Joan Puigcercós ha confessat aquest dimecres que la direcció d'Esquerra no pot ser autista i que ha d'aclarir-se. La revolcada de dimarts a la nit, arreu del territori, tindrà conseqüències. El secretari general d'ERC ha reaccionat des de Villarroel, en un intent d'evitar una desautorització formal de les bases a la direcció en el Consell Nacional de dissabte. Mentre Puigcercós intentava ahir recuperar el timó abandonat els últims dos mesos, Josep-Lluís Carod era al Senat, atacant la catalanofòbia del PP.
La cuina republicana treia fum, i al Senat la batalla ja estava perduda. Encara existeix el Senat? Es veu que sí, segons explica Miquel Iceta al seu bloc. Allà, el President Pasqual Maragall ha sabut trrobar una nova virtut de l'Estatut: l'estabilitat d'Espanya. Gràcies, diu ell, al reconeixement del Principat com a nació. En canvi, Josep Piqué ha passat de la cambra alta. Amb el veto frustrat dels conservadors, el debat al Senat és un pur tràmit. Les engrunes d'un procés que ahir centrava el seu interès en els republicans.
El secretari general dóna per fet que la direcció ha de fer marxa enrera i apostar pel no que clamen els militants. Si cal, dient que el no també és preferent. O anant més enllà i dient que ERC agafa la bandera del no. Però Carod i l'anomenat "sector institucional", n'és reticent. Ha de ser molt dur pensar que has de votar un "sí crític" i acabar liderant, a contracor i a remolc de la militància, un no com una casa de pagès. El president d'ERC i el seu entorn més fidel, l'anomenat clan de l'avellana, no tenen més remei, a no ser que vulguin tensar la corda fins a límits perillosos per a la cohesió interna.
A Tarragona, ni Ernest Benach, també blocaire, ni Josep Bargalló van ser capaços d'evitar que dues terceres parts de les bases reclamessin el no com a opció nítida de cara al referèndum del 18 de juny. El carotista Manel Balcells, el nou conseller, va tastar a Sant Celoni una assemblea territorial semblant, amb uns militants molt indignats amb la indefinició de la cúpula, que la setmana passada feia equilibris [en pdf, la resolució] per mantenir el rebuig a l'Estatut retallat satisfent les diferents sensibilitats internes. I mai plou a gust de tothom.
L'agilitat que ahir va demostrar Puigcercós haurà d'anar lligada a un gest per part de Carod i els "institucionals". Divendres, en una executiva extraordinària, hauran de demostrar que tenen cintura per pactar els termes d'un nou plantejament. No moure fitxa, i mantenir-se en el vot nul preferent, sense deslegitimar el blanc i el no, seria una provocació, un desafiament a uns militants que han tret tot el que duien al pap.
Els ha sortit la ràbia d'un parell d'anys de govern tripartit que no acaba d'anar, i que si el millor que pot donar és un Estatut de rebaixes més val plegar. Han exterioritzat també el malestar acumulat pels atacs rebuts per terra, mar i aire. Tothom s'ha atrevit amb ERC, inclús els propis socis. No cal anar gaire lluny. La socialista Manuela de Madre ha dit que Esquerra debilita Catalunya.
Sense autocrítica, Carod i Puigcercós no es poden presentar al Consell Nacional de dissabte. Un partit assembleari té aquestes coses, i els accidents i errors de les últimes setmanes passen factura. El context, repeteixo, també ha estat el més advers possible. Però si la cúpula no baixa del burro, qui serà el guapo que es presentarà davant dels consellers nacionals? De moment, el conseller nacional de Nou Barris, Miquel Roman, blocaire per cert, ha difós una proposta de resolució per a dissabte en què Esquerra "reconeix la diversitat de formes crítiques legítimes al text de l'Estatut reformat -vot no, vot blanc, vot nul- i, davant el caràcter de rebuig de les tres formes, opta pel vot negatiu -vot no-, com a expressió de suport al text aprovat pel Parlament de Catalunya el passat 30 de setembre, i respecta altres posicions que considerin, a consciència, que trien el millor per a Catalunya".
Roman no va per lliure. Recull l'esperit Joan Carretero -"Tinc clar que el vot al referèndum hauria de ser no", es titula l'entrevista al setmanari El Temps-, enllaça amb les tesis que defensava Xavier Vendrell, i expressa la voluntat majoritària d'aquells que acabaran penjant els cartells i demanant el vot: els militants. El regidor i cap de llista d'ERC a Lleida ciutat, Xavier Sàez, defensa el no com a argument de pes en un debat democràtic contra la farsa. L'alcalde d'Argentona, Antoni Soy, es pregunta per què l'establishment no entén ERC. El tinent d'alcalde i primer secretari del PSC de Mataró, Ramon Bassas, ni ho entén ni ho comparteix. Qualifica tot plegat, d'espiral de despropòsits.
El bloc republicà Fent la viu viu ho atribueix al mal de panxa que la sociovergència, afegint-hi els ecosocialistes, tenen quan pensen en el referèndum i el seu resultat, cada cop més incert. El blocaire nacionalista Croat Català, de L'Argumentari català i membre de l'interessant bloc comunitari Olla de grills, es felicita per l'empenta i valentia de les bases republicanes. Al periodista Carles Puigdemont també li agrada, la lliçó de la militància republicana.
La realitat i la virtualitat: una lliçó per als que menyspreen els blocs
Sovint es desqualifica els blocs, i Internet en general, dient que no són representatius de res, que són eines d'una virtualitat que desvirtua. No ho sé, però dies abans de la manifestació sobiranista del 18-F els blocs anaven plens convidant a l'assistència. Tot i el boicot informatiu dels grans mitjans, la manifestació va ser un èxit absolut. Els blocs ja ho apuntaven. Ahir pensava tres quarts del mateix en relació a la sacsejada interna d'ERC. Mentre la majoria de mitjans defensen el sí i el poder institucional i de partit pedala en favor d'una aprovació de l'Estatut, els blocs recullen un sentiment de malestar i indignació amb el procés i amb el seu resultat final. Ho vaig constatar amb aquest post, que va recollir 154 comentaris, una barbaritat tractant-se d'un bloc. Predominava el no. I així ha anat. Per tant, els que menyspreen el fenomen blocaire que vagin prenent bona nota. Els blocs, i Internet en general, són un termòmetre que no es pot ignorar.
Nou bloc de l'alcalde de Banyoles
S'incorpora un polític blocaire a l'extensa llista d'enllaços que tinc. Es tracta del bloc del republicà Pere Bosch, a qui conec de la seva època prèvia a la política. Vam coincidir a El Punt, i em va sorprendre que encapçalés una candidatura a l'alcaldia. Més em va sorprendre que acabés sent l'alcalde, i pel que veig les coses no li van gens malament perquè ha repetit mandat i amb bons resultats a les urnes. A veure si la nova faceta d'alcalde blocaire li prova. Ànims, Pere!
Fa poc es va incorporar a la moda dels blocs l'eurodiputat ecosocialista Raül Romeva, a qui segueixo amb interès. Crec que li està sabent trobar el to al bloc. La perseverància, en aquesta arrencada, queda demostrada. Endavant!
Article i entrevista
Per cert, ahir publicava aquesta tribuna d'opinió a El Punt, escrita abans de conèixer el resultat de les assemblees territorials d'ERC.
Aprofito per recomanar-vos l'entrevista de VilawebTV a Lluís Cabrera, cara visible d'Els Altres Andalusos. Cabrera és tot el contrari a l'inefable Francisco García Prieto, de qui diumenge escrivia això.
Sobre el terme revolcada, el trobo ben encertat. Aquesta ferma posició per al No de la militancia li ha produït més d'un revès a una part de l'executiva- com bé has dit, la institucional-.
Sincerament, molt bon analisi de la situació actual d'ERC, i parlo com a militant de base, i membre de les JERC St Martí. Felicitats, i segueix amb la feina. Es necessiten més Saüls en la societat de premsa catalana, on no s'aprofiti un debat intern d'un partit on pot haver debat de formes -que no de noms ni de ideologia- i es vulgui fer sang per crear divisió i sensació de caos per a desencantar els qui creuen en el projecte.
Nota: Ja que precisament fa poc, hem proposat fer oficial el nou bloc de JERC-St Martí, te'l publicito, ja que serà un bloc on informarem de qüestions que afecten al Districte, opinions de caràcter nacional, estatal, i activitats que emprenem.
http://stmarti.blogspot.com
Salut!
Alló que és un tòpic per alguns, i que li dóna un "frikisme" absolut (Spain is different), aquí pren una bolada i una força mai executada. Dimarts a la nit us puc assegurar que hi van haver molts votants ( i no militants), que van respirar tranquils, sabadors que aquell partit que ells havien votat en les últimes eleccions, no havia canviat tant. AQUESTA ÉS LA FORÇA QUE TE ERC, PERQUÉ NO LA PODEN CONTROLAR.
He trobat que la reacció al "NO a l'estatutet" que les bases d'ERC han manifestat com a exercici del seu dret democràtic és de jutjat de guàrdia (literalment parlant). Hom pot no estar-hi d'acord, i això està bé i molt sa. Però que senyors com en Perdigó (article d'avui a El Periódico) o la De Madre es permetin dir el que diuen és intolerable. Fins ara havéim escoltat insults de tota mena dirigits a ERC com a partit, com a ens. Ara, en canvi, s'insulta la militància d'un partit per votar i pensar el què pensa. http://catalunya-2014.blogspot.com/
Per cert, no milito a ERC ni cap altre partit polítc.
sóc una senyora de 40 anys, amb un fill de 8 i un altre en procés, economista, i treballo d'executiva en una empresa immobiliaria molt gran. I pel que es veu soc una base radical independentista que condemno a l'ERC a ser un partit poc seriós i gens preparat per governar (Sr. Perdigot dixit al Periodico), pel fet de fer l'exercici de pensar amb autonomia, contrastar opinions i participar en els processos participatius del partit en el que milito (precisament pq se'ns permet, i de fet, se'ns demana que participem). En fi, estic a punt d'anar a teràpia...!!!!!
Sort que quan miro al meu fill, recordo pq faig això: perquè vull un determinat futur per ell. I sobre tot vull un futur on la llibertat de pensar i l'exercici de pensar en política no sigui una excepció tan extraordinaria que aixequi tanta revolada com el fet que les bases de l'erc hagin mostrat la seva diferent posicio respecte l'executiva. No és una revolcada. Es senzillament democracia. Tan poc acostumats estem?.
Salut.
I quand la nació gran Castellano-Andalussa, imposa els seus privi.legis i la seua majoria sobre les altres nacionalitats camuflada amb la igualitat de l'Estat espanyol com a nació.
No és pot acceptar un Estatutet, sense garanties economiques i jurídiques, almenys semblant als drets obtinguts per altres nacionalitats de l'Estat.
Ni un tribunal suprem que accepte la majoria desigual de la nacionalitat Castellano-Andalussa sobre els dret de les altres per petites que siguen.
Amic Saül. Sense desmerèixer la resta del
post, que com de costum em sembla prou encertat en l'anàlisi, veig que tu també
caus, com la majoria, en el tòpic de la paraula "revolcada". Això no és
seriós, i ho saps. Ens passem la vida reclamant que al si dels partits hi hagi
debat, participació i transparència. Veiem que excepte ERC, tota la resta és
monolític i unidireccional de dalt a baix. Una política interna estantissa que
fa pena. I quan trobem l'única formació que es creu de veritat això de la
democràcia interna, què fem? Carregar-la d'epítets denigradors, encara que a
priori sigui "sense mala intenció", com crec que és en el teu cas. Però les
paraules volen dir el que diuen, i no una altra cosa. Si a tots els partits hi
hagués la mateixa llibertat i democràcia interna, veuríem mes "revolcades", que
dius tu, que diu tothom, que a un festival de vaquetes. És clar que, ja comprenc que als
professionals us sigui molt pràctic seguir el corrent perquè d'aquesta manera
no cal fer l'esforç de fer-vos comprendre.
Salut!
Jo no seria tant dur. Si l'executiva no hagués volgut aquesta revolcada
senzillament no hauria convocat aquestes assemblees. La seva
convocatòria era o per ratificar o per triar una altra opció (recordeu
que el vot nul era el preferent entre d'altres opcions que TAMBÉ
s'acceptaven). Jo no llegiria aquesta notícia com una "revolcada en
contra de l'executiva" sinó com un pronunciament de la base. Si fos una
revolcada voldria dir que el futur de Carod i Puigcercós com a líders
perilleria, i a nivell intern ja et puc dir que en absolut és així.
No
seria la primera "rectificació" que se'ls imposa a aquest parell. En el
congrés del partit a Lleida el juliol passat va passar una cosa
similar: els dos volien que el partit deixés de ser assembleari i el
congrés ho va rebutjar contundentment. Però a la votació posterior com
a líders del partit van rebre el recolzament absolut d'aquesta mateixa
assemblea que els havia tirat la reforma per terra i enmig
d'aplaudiments i ovacions entusiastes.
L'executiva no perilla.
En Jaume Ciurana és molt intel·ligent i les seves reflexions són una referència en clau sobiranista. No crec que se senti gaire còmode amb l'operació d'assetjament a ERC que practica el seu partit. A més, el seu bloc desprèn una humanitat, una sensibilitat i una qualitat literària notables. I dels titulars mediàtics de PSC i CiU contra el rebuig sobiranista i independentista a l'Estatutet, no cal ni que en parlem. Al final també criminalitzaran el no. Només els falta dir que tot el que no sigui votar sí és delicte...
Saül Gordillo
Mireia, la campanya que està fent el PP, a l'única opció que reforça a Catalunya és a la del sí i a la dels polítics que volen mantenir el seu món sense moviments.
Endavant amb el no i no et capfiquis, guanyarem i començarà la transició tranquil·la catalana.
Mireia, mira´t-ho així. Tenint en compte que els No que venen del PP són molt inferior en nombre als que vimdran d'ERC i independentistes en general, haurà de ser el PP que haurà de justificar-se. El PP vol que votem qualsevol cosa excepte No, per així ells ocupar un cert espai ideològic, mediàtic i electoral. Si votem No, els desfem. Jo abans pensava com tu i no ho tenia clar, però ara ho veig així. Si tot i així et fa cosa votar No, però no vols l'estatutet, pots votar en blanc. El blanc resta punts al Sí, el Nul no resta (és nul). I amb això no vull desvirtuar el Nul, que també el trobo una opció raonable i força interessant. Però al meu parer té el problema que no és pas gaire pràctic. El No i el blanc sí que són pràctics, perquè resten.
Salut