Era tan lluminós el
dia, avui, que mitja volta del cel era diàfana, d’un daurat fi, tota sol i llum
espargida, com si no hi hagués astre, només claredat que vessa.
L’altra mitja volta
se feia enrere , llum pàl·lida, i deixava veure la serra, les capçades dels arbres
, el castell, la mar argentada, com dibuixats a penombra... Un somni, per a mi que ja estava en darrere de
veure vida i llum... i les passes em costen encara una cosa de no dir.
He vist també dues garses als esculls. Les he fotografiades, i al prat del
Molinar un estol d’esplugabous, blancs i bec groc, com flors,que s’esplaiava a les totes, com si fos
primavera.
Semblen les calmes de gener... mira què et dic
I diu en Pla:
L'home dels nostres dies contempla rarament el cel. Davant de l'arc de la volta, immens, té una sensació de molestia i de tedi. El vell pagès antic contemplava el cel amb serenitat, parlava davant el firmament amb adjectius concrets. L'home modern petulant i trist, il·luimnat i buit, ja no pot contemplar el cel.
Crec que sí, que encara això de mirar cap a amunt amb interés ens fa dignes.
Un poc estoics, que ara torna a convenir ésser-ho, poder mirar el cel de cara i sorprendre' ns, esbrinar-lo, gaudir-lo, ens fa més lleugera la costa.
Segurament els experts del temps i el nostre astrònom de capçalera han contribuït a aquesta vindicació i ens han conduit pel bon camí que toca.
bielmamengual |
dissabte, 8 de gener de 2011 | 22:26h
Amable Victòria, paciència i coratge per aquest dolor que t'atenalla. La meva segona mare du un mes i dies de ciàtica dolorosa. Fregues per una bona quiromassatgista, relaxació física i mental, anar amb bones! Et compatesc i estic al teu costat. Una besada curadora. Biel
Quan el dia s'alça, jo m'alço amb ell. Tota jo, ara, que el tractament ha canviat i ja no visc a un lloc protegit per la cortisona intramuscular, som un údol llarg i caragolat. M'acompanya fins a un altre indret on el dolor és present però ja el conec ... I me ve al cap una frase d'una dona molt animosa que em deia com una confidència: M.V, si quan me llevo res me fa mal, me pens que ja m'he morta.
Les minves de gener .... allà on he estat dins la Península Ibèrica, he gaudit i molt d'aquests díes de gener. Un descans, una meravella que ens ofereix l'hivern. Cel blau, temperatura amorosa, i una calma, que fa goig de viure. Aprofita bé aquests díes ... les minves de gener solen durar una setmana !! Bon vespre !
El rellotge dels astres fa les seves trajectòries mil·lenàries i nosaltres tenim aquestes fites al camí, com cartes marcades benefactores que ens oienten el viatge i el traginar. Ja veus que encara tinc les orelles baixes i estic feta una coca... però els ulls oberts i les mans...
Les primeres jornades de Blocs i Literatura, a la memòria de Xesca Ensenyat, Fundació ACA, Búger, Mallorca, 11, 12, 13 de maig 2012. Un bloc que recull tot allò que vulguem publicar de na Xesca, de les jornades i de la temàtica.
Una besada curadora. Biel
Cel blau, temperatura amorosa, i una calma, que fa goig de viure.
Aprofita bé aquests díes ... les minves de gener solen durar una setmana !!
Bon vespre !