VilaWeb.cat
marco | El cel del mes | diumenge, 9 de gener de 2011 | 22:09h
L'any ha començat amb un preciós eclipsi de Sol del qual ja he parlat en els blocs anteriors. Els núvols matiners a vora mar no ens permeteren veure l'eixida del Sol eclipsat i, no vàrem poder obtenir el premi d'una fotografia del Sol naixent ja eclipsat. Però si que veiérem la major part de l'eclipsi.

Aquest mes de gener romanen al cel les constel·lacions hivernals com Auriga, Orió, Taure, Ca Major i Menor. Són les més vistoses i algunes de les més fàcils de trobar al cel.

Poc després de la posta de Sol només podrem veure un planeta a ull nu, el planeta Júpiter. Aquest continua presidint el cel del mes. Al seu costat podem trobar, usant un telescopi, el planeta Urà. El dia 10 de desembre la Lluna creixent es trobarà ben a prop formant un trio celeste. Júpiter, que havia perdut una de les seues bandes principals de núvols, ha anat recuperant-la a poc a poc. Veurem si aquest any 2011 la recupera totalment.

A partir de la una de la matinada podrem veure com surt per l'est el planeta Saturn, que el dia 25 de gener es trobarà en les proximitats de la Lluna.

Poc abans de l'eixida del Sol, per l'horitzó est, podrem veure altres dos planetes. Prop de l'horitzó podem trobar Mercuri mentre que Venus estarà més amunt. Mentre vaja avançant el mes, Mercuri anirà aproximant-se al Sol, resultant cada vegada més difícil d'observar, mentre que la Lluna se situarà al costat de Venus el dia 30 i entre els dos planetes el dia següent, el 31.

El cel serà ben bonic aquest 31 de gener amb 4 objectes importants al cel, tot just abans de l'eixida del Sol, marcant el camí de l'eclíptica. D'Est a Oest veurem Mercuri, la Lluna, Venus i, ja cap al Sud-Oest, el planeta Saturn.

Saturn presenta actualment una gran tempesta de color blanc, visible a la capa superior de núvols. Aquesta, que ocupa gran part de l'hemisferi, ha estat observada per l'astrònom aficcionat Anthony Wesley d'Austràlia que n'ha obtingut magnífiques imatges amb el seu telescopi. La sonda Cassini, en òrbita al voltant del planeta, ho ha fotografiat de més prop i les seues imatges poden veure's ací.

La Lluna ha estat en fase de nova el dia 4 de gener, serà quart creixent el 12, plena el 19 i quart minvant el dia 26 de gener.

Si voleu obtenir un senzill mapa del cel observable del mes de gener de 2011, podeu punxar aquest enllaç. Pertany al Planetari de Quebec i el podeu llegir en francés i en anglés.

Foto: Anthony Wesley, Murrumbateman, New South Wales, Austràlia

Comentaris: 1
  • mirar
    Victòria | dilluns, 10 de gener de 2011 | 11:28h
    Ara tinc temps de mirar encara més, m'entretinc amb les fulles i les ombres, les abelles al romani i la llum que s'escola, neteja i conhorta, sempre diferent. Memòries creixents

Accés de l'autor

Nom d'usuari
Clau
Recorda'm

Categories

  • La contribució dels professionals d'arreu del món i en especial dels nostres científics en el progrés de l'astronomia
  • El dret a recuperar i mantenir el cel fosc per a gaudir d'un cel amb estrelles i una foscor que és vida per als animals nocturns
  • Altres disciplines científiques diferents de l'astronomia i sobretot aspectes de política científica
  • L'origen i l'estructura de l'Univers. D'on venim i on anem...
  • El firmament visible cada mes
  • La nostra estrella i els seus eclipsis
  • Els coets, les naus espacials, els seus dissenyadors i els seus tripulants
  • L'Any Internacional de l'Astronomia 2009. Galileo Galilei apuntà per primera vegada al cel amb el seu telescopi fa 400 anys.
  • La nostra galàxia, amb els seus estels, planetes i pols interestel·lar
  • El nostre planeta, des d'un punt de vista astronòmic, però sobre tot com l'afecten les activitats humanes.
  • Llibres llegits i pel·lícules vistes
  • Grups, músics, lletres i cançons que parlen la meua llengua
  • Temes que m'afecten
  • El nostre entorn més pròxim
  • La valenciana, amb la seua tristor i les seues llums
  • El que usen els astrònoms per observar el cel
  • Plutó i els membres del cinturó de Kuiper

Últims 40 canvis

Arxiu

« Maig 2012 »
dl dt dc dj dv ds dg
 123456
78910111213
14151617181920
21222324252627
28293031   
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats
RSS 2.0 RSS Comentaris