Manresa té dos baixadors, el de Viladordis i el del carrer Primer de Maig, dues estacions de viatgers, la del Nord (situada al Sud de la ciutat) i la de Manresa-Alta, més centrada, i una de mercaderies, darrera el barri de la Guia, de la qual ningú mai se’n recorda. Actualment aquesta estació només s’utilitza com a auxiliar per al transport de Potassa i per la fusta en brut provinent sobretot del Solsonés. Com que han d’utilitzar la mateixa via que la línia 4 de Rodalies, una de les més congestionades, els combois de mercaderies viatgen de nit, amb totes les restriccions que això suposa.
Malgrat els molts anys de servei ininterromput, un segle i mig!, resulta evident, contemplant-ne el seu aspecte, que aquestes instal·lacions no passen pel seu millor moment. De fet, il.lustren perfectament una realitat sabuda: que estem a la cua del continent en transport ferroviari de mercaderies, mentre tenim una de les ràtios més altres en Km de carretera per habitant i superfície.
Atrotinada, bruta i deixada, amb mals accessos pels camions que hi porten la càrrega i ignorada pels propis manresans, si aquesta estació ha sobreviscut és més per un seguit de casualitats històriques i geogràfiques (la seva excentricitat) que per la voluntat explícita de mantenir-la. El cas, però, és que hi és, que no és poca cosa, i ara que sembla que es vol apostar pel corredor ferroviari de mercaderies d’ample europeu que connecta, de moment en precari, el país amb la xarxa Europea, és el moment de tornar-la a posar en valor. En aquest sentit, i que no serveixi de precedent, és esperençadora la proposta de la Cambra de Comerç de Manresa de fer front comú en la demanda d’una tercera via d’ample normalitzat que ens connecti, a Montcada, amb aquest eix ferroviari de mercaderies que ha d’unir, poca broma, Escandinàvia i el Mediterrani occidental.
El Cercle d’infraestructures, entitat tipus Lobby que es dedica a pressionar a favor d’aquest projecte, quantifica en 80 milions d’Euros el cost d’aquesta nova infraestructura. Diners que no són tants si acabem utilitzant-la per transportar bona part de la càrrega que actualment circula per carretera i, així, estalviar-nos l’encara més costós (en termes econòmicas i medi-ambientals) desdoblament de la C-55.
En tot cas, el nou conseller PTOP ja ha anunciat que es tornarà a mirar els projectes que té sobre la taula per veure quins són prioritaris, quins deixa per més endavant i quins arxiva directament al calaix d’on no es torna a sortir mai més. El Bages en té quatre de pendents vinculats al ferrocarril: El Tren-tram, que hauria d’estar aquesta mateixa legislatura!, la millora de la línia de Rodalies, indispensable, l’eix transversal ferroviari, que no s’ha cregut mai ningú, i aquesta tercera via per les mercaderies. Tots els esforços seran pocs per defensar aquests projectes que ens haurien de permetre encarar el segle XXI amb eines del segle XXI.
L'estació de la fotografia era la "Manresa-Riu" era la destinació final de recorregut dels FF.CC. (Manresa-Martorell-Barna) fins el 1963, despres la van retallar fins al Guimerà (actual parquing del c/Bruc) i l'any 1969 encara la van retallar més fins l'actual Manresa-Baixador.