AVíS A NAVEGANTS I COMENTARISTES: ÉS POSSIBLE QUE TINGUEU DIFICULTATS PER A DEIXAR COMENTARIS SI UTILITZEU INTERNET EXPLORER. SI ÉS AIXÍ, AGRAIRIA MOLT QUE M'HO COMUNIQUEU A labelendemadrid@gmail.com, SI US PLAU, I ME'LS ENVIEU SI VOLEU QUE ELS PUBLIQUI. ALTRES NAVEGADORS COM GOOGLE CHROME, MOZILLA FIREFOX, SAFARI, O LINUX-UBUNTÚ, NO DONEN PROBLEMES.
Que no em busquin que no hi sóc. Axí parla l'any que se'n va. Ja no hi és pràcticament. El 24 nit, el 25 dinar, el 26 (al Principat), el 28 pels bromistes... durant aquests dies encara queda any, encara ronda el 2010 fent les seves últimes presentacions públiques engalanat de simbombes, espumillons, llufes, i garlandes, amb olor de canelons i carn d'olla (a can Tió, que aquí no, aquí s'estila el xai i el marisc).
Però el 29, el 30, passen sense pena ni glòria, sense celebracions, l'any moribund ja pràcticament no respira, és temps mort, temps d'espera. El 31, en impás cap el final, l'anciendeu es tanca al corredor dels condemnats tot preparant-se per l'últim sopar qual Jesús camí del Gòlgota.
Aquí li fem les pompes fúnebres en famiília, a ca vostra l'any vell s'acomiada envoltat d'amics. Però allà o aquí, tocant les 12 ningú se'n recorda ja, mor i no hi ha cap dol, al contrari, tothom brinda:
A año muerto, año puesto...
Fronteres temporals artificials, potser. Marques cícliques que ens ajuden o ens desbaraten. Però tot ha de tenir un principi, i un final... No cal inventar fites si ja hi són al calendari, no és pas simple, ni fàcil, però sí senzill...
No, que no em busquin que no hi sóc! Crida l'any aquests dies, retirat a morir solitari com els vells elefants, com els eremites a dalt un turó.
Que no em busquin que no hi sóc...
Que no em busquin que no hi sóc, el compte enrere ja no dóna temps de descompte i allò que no s'hagi fet ja no serà. És temps perdut. Vida no viscuda. Dies morts.
Que no em busquin que no hi sóc, que en arribar les 12 hauré mort i amb mi tots els anhels que m'hi havien posat. Que no em busquin que ja no hi sóc. Cansat com estic de passar els dies, em retiro solitari, que el temps d'espera jau al fons, allà on dormen les absències, allà on l'ancora no arriba, allà on dorm allò que no fou...
Que no em busquin, i si em busquen, que em busquin bé que fins l'últim segon tot és any; però que em busquin ràpid que el meu temps s'esgota, pocs dies em resten per rescatar-me de l'oblit i la indolència resignada del final...
Fins l'últim segon tot és any... Rere el raïm, però, ja no seré jo, un altre vindrà a ocupar el meu lloc, i li haureu de confiar desitjos nous, que els vells me'ls hauré emportat al país del mai més, on res ja no hi és, ni serà...
Bona ventura i barca nova al nou temps que ja arriba. A10 al vell deu...
josepselva |
dijous, 30 de desembre de 2010 | 11:10h
Un bell apunt ple de reflexions. L'any mort, però nosaltres no (afortunadament) i les nostres petjes sobre l'esquena del 2010 sempre hi serán. BO I FELIÇ DOSMILONZE (i no fem l'enze)
Soy Mujer y un dulce calor me abriga cuando el mundo me golpea. Es el calor de las otras mujeres, de aquellas que no conocí, pero que forjaron un suelo común. Alejandra Pizarnik.
A cal Joan Olivares, a Otos (a la Vall d'Albaida) el poble dels rellotges de sol... Pels qui gusten del turisme rural i les activitats culturals i lúdiques.
Lentament em trec els guants de la metàfora, perquè vull escriure a pèl sobre els dies que passen... Lentament em trec l'abric de l'escapisme, per dibuixar bell somriures sobre les paraules...
I somniant t’explico tot el que no et sé dir: que el teu nom sona com un pessic quan el dic, que no puc pensar a fer res de res quan no hi ets i quan hi ets no em reconec. Trobo a faltar un got de llet i torrades de pa amb mantega... http://www.marcparrot.com/marc_parrot_cat.html
BO I FELIÇ DOSMILONZE (i no fem l'enze)
Bo i Feliç Any 11.