L’any nou nat o potser els reis m’han dut 500 posts i 4414 comentaris.
Era una fita. Vatua el món! Moltes gràcies
N’estic contenta.
No tant de la xifra, que també té sonoritat, sinó de tot allò que representa:
més de quatre anys de bloc, disset estacions del tren del temps que m’agrada
imaginar, a l’andana de Vilaweb.Una
eina i una elecció que relliga i marca amb fidelitat... Som aquí
Aclarir idees, les
meves - no sé tant si les vostres - amollar-ne, repensar-les, difondre-les. Mirar les persones i les coses amb cura, compartir,
conèixer-vos, estimar-vos, practicar la constància en l’escriure i descriure,
aquest joc de la paraula tan engrescador, el País normal que jo necessito, el reconeixement a qui ens acompanya i a qui ens ha precedit.
Segurament no som essencialment
una escriptora, estrictament parlant, tot i que m’hi trobo a lloc en aquest món
de les lletres, he publicat discretament i m’estira metòdicament...o al menys jo diria que no
ho som en el sentit del patiment inherent que de vegades té.
Escric per goig,
no per sofrença, m'agrada confessar-ho.
Tornant a Pla, que rellegeix
aquests dies, també ens amollà: La
literatura és avui la metzina del món i una de les fonts més segures d’infelicitat
i de dolor tant per la persona que s’hi dedica com per la gent que no se’n pot
passar .
Sí, ja ho sé, és la
seva fina ironia, però ara em volia referir a que no em fa patir ni gens ni una
mica, ni llegir, ni escriure. Només que és ben vera que no me’n puc passar. Pot ser dolent això? Ja no té remei, és fins i tot la remor del paper i l'olor, el tacte, la visió, un paisatge impossible de defugir.
Iuna reflexió afegida del tot lúcida, de la mà de Paul Auster i de
Felícia Fuster
Fins que no estàs ferit d’alguna manera no et pots
convertir en un home - diu P. Auster i
Felícia Fuster o diu així: Totes les
ferides em serveixen de brúixola.
A mi també.
Ja ho deia en
Raimon: Ja el néixerés un gran plor... Aquí compartim
petits plaers i ferides, les ferides sempre hi són. És això... Però nosaltres
al VENT, al vent dels bons ports, tossudament.
Visca la VIDA,! que no tenim res més de
bo. Aquest any el farem ben nostre.
Per qui vulgui
seguir algun dels 500 posts estan agrupats per categories temàtiques o sentimentals
i podeu tafanejar-los fent-hi un clic a la dreta de la pàgina, com bé sabeu.
Per ventura el comentari va quedar a la cara fosca de la lluna ;-) a mi, de vegades, també em passa, potser no he reparat que el codi no està bé o he oblidat el títol i he partit abans d'hora... però ets aquí i em plau d'allò més trobar-te. Besades per a tots dos i un cel ple d'astres benéfics.
Joan Alcaraz |
divendres, 7 de gener de 2011 | 18:37h
Victòria, se t'ha de felicitar un cop més. I, òbviament, ja es nota ques escrius per goig. I ens delectes habitualment amb els teus múltiples registres. Que ens fan seguir-te, amb goig també.
Sent tanta l'emoció transmesa per tu al llarg de tots aquests escrits, no sento el pes d'aquests 500 posts, vull dir, que per mi és com si hem posés a calcular quants cops ha sortit el sol dalt del firmament (i quantes vegades la lluna les nits que treu el nas per saludar), vull dir que tant m'és el nombre, que avui és avui i avui és sempre, que m'agrada -ens agrada, vull dir- perquè sempre hi ets, la teva poesia, la teva manera sensible, ferma i lúcida d'il.luminar-nos els dies -les nits- com el sol-solet o una lluna illenca. Vull dir.
(et regalo un trosset de poema d'un amic, en Charles Bukowski, on fa, amb sol un traç certer, una bona descripció de la flora i la fauna lletraferida:
it takes a lot of desperation dissatisfaction and disillusion to write a few good poems
it's not for everybody either to write it or even to read it.
-tal vegada per això ens re-coneixem (tots) en els teus escrits.)
Sí que hi pot haver desesperació - la de la vida mateixa - insatisfacció... incomprensió, en escriure i expressar-se, especialment en temps de manca de llibertat. Dificultats com a tota feina i en tota expressió d'idees i sentiments, però potser no massa més, ni menys que en la resta... Tots som persones. La poesia ens cal, conhorta, vivifica. Que tothom en prengui la que necessita. La lletra és ferida, i el desig i l'amor... però la vida tot ho recicle i se'n serveix de la lletra, del desig i de l'amor... Ella sí que és gran. Moltes besades M-D i gràcies per estimar-me. M'agrada això del sol-solet i la lluna illenca... és molt bonic.
T'esperem amb molts més lliuraments. Tot esperant que estigues restablerta el més prest possible et salude amb una aferrada i besos inclosos a ambdues galtes. Ací, a la nostra casa de 'quedades' virtuals aboquem tot el que som, els estats d'ànim, les il·lusions, les esperances, etc. i que els altres ens fan d'eco. Com a comú-unió espiritual làica i civil. Són fragments de les nostres vides que donen testimoni amb naturalitat de que som vius.
PS: dóna la casualitat que als blocs Archiletters hi ha 112 i al Josep Blesa Morante 288. Aquesta és l'estadística oficial, la real és que na P. quan érem Garciandblesa suprimí al voltant d'una quinzena i na L. també una mitja dotzena.
Em vens darrera i dò, si els sumem tots... els teus articles, però,n'hi ha que valen per quatre. I sí, vull estar bé del tot i en tinc el coratge. Vaig fent el procés. Avui he anat a la vorera de la mar, no hi he baixat, al passeig només, un quartet d'hora fent tentines, però he vist la garsa i un cel d'argent que pagava la pena.
Un bon regal de Reis. 500 posts!!! FELICITATS! Per molts anys més que puguem llegir les teues reflexions i les teues descripcions-sensacions. Redescobrir el món a través de la teua mirada.
Bona nit, la fem entre tots la tasca i era molt necessària ... sinó acabaria essent el món un lloc enderiat i només en veuríem "l'índex inflexible de les bales" i el sobrepés.
Què fariem sense llegir el que escrius?, els poemes, els comentaris, la prosa poètica, el mar i la lluna que descrius, el jardí, les petites i grans coses que ens ofereixes, la teva amistat generosa per a tohom que se t'apropa... Recordo el teu primer article, la primera fotografia, una flor blanca, un presagi d'excel·lència que s'ha complert i l'inici d'un afecte i una amistat pregona. Per molts anys!. Una abraçada, Carme-Laura
Carme-Laura quin regal de reis més fresc i falaguer... estic empagueïda però contenta de rebre't, com sempre, des del començament. Certament amb afecte i amistat pregona. Abraçades remeieres i festeres.
Les primeres jornades de Blocs i Literatura, a la memòria de Xesca Ensenyat, Fundació ACA, Búger, Mallorca, 11, 12, 13 de maig 2012. Un bloc que recull tot allò que vulguem publicar de na Xesca, de les jornades i de la temàtica.
Un plaer llegir sempre.
Nota: Per una raó que no puc entendre vaig fer un comentari ací el dia 6 i no ha aparegut. Una desaparició misteriosa....
Enric
Sent tanta l'emoció transmesa per tu al llarg de tots aquests escrits, no sento el pes d'aquests 500 posts, vull dir, que per mi és com si hem posés a calcular quants cops ha sortit el sol dalt del firmament (i quantes vegades la lluna les nits que treu el nas per saludar), vull dir que tant m'és el nombre, que avui és avui i avui és sempre, que m'agrada -ens agrada, vull dir- perquè sempre hi ets, la teva poesia, la teva manera sensible, ferma i lúcida d'il.luminar-nos els dies -les nits- com el sol-solet o una lluna illenca. Vull dir.
(et regalo un trosset de poema d'un amic, en Charles Bukowski, on fa, amb sol un traç certer, una bona descripció de la flora i la fauna lletraferida:
it
takes
a lot of desperation
dissatisfaction
and
disillusion
to write
a few
good
poems
it's not
for everybody
either to
write
it
or even to
read
it.
-tal vegada per això ens re-coneixem (tots) en els teus escrits.)
.
(Perquè ho omplis de poesia.)
obre els braços cap altres mans,
com baules,
troba algues pels turmells nus
i ferides que guareixen amb sal.
La meva darrera mínima per a vosaltres.
i una besada suau
Ací, a la nostra casa de 'quedades' virtuals aboquem tot el que som, els estats d'ànim, les il·lusions, les esperances, etc. i que els altres ens fan d'eco. Com a comú-unió espiritual làica i civil. Són fragments de les nostres vides que donen testimoni amb naturalitat de que som vius.
PS: dóna la casualitat que als blocs Archiletters hi ha 112 i al Josep Blesa Morante 288. Aquesta és l'estadística oficial, la real és que na P. quan érem Garciandblesa suprimí al voltant d'una quinzena i na L. també una mitja dotzena.
Bon dia !