Un estudiant de Belles Arts ha fet un experiment a la plaça del poble. Ha penjat un arbre dels desitjos. El primer desig que hi ha ficat, evidentment, era que el professor li posara bona nota. A l'arbre tot de gent del poble hi ha deixat immortalitzats tota mena de desitjos, d'aquells que arranquen un somriure: que l'equip del poble puge a primera divisió, tindre una nova mascota, ser un gegant... també hi he llegit desitjos més profunds, dels que posen la pell de gallina: que els pares no se separen, o que la germaneta d'algú es cure.
Jo no en tenia, enguany, de desitjos. Des de fa uns anys cap ací la felicitat augmenta a ritme aritmètic, i tanta felicitat arriba a espantar-me per moments. Aixina que he arribat al punt de:-que em quede com estava prou. No vull que res canvie. Però llegint l'arbre dels desitjos n'he llegit un que adoptaré amb el permís de l'anònim que el va escriure, i que faig extensible a tothom: Per al nou any, desitge salut i faena per a tots.
Ja veig que ja et va bé un "anar fent", amb salut i l´alegria de la teva filla. A mi si em toqués la loteria també m´estaria bé. Però com deiem en un dinar familiar: anar fent...sempre hem treballat per viure.
el ritme| Adreça electrònica |
divendres, 31 de desembre de 2010 | 19:50h
Hola!!! Marta, la idea de l'arbre es de poetes, el final de collita pròpia "salut i peles" bo per tots. Has endevinat el pensament de grans i menuts, de avis i nets, sans i malalts. Jo afegiré prou salut i prou diners.
Passava per desitjar-te BON ANY NOU 2011!!
Ja veig que ja et va bé un "anar fent", amb salut i l´alegria de la teva filla.
A mi si em toqués la loteria també m´estaria bé. Però com deiem en un dinar familiar: anar fent...sempre hem treballat per viure.
Salut i peles!!