lleona
    Caterina | dimecres, 12 de gener de 2011 | 21:52h
    A la lleona segur que encara li queda molta guerra que donar, no s'ha donat per vençuda, encara que hi hagi moments de feblesa, esgotament. Però jo també n'estic segura, se'n sortirà, i tant! És capaç d'això i més.

    Molts ànims i una forta abraçada!
    • tot el què tu ja saps
      Victoria | dijous, 13 de gener de 2011 | 08:13h
      Els teus ànims i la teva abraçada m'arriba genuïna, amb el somriure a l'ample que jo bé conec i me duen l'alegria de les tardes compartides i el sabor de les que encara han de venir. Veig com s'aixeca el dia i desig per a tu... tot el què tu ja saps... de somnis i vida a les totes.

Accés de l'autor

Nom d'usuari
Clau
Recorda'm

Categories

Últims 40 canvis

Arxiu

« Maig 2012 »
dl dt dc dj dv ds dg
 123456
78910111213
14151617181920
21222324252627
28293031   
RSS 2.0 RSS Comentaris
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats