AVíS A NAVEGANTS I COMENTARISTES: ÉS POSSIBLE QUE TINGUEU DIFICULTATS PER A DEIXAR COMENTARIS SI UTILITZEU INTERNET EXPLORER. SI ÉS AIXÍ, AGRAIRIA MOLT QUE M'HO COMUNIQUEU A labelendemadrid@gmail.com, SI US PLAU, I ME'LS ENVIEU SI VOLEU QUE ELS PUBLIQUI. ALTRES NAVEGADORS COM GOOGLE CHROME, MOZILLA FIREFOX, SAFARI, O LINUX-UBUNTÚ, NO DONEN PROBLEMES.
L'home del sac no és pas dolent. Ni voler ser l'home del sac tampoc ho és pas, de dolent. Avui dia tothom vol tenir-ne un, de sac. Ple de blat, d'or, de fama, d'amor o de sexe, d'èxit o d'èxits, d'emoció o d'emocions, de vida o de vides; ple de plens o buit de buits...
El sac o la vida! L'home o la mort... L'home, indiscutiblement l'home (i el sac) que la mort és només pels morts, que en tenen molta, perquè la mort de la que parlen (o pateixen) els vius, és una altra mort. Fictícia. Metafòrica, tant, que diuen que forma part de la mateixa vida... Paradoxa pura.
Però tornem a la vida. I al sac. I a l'home. El de carn i ossos i cervell i cor i budells.
Tornem a l'home.
Avui m'he alçat directe al lavabo. La micció alleuja la càrrega continguda...
Avui m'he alçat directe al lavabo. La micció alleuja la càrrega continguda. Avui no m'he tallat i porto la cara suau com el culet d'un nadó. Fa goig, diuen elles, però cansa, dic jo. Freda i tibant l'aigua em treu del llit definitivament. Un cafè sol, amargant la boca, despertant la llengua. Despasso les baldes, obro les reixes, trec l'alarma, saludo de gairell. Cortés, breu. No cal més. Tot està dit. I el que s'ha de dir estar per veure. Entra un client. Bon dia. Bon dia. Vull un ganivet dels que ho tallen tot. Aquest va bé. Perfecte, quant és. 20. Aquí té. Bon dia. Bon dia.
El dinar a taula, la cambrera retira el pa que no queda, en porta més. Tallo el bistec amb un ganivet que no ho talla tot. Vol postres? Sí. Que vol? En tenim d'això i d'allò i d'allò més i açò també... Vull el primer que ha dit. Eh.. Això era... Bé, doncs porti'm l'últim que ha esmentat. Tant és. Miri també tenim... o potser li portaré... ah ja sé, el postre especial de la casa que és... Està bé, porti'm això mateix. I un cafè, sol (amargant la boca)
Obro les reixes de nou. Entra la Maria, sempre vol el mateix, que l'esmoli un ganivet vell que era de són pare. Li hi esmolo amb cura. És bona clienta. No demana gaire, tampoc paga prou, i se'n va contenta. Jo també. Senzill. Estic a punt de tancar. Arriba en Joan, que no sembla un Don Joan i sempre demana les últimes novetats. No, de Toledo no en tenim. Ni d'Albacete. Aquí només productes nacionals. En Joan se'n va, empipat, com sempre. Em fa gràcia. Tanco les reixes.
Arribo a casa. Avui Na petita m'espera. Té les mans suaus i primes, minúscules. Em grata la barbeta que m'he afaitat de bon matí. M'agraden els seus petons de galta. Sí, crec que me la porto al llit, no me'n puc estar; és tard, vol dormir abraçada, amb un mirada n'hi ha prou, un petó suau i la meva nena dorm, més confiada que jo... ha arribat la carta de l'embargament. Hauré de fer caixa demà i anar al banc... Ara, però, la nena dorm. Jo també.
Obro les reixes. Agafo els diners, pocs, i visito al Sr. Coll, que em té agafat per l'ídem. Ell no, la hipoteca. Penso de cop en la Maria, avui no li esmolaré el ganivet, vell, de són pare. Tanco les reixes per últim cop. Na petita em mira, m'agafa un dit amb la mà ferma i diminuta, caminem plegats. Amb una mirada n'hi ha prou. No cal dir res. Un petó suau i la meva nena dorm, confiada, jo no.
Avui m'he alçat directe al lavabo. La micció m'alleuja la càrrega continguda. No m'afaito. No cal. L'aigua tèbia desperta Na petita. M'abraça. La porto al coll com la més dolça condemna, la més volguda. No sé pentinar-la a la moda. Ni cal. No l'importa. Ja es renta i pentina soleta. Busca el sac. Hi vol jugar.
El sac no té res, però hi és. I jo només sóc un home, el seu home del sac, buit. Ple.
Una prosa molt neta, clara i ben travada en la sintàxi, un estil peculiar i contundent. Amb molts matisos per esbrinar i descobrir. De factura ben acabada i desgustació àgil. Tens alguna cosa publicada? Una salutació cordial, Rosa
Gràcies. És una alenada motivadora la teva crítica. Que t'hi dediques?
Pel que fa a les publicacions, en paper tinc un parell de coses breus arran de ser guardonada en un certamen amb la publicació d'un poema i un relat curt (en castellà, es tractava del Certamen Ciudad de Getafe 1999) A més tinc publicacions acadèmiques sobre sociolingüística, literatura i nova cançó (Universidad Complutense i Universitat d'Alacant)
Però tret d'això, les úniques "publicacions" literàries, i en català, que tinc són directament al bloc. Tinc moltes més coses escrites també en castellà però de fa temps i sempre han estat guardades als calaixos. Ara només escric al bloc, que és un mitjà còmode amb una dinàmica amena, interactiva i amb molt de feedback. I que dóna molt de joc. No només per la lletra, si no per la possibilitat de combinar altres elements com les imatges, els vídeos i la música.
Potser tornaré a reprendre de tant en tant l'escriptura també en castellà, que estic perdent el costum, i sincerament ja em costa escriure en alguna llengua que no sigui el català. I voldria que ma mare també em pogués llegir. Espero que els amics i lectors blocaires no se m'enfadin si penjo alguna coseta en la meva llengua materna...
Gràcies de nou i una salutació cordial també per a tu.
Curiositats argumentatives: na petita és la filla, l'amant, una amiga?. Pareix que és la filla, però l'ambigüitat que desprén és tan sublim i subtil!. I una curiositat més: tanca les reixes del negoci definitivament?, els paràgrafs finals són el primer matí d'un home que ja no va a la faena?. No sé si és un home trist o feliçment resignat o és un home comú que sobreviu o tal volta ho és tot. Magnífic. Volem més.
Molt bona la teva apreciació de l'ambigüitat, no hi havia pensat (o sí).
Jo en tinc una altra, de curiositat: JG és Joan/a, Jaume, Josep/a, Jordi/na Javier, Judit, Jesús, Jèssica, Joaquim, Jofre, Julià, Júlia.... Garcia, Gòmis, Gonçales, Giner, Gil, Gilabert, Gavaldon, Garriga, Grau, Gual, Gasol, Gaspar, Guibernau, Guillem... O JG només és un "John Smith" qualsevol? :)
Em tens encuriosida, sí. Fa temps que comentes al bloc, però no sé qui ets. Si vols bescanviem dubtes i curiositat. Els teus dubtes argumentatius [són secret del sumari, no te'ls puc desvetllar al bloc que perdrien la gràcia, i l'ambigüitat; m'hauràs d'escriure per e-mail] a canvi dels meus dubtes nominals identitaris. Et sembla bé el canvi?
Soy Mujer y un dulce calor me abriga cuando el mundo me golpea. Es el calor de las otras mujeres, de aquellas que no conocí, pero que forjaron un suelo común. Alejandra Pizarnik.
A cal Joan Olivares, a Otos (a la Vall d'Albaida) el poble dels rellotges de sol... Pels qui gusten del turisme rural i les activitats culturals i lúdiques.
Lentament em trec els guants de la metàfora, perquè vull escriure a pèl sobre els dies que passen... Lentament em trec l'abric de l'escapisme, per dibuixar bell somriures sobre les paraules...
I somniant t’explico tot el que no et sé dir: que el teu nom sona com un pessic quan el dic, que no puc pensar a fer res de res quan no hi ets i quan hi ets no em reconec. Trobo a faltar un got de llet i torrades de pa amb mantega... http://www.marcparrot.com/marc_parrot_cat.html
Una prosa molt neta, clara i ben travada en la sintàxi, un estil peculiar i contundent. Amb molts matisos per esbrinar i descobrir. De factura ben acabada i desgustació àgil. Tens alguna cosa publicada?
Una salutació cordial,
Rosa
Gràcies. És una alenada motivadora la teva crítica. Que t'hi dediques?
Pel que fa a les publicacions, en paper tinc un parell de coses breus arran de ser guardonada en un certamen amb la publicació d'un poema i un relat curt (en castellà, es tractava del Certamen Ciudad de Getafe 1999) A més tinc publicacions acadèmiques sobre sociolingüística, literatura i nova cançó (Universidad Complutense i Universitat d'Alacant)
Però tret d'això, les úniques "publicacions" literàries, i en català, que tinc són directament al bloc. Tinc moltes més coses escrites també en castellà però de fa temps i sempre han estat guardades als calaixos. Ara només escric al bloc, que és un mitjà còmode amb una dinàmica amena, interactiva i amb molt de feedback. I que dóna molt de joc. No només per la lletra, si no per la possibilitat de combinar altres elements com les imatges, els vídeos i la música.
Potser tornaré a reprendre de tant en tant l'escriptura també en castellà, que estic perdent el costum, i sincerament ja em costa escriure en alguna llengua que no sigui el català. I voldria que ma mare també em pogués llegir. Espero que els amics i lectors blocaires no se m'enfadin si penjo alguna coseta en la meva llengua materna...
Gràcies de nou i una salutació cordial també per a tu.
Curiositats argumentatives: na petita és la filla, l'amant, una amiga?. Pareix que és la filla, però l'ambigüitat que desprén és tan sublim i subtil!. I una curiositat més: tanca les reixes del negoci definitivament?, els paràgrafs finals són el primer matí d'un home que ja no va a la faena?. No sé si és un home trist o feliçment resignat o és un home comú que sobreviu o tal volta ho és tot. Magnífic. Volem més.
Molt bona la teva apreciació de l'ambigüitat, no hi havia pensat (o sí).
Jo en tinc una altra, de curiositat: JG és Joan/a, Jaume, Josep/a, Jordi/na Javier, Judit, Jesús, Jèssica, Joaquim, Jofre, Julià, Júlia.... Garcia, Gòmis, Gonçales, Giner, Gil, Gilabert, Gavaldon, Garriga, Grau, Gual, Gasol, Gaspar, Guibernau, Guillem... O JG només és un "John Smith" qualsevol? :)
Em tens encuriosida, sí. Fa temps que comentes al bloc, però no sé qui ets. Si vols bescanviem dubtes i curiositat. Els teus dubtes argumentatius [són secret del sumari, no te'ls puc desvetllar al bloc que perdrien la gràcia, i l'ambigüitat; m'hauràs d'escriure per e-mail] a canvi dels meus dubtes nominals identitaris. Et sembla bé el canvi?
Salut.
Firmat Joel Gat (i Viu)