Accés de l'autor

Nom d'usuari
Clau
Recorda'm

Categories

  • per un desenvolupament diferent, cap transvasament. "Nuestras vidas son los ríos que van a dar a la mar".
  • Comentaris sobre el meu poble, al qual impediren ser municipi injustament.
  • aquest és un BLOC EBRENC
  • llengua anglesa
  • per parlar de l'esport català, del Barça i de la Unió Esportiva Campredó. per defensar les seleccions nacionals catalanes.
  • articles ideològics, basats en la defensa obrera i la lluita contra qualsevol discriminació per tipus racial, social o sexual
  • l'Araceli, la Rosa i el Guillem
  • la història que hem construït els campredonencs i les campredonenques, els catalans i les catalans, la gent d'arreu del planeta.
  • Independència nacional dels Països Catalans.
  • Cròniques sobre literatura ilercavona (Ebre-Matarranya, Maestrat)
  • Una llengua parlada a Formentera, Calaceit, l'Alguer, Sant Julià, Elna, Campredó, Eslida i el Carxe. Una llengua rica en variants dialectals, que necessita vies de normalització en moltes parts del seu domini lingüístic.
  • poemes ilercavons d'abans i d'ara
  • el sexe és salut i els blocaires el practiquen
  • Respectar les opcions sexuals de tothom. No discriminar ningú pel color de la seua pell o la seua procedència.

Últims 40 canvis

Arxiu

« Maig 2012 »
dl dt dc dj dv ds dg
 123456
78910111213
14151617181920
21222324252627
28293031   
emigdi | poesia | diumenge, 9 de gener de 2011 | 00:16h
Ahir dissabte, al matí, Guillem va marcar el seu tercer gol com a jugador dels prebenjamins de la UE Remolins-Bítem, en el partit que l'enfrontava a la UE Jesús i Maria, els líders de la categoria, i que va acabar amb 1-2 a favor de l'equip deltaic. Durant el partit, vaig dedicar-li el següent poema, escrit des de la banqueta estant. A la foto, podeu veure Guillem acabat de nàixer, amb la seua mama i germaneta.

I al camp, com un jardí amb verda cura,
el blanc i blau captiva de sobte la retina,
i el somni esdevé un color plaent 
amb un  equip ben jove i aguerrit.
Quan l'esperit enlaira l'ànima
i va fent via... en aquest matí
de partit, d'il·lusió, alegria
i passió de xiquets... tostemps.

I eixos passionals anhels d'infant

empenyen envers les alçades.
Els rostres coberts amb un somriure,
la xerrera ufana i els jocs continus,
i la brega permanent que els acompanya,
amb l'esclat de joia a la grada.
Vola una gavina blanca a poca alçada
i el riure d'uns ulls petits agafa el vol.

I en Guillem,  pas a pas, va creixent
i es desviu per l'art de la pilota,
l'esport rei el té captiu i somriu 
en tot moment, i entén la  màgia
quan s'apropa aquell temps
en què el gol ens omple el cor
de batecs accelerats i eterns,
que ens fa més dolç el viure.

Comentaris: 2
  • Ossets...
    Dolors | diumenge, 9 de gener de 2011 | 09:52h

     I  a mi que em sembla que el gol l'has marcat per l'energia que t'han donat els ossets de gominoles de l'altre dia? Una abraçada.

RSS 2.0 RSS Comentaris
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats