VilaWeb.cat
Victoria | cultura i espectacles | dimecres, 5 de gener de 2011 | 11:47h
Sa Figuera Verda és el paisatge personal, aixopluc i refugi, espai real i oníric, forn de prodigis i mirades interiors, lloc de creació i silenci, de llum i d'obaga. És a on escriu en Ponç Pons a mà.

El paisatge sempre és diferent, com la vida i el poema, no tel'acabes mai.

Ponç Pons, nascut a Alaior de Menorca, ens permet adonar d'allò important. Ens recorda que s'ha perdut el silenci, un gran patrimòni de la humanitat, el silenci que fa pair, que fa arribar endins i restaura.

Darrera del silenci s'esmuny la tranquil·litat i la cultura. Pot arribar el renou eixordador, les cortines de fum i les coses mal fetes. És el perill

Cal anar vius. Tenim recursos limitats i és urgent de preservar-nos de tota casta de depredadors i de mafiosos - ens recorda.

Només l'amor ens salvarà. L'amor a la vida i al paisatge, l'amor a la llengua.

Un gran encert anomenar-lo escriptor de l'Any 2011 a Balears i ambaixador al món de la nostra llengua i poesia.


Li deia, parlant-li francament de tu a tu a Pessoa, en Ponç Pons:





      Tu saps que la poesia és un refugi contra el mal de viure, una illa solitària enmig del mar del desassossec. Les paraules restauren l’ordre primigeni de l’univers i el logos il·lumina el caos on germina emmetzinadora la flor blava de la bogeria. La poesia és una cabana al bosc feroç dels símbols, un clar de lluna obert al cor de les tenebres.

Un tast de poema i un avís a navegants


Estem d'enhorabona!

Imatge: M.V.S.

Comentaris: 2
  • record, i mal rècord
    smartinez | dijous, 6 de gener de 2011 | 15:45h
    No sabria bé com dir-ho, perquè fa un temps que només vaig plegant i plegant, i em sembla que ja no haig de dir res més per no donar ales  i alimentar una tendència ambiental a l'engalip que em mata.
    Anys de contenció necessitada per un convenciment que mantinc, sense problema.
    Convenciment que anava de la mà d'amor, lloc decisiu, criteri, empenta, que marcava les escletxes expressives i obligacions. Un convenciment que va prendre forma de compromís al 94, un dia, escrivint unes línies a un dibuix, i ja abans quan al 79 vaig decidir que volia ser dibuixant. De la mà, hi van.
    Vaig conèixer Ponç Pons amb aquest vídeo que ens presentes, en campanya. Ell, com altres poetes, homes i dones, coneguts en conversa amb margaridaxirgu, orsseomarcs, ..., que agraïa pel sotrac que provocaren, i per la companyoia que intuïa, pels coneixements que hi aportava.
    Sotracs que m'ajudaren a valorar que no m'equivocava en la exigència, i que no estava sola. A vegades foren una forta abraçada.
    Per a mi qui fa poesia mostra aquelles coses que hom sent, veu, contempa, preocupa,..., de manera que puguis dir a qui et trati d'idiota o al·lucinat, que se'n vagi a pastar fang, per exemple.
    Gràcies pel comentari de l'altre dia. He perdut l'amor, ja fa uns mesos, això et volia comentar, i per això no ho comentava. Vaig plegant, com puc, mirant de salvar les ganes que tinc de deixar-me morir.
    • Bona nit, Sílvia
      Victoria | dijous, 6 de gener de 2011 | 21:05h
      No et deixis morir, amiga, no pas ara...
      Un poema per a tu de na Felícia Fuster :

      Si t'esgarrinxa l'amor,
      no juris. Alçat, serpent,
      o estripa't
      o posa't una malla
      d'estopa, d'esca: Crema't

      ...i jo afegesc... però resta viva. La vida t'estima.

      Te necessitem i fes dibuixos, esclatat a fer dibuixos...ells ho diuen tot també.

      Una abraçada molt i molt gran per ser aquí, parlar-me directament al cor i fer un reconéixement de Ponç Pons.

Accés de l'autor

Nom d'usuari
Clau
Recorda'm

Categories

Últims 40 canvis

Arxiu

« Maig 2012 »
dl dt dc dj dv ds dg
 123456
78910111213
14151617181920
21222324252627
28293031   
RSS 2.0 RSS Comentaris
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats