A continuació, reproduïm la Nadala de l'escriptor de Lluçà, Vicenç Ambròs, que ha obtingut un accèssit en el VII concurs de Nadales convocat per Poesia Viva, d'Igualada (Anoia).El regal que compartim
Amb la primera claror del matí
es desperta la fressa rutinària
que desentumeix els dies feiners.
Avui, però, la quietud s’allarga
dins d’una bombolla d’intimitat.
La boira perlejant s’estén i emmanta
les constel·lacions urbanes d’estels.
Les mans balbes i l’alè vaporós
evoquen passatges d’obres de Dickens,
mentre s’escapen, a través dels vidres,
cançons alegres i olors de fogons.
Les galeries dels aparadors
emmarquen il·lusions quotidianes
i concreten propòsits emotius.
Encarrilem els últims imprevistos
al compàs d’una intensa activitat,
i de seguida que abaixem la guàrdia
naufraguem en un mar de reflexions
que enlluernen, com aigües platejades,
enmig d’aquesta calma momentània.
Llavors invoquem l’autocomplaença
per contrarestar les angoixes cícliques
que ens aclaparen abans d’entaular-nos.
Nadal és un parèntesi en la nit,
una llàgrima que la neu s’empassa,
un poema que parla d’esperança,
una casa que es converteix en llar.
Des de les escletxes dels porticons,
s’intueixen les taules ben parades,
els arbres i els pessebres creatius
i aquells infants que avui tornem a ser.
Aquest és el regal que compartim.
Vicenç Ambròs
Desembre del 2010
