La Tradició ibera, occitana, catalana, aragones, valenciana, andorrana, algueresa,
En anar a Montpeller a commemorar el 880 aniversari del bateig del nen Jaume I, el rei de tots, i veure la poca importància que es donava a aquest personatge, vaig dir . On es la Tradició Catalana ? Després he vist que la Tradició Valenciana era molt forta .
Son els fonaments del programa i de la partida o topada política i jurídica present que no ens podem saltar i que cal afrontar: Nacionalitats, uniò, Catalunya, nacionalitat catalana, i Constitució de 1978.
Dret, Economia i Liberalitat.
Els Drets Humans de les NU i de la CE-UE, que es el Dret d'Auschwitz, son Dret universal.
L'occitana es la llengua mare, la nació mare.
Occitània Aragò Cataluha València, això es l'Occitania Manya.
2008.- Ara ja se que els catalans i els occitans des d'abans de ser romànics erom i som ibers dits després catalans pels lacetans.-
Iberitat i Occitanitat dels catalans, aragonesos, balqueresos, valencians,...
*Des de la unió dels Reis Catòlics i no sols des de Felip I Borbò, Espanya es un problema nacional,
i una guerra nacional.
*La llarga conquesta i destrucció de Catalunya i de la Catalanitat, de l'Aragonesistat per part de Castella des del casament dinàstic de Ferran i Isabel i per part d'Espanya com estat de Castella des d'Almansa i 1714 i dels tractats d'Utrtrecht.
* Ara es el temps de la desconquesta i descolonització d'Espanya. Es el temps de la separació i independència.
LA NACIONALITAT CATALANA / LA CORONA D'ARAGÓ A LA UNIÓ EUROPEA.- Ara hi som però no hi som. No hi som com a nosaltres, com a persona.
Primer.- Volem ser-hi com Espanya segons la Constitució. Som l'Espanya Catalana Aragonesa.
Segon.- Dur la Nacionalitat Catalana Aragonesa ampla al Parlament Europeu, electoralment, com atercer partit d'Espanya aquest 2009.
Esport, Cultura, Geografia i escola d'idiomes i de periodistes.
Entrevistar els esportistes o en català o en la seva llengua pròpia, sentint la seva veu, i si cal amb traducció a sota. Aprendre d'ells qui son, d'on son , les seves tradicions, etc
Eta va ser una revolució nacional basca. Després, per terrroista i perquè hom es allò que fa, Eta ha mort Eta i n'ha esdevingut el seu contrari.
Hauria de plegar i dissoldre's sense condicions, per Esukadi Nabarra i Llibertat. Això és Euskal Herria! Eta es l'enemic principal de la causa i de la idea inicial d'Eta i de la seva revolució.
Memorial obert de la Guerra d'Espanya.
Totes les famílies, pobles, viles i ciutats; totes les nacions i regions hi tinguin els seus altarets.
Totes les veritats de part donaran la veritat de conjunt.
Lo Sr Josep Pla en diva Homenots.
Els meus homenassos i donasses han de ser amos, lliures, clars, volcànics, distingits, amb personalitat, dignes, liberals en les seves circumstàncies, emprenedors, esplèndids, despresos, caritatius, compassius, i si son així segur que son guapos i elegants.
El canvi lliberal necessari. Per fer-ne un partit amo, liberal, d'esquerres de Dret.Per poder ser d'esquerrees com cal, primer cal ser de dretes de Dret. Un partit democràtic de Dret per poder pensar, adoptar posicions i progressar. Un partit central hereu de la nacionalitat catalana, nacionalista i regionalista català,per ser amos, republicà i d'esquerres, econòmic i social. Que les idees, les posicions, programa i polítiques siguen de veritat. Des de sota de tot i des dels governs si pot ser, pujar amb el poble , NuCCs, i el Dret universal de les NU, de la CE i UE i de la Constitució de 1978. Per poder ser d'esquerres de dret primer cal ser de dretes de Dret.
Conservar i conrear la Natura.- La nostra terra.- L'aigua catalana, de les conques hidrogràfiques exclusives del Principat i la conca de l'Ebre. La Natura i la Terra de Mallorca, de València, d'Aragó, del Principat de Catalunya.
Es necessari dur al Parlament una plèiade de diputats per la independènncia i la regeneració democràtica, independents, no atrapats,
Eleccions Parlament de Catalunya 2010. Una nova opció per trencar el cercle viciós i dinamitzar la situació.
Qui ho vol ser ?
Qui vol fer la candidatura d'ample espectre per declarar la ICat unilateralment i regenerar la democràcia com diu Carretero ?
Què mos semblen els aspirants ?
Catalunya, Unió, Democràcia i Llibertat. Determinació. INDEPENDÊNCIA ARA. Seriosament. Des de sota. Qui vol fer la candidatura d'ample espectre per declarar la ICat unilateralment i regenerar la democràcia Una minoria per a una majoria.
Catalunya no vota PSOE ni vota PP. No podem votar castellà. Hem de votar català i promoure i ser el tercer partit o el partit no castellà de les nacionalitats.
2.008 : Al Congrés i al Senat, i al Parlament Europeu, candidatures unitàries NuCC-DEES d'Uniò del Poble de cada nacionalitat i de cada antic regne -estat no castellà. Unitàries independents, de programa i de legislatura.
Obrím-nos al món, al descobriment de Catalunya i de la Catalanitat, de l'Occitanitat i de la Iberitat. Gaudiu dels treballs dels nostres historiadors de la veritat. No tinguem por a la llibertat.
Per què tenim reis som nació, es vulgui o no. Som Catalunya i som Corona d'Aragó.
Per molts anys pel vostre sant, historiador Stèfano Maria Cingolani. Vaig llegir el vostre llibre sobre Jaume I i ara cercaré el del rei en Pere, el Gran, rei de Sicília i creador del gran Santes Creus.
El seu sarcòfag definitiu tal com volia va ser una banyera de pòrfir i gual que la dels reis Regoer i Frederic de Sicília a la Catedral de Monreale. També es de profir la pedra de l'altar del temple basíclica de la Sagrada Família. Parlant de Per el Gran i dels nostres reis,“Catalunya s'ha allunyat de la seva monarquia i ha construït la identitat en la República” ha dit Cingolani. Hi estic d'acord. En això entronca amb la hsitoriografia de Jaume Vicens i Vives, penso. ( Aquest allunyament del conservadorisme, la història i la tradició, i del Dret es part de l'unilateralisme de les esquerres catalanes, de ser sempre contra el poder i un resultat de la colonització castellana, històrica, mental i forçosa . )
Pere el Gran de Barcelona i d’Aragó (1240-1285) fou i és, Comte de Barcelona - rei de Catalunya, Rei d’Aragó i Rei de València, i monarca o emperador de la Corona d’Aragó; i Rei polític de Sicília.
Parlant de Per el Gran i dels nostres reis,“Catalunya s'ha allunyat de la seva monarquia i ha construït la identitat en la República” ha dit Cingolani. Hi estic d'acord.
Pere el Gran de Barcelona i d’Aragó (1240-1285) fou i és, Comte de Barcelona - rei de Catalunya, Rei d’Aragó i Rei de València, i monarca o emperador de la Corona d’Aragó; i Rei polític de Sicília. Casat amb la princesa Constança de Sicília, després de les Vespres Sicilianes que feren fora la dinastia francesa, acceptà la Corona de Sicília que li oferí la noblesa, la burgesia i el poble d’aqueix regne. Per aquest motiu el Papa fidel aliat de França el va excomunicar per desobediència al Sant Pare que li manava de no acceptar-lo. Per aquesta raó els seus reialmes esdevenien terra infidel i de conquesta i el rei de França li declarà la guerra de conquesta. En son record els setge, incendi i destrucció i mortandant d’Elna, el setge de Girona i l’episodi de les mosques de Sant Narcís, la retirada del francesos i victòria catalana del Coll de Panissars i la victòria naval de les illes Formigues a la Costa Brava. No el pogueren vèncer. ( La marina catalana.- En aqueixa batalla els estols catalans els comanava l’almirall Roger de Llúria./ Llória / o Lauria. )
L'historiador Stefano Maria Cingolani acaba de publicar Pere el Gran. Vida, actes i paraula (Editorial Base). L'obra es gesta des de l'estudi que va fer de les cròniques de Ramon Muntaner i Bernat Desclot l'any 2006, i també en la biografia Jaume I. Història i mite d'un rei, editada pel vuitè centenari, i que va arribar a vendre prop de 3.000 exemplars, xifres considerables per a un llibre d'història. Fill de Jaume I, Pere no va ser rei fins als 36 anys, així que va tenir temps d'aprendre i forjar la seva personalitat com a monarca.
El comentarista de l’AVUI recull i comenta frases de l’autor, com ara:
“Una de les hipòtesis que plantejo és que el rei volia tornar a unificar en un sol estat els territoris autònoms d'Aragó, Catalunya i València, mentre que el seu pare va voler separar-los”.
“Jaume I té fama per ser fundador de València i Mallorca. Hi ha una idea retòrica dels Països Catalans, quan ell no els va voler fundar i va fer tot el possible per separar-los... La distància entre València, Catalunya i Mallorca, i moltes de les friccions amb Aragó es deuen a Jaume I. Però l'heroi fundador sempre té aquesta aurèola d'importància”.
Segons Cingolani, cada territori de l'antiga Corona d'Aragó s'ha ocupat de la seva porció, de la Crònca i de la Historia - i denuncia l'oblit de la història reial. “Catalunya, sobretot a partir del segle XX, s'ha anat allunyant de la història reial i comtal per centrar la construcció de la memòria de la identitat catalana en la Generalitat i no en els reis. Catalunya s'identifica amb la República i deixa de banda la Corona d'Aragó i la monarquia”, opina.
Aquest volum veu la llum mesos després que comencés l'estudi de les tombes reials de Santes Creus. A banda de la restauració del monument, Cingolani creu que la investigació aportarà molt coneixement sobre la pròpia construcció de les tombes l'any 1304, de les relacions artístiques i culturals de Jaume II amb la resta d'Europa i la importació de models estrangers. “Per primer cop després de molts segles a Catalunya s'aprecia l'art i l'arquitectura com un dels llenguatges del poder”, diu Cingolani, que també troba interessants les dades sobre els rituals funeraris i, per què no, saber del cert de què va morir.
“Catalunya s'ha allunyat de la seva monarquia i ha construït la identitat en la República”
Barrejar política i dret no sempre és una bona opció. I tampoc ho és barrejar el concepte de sobirania de comte amb el de rei. Els catalans només teníem comte, i per tant, un sistema polític diferent, equivalent a l'anglosaxó actual, més aviat nordamericà. La sobirania de rei pertanyia a Aragó, i per tant, el sistema era diferent. Quan Jaume I divideix el seu patrimoni, ho fa dels seus dominis i títols. I cal tenir esment que València va ser constituït en regne, així com posteriorment les Dues Sicílies. El sistema jurídic permetia una construcció desigual però equilibrada. La supremacia posterior de la reialesa sobre els comtats va comportar que els catalans restèssim subordinats, i que els drets i les llibertats fossin una concessió d'un rei. El comte, també monarca, estava subordinat al dret civil i la seva legitimitat neixia del poble. Per això, des de 1705 no tenim sobirà, és a dir, no tenim comte de Barcelona, ja que Felip V va esdevenir perjur, doncs va jurar les Constitucions. Així també ho són els seus hereus.
La supremacia posterior de la reialesa sobre els comtats va comportar que els catalans restèssim subordinats, i que els drets i les llibertats fossin una concessió d'un rei. El comte, també monarca, estava subordinat al dret civil i la seva legitimitat neixia del poble. Per això, des de 1705 no tenim sobirà, és a dir, no tenim comte de Barcelona, ja que Felip V va esdevenir perjur, doncs va jurar les Constitucions. Així també ho són els seus hereus.
Potser no estem d'acord en les seves concrecions. Ajudem-nos.