Ai i mes ai, l'amor en xinès es diu “ai”. Esgarrapa o acarícia el caracter zhua(ma) que fa de barret, a l'amic sota la teulada (you). Monica-Marta Moyano, professora de l'Universitat d'estudis Internacionals de Pekin ha fet un estudi comparatiu de la manera xinesa i catalana d'expressar les emocions i els sentiments que bullen entorn del concepte “amor”.
La llengua xinesa, que associa idees representades per pictogrames on l'ordre dels factors sí que altera el producte, ens dona una nova dimensió del pensament i ens sorprèn per les seves formulacions: “Ets el meu fetge i el meu cor”
En aquest bloc de cafè matinal, en gra i sense sucre, hi haure de posar te també, te en flor, sense bossa ni cordill, te de mitja tarda, de conversa, de sensacions i sentiments gens sentimentals, material sensible, no pas secret per amagar, conversa i viceversa.
Pensar i sentir; d'això primer ens n'han ensenyat, d'allò segon no n'hem après i cadascú s'ha fet autodidacte del seu sentiment en cas de saber-li-hi cau dins el bosc de la pell.
Si hem d'anar al psicòleg per interpretar-nos i al psiquiatre per reinterpretar-nos, és perquè tenim un follet entremaliat que truca la porta de l'emoció sovint sense que li obrin ni la portella i corre com ánima en pena entre greixos i nervis, tendons i sang, perdut.
L'amor, ai, el sentiment mes perdut de tots, és el meu fetge i el meu cor.
Per entendre i assumir la contradicció, la paradoxa, la fusió dels contraris, cal fixar-se que una ma és també una urpa, esgarrapa, posseeix, també acaricia. Posseir i estimar són sempre a prop, la prelació entre una i l'altre altera el producte.
La ma (zhua) posseix l'amic sota el mateix sostre (you), i en el límit de l'amistat llisca cap a l'amor possessiu sota el mateix sostre, la casa comú (you), quan la ma acaricia(zhua).
Els sentiments d'afecte entre humans, quan son creuats, espurnejen com un contacte fluix que si es cargola sòlidament genera un corrent d'alt voltatge i per tant un escalfament (efecte joule) que provoca una caiguda de tensió en la distància.
Un tall de corrent amorós esdevé una apagada sentimental, una catastrofe general... i un seguit de reclamacions a la companyia subministradora.
Com el corrent eléctric l'amor no es veu, nomès es sent, i pessiga. La diferència de potencial amorós genera arcs voltaics producte de la ionització frustrant d'anys i panys. Si salta el llamp, si esdevé un curtcircuit, ho crema tot. Just quan els electricistes ja no treballen.
Ai! l'amor. Ai,l'amor xinès.
Ets el meu fetge (cólera, fusta) i el meu cor (alegria, foc). Havien de ser els xinesos qui descobrissin que l'amor és mágia Wo bei men mi zhu le ( ): «Em vas captivar, l'amor és guerra: Ai qing shi zhan zheng ( ): «L’amor és guerra:l'amor és una malaltía Wo wei ta feng kuang ( ): «Estic boig per ella» i desitg:Ta yu huo zhong shao ( ): «El seu desig el crema per dintre».
Però també filosofia:Shi nian xiu de tong chuan du, bai nian xiu de gong zhen mian ( , ): «Fan falta deu anys de patiment per a travessar un riu en un vaixell, i cent anys per a compartir el mateix coixí».
Filosofia xinesa, amor xinés, ai, milenaria ciencia que no ha alterat la consciencia que el que no es veu i es sent és com el reflex de la lluna al riu, un impossible que creiem a l'abast
M'ha agradat molt el comentari que has fet de l'article que vaig escriure fa uns anyets.
Endavant amb el Blog!
Mònica.