AVíS A NAVEGANTS I COMENTARISTES: ÉS POSSIBLE QUE TINGUEU DIFICULTATS PER A DEIXAR COMENTARIS SI UTILITZEU INTERNET EXPLORER. SI ÉS AIXÍ, AGRAIRIA MOLT QUE M'HO COMUNIQUEU A labelendemadrid@gmail.com, SI US PLAU, I ME'LS ENVIEU SI VOLEU QUE ELS PUBLIQUI. ALTRES NAVEGADORS COM GOOGLE CHROME, MOZILLA FIREFOX, SAFARI, O LINUX-UBUNTÚ, NO DONEN PROBLEMES.
Febre redemptora ingràvida i oblidadissa. Adéus balsàmics i amnèssics. Tot resta clar i mut. Entenedor. Comprés. Exclós.
Cal carregar la guitarra a l'esquena i tornar a fer el camí que un vespre grisremuntant la carena em va dur fins ací. Les ones han de d'esborrar les petjades que deixo en el teu port. Me'n vaig a peu, el camí fa pujada i a les vores hi ha flors.
Cal dir adéu a la porta que es tanca i no hem volgut tancar. Cal omplir el pit i cantar una tonada si el fred de fora et fa tremolar. Cal no escoltar aquest gos que ara borda lligat en un pal sec i oblidar tot d'una la teva imatge i aquest petit indret...
I a les vores hi ha... flors!
Cal oblidar la teulada vermella i la finestra amb flors.
L'escala fosca i la imatge vella que s'amagava en un racó.
I el llit de fusta negra i foradada i els teus llençols tan nets
i l'arribar suau d'una matinada que et desperta més vell.
Cal dir adéu a la porta que es tanca i no hem volgut tancar. Cal omplir el pit i cantar una tonada si el fred de fora et fa tremolar.
Cal no escoltar aquest gos que ara borda lligat en un pal sec, i oblidar tot d'una la teva imatge i aquest petit indret.
Cal carregar la guitarra a l'esquena i tornar a fer el camí
que un vespre gris remuntant la carena em va dur fins ací.
Les ones han de d'esborrar les petjades que deixo en el teu port.
Me'n vaig a peu, el camí fa pujada
Soy Mujer y un dulce calor me abriga cuando el mundo me golpea. Es el calor de las otras mujeres, de aquellas que no conocí, pero que forjaron un suelo común. Alejandra Pizarnik.
A cal Joan Olivares, a Otos (a la Vall d'Albaida) el poble dels rellotges de sol... Pels qui gusten del turisme rural i les activitats culturals i lúdiques.
Lentament em trec els guants de la metàfora, perquè vull escriure a pèl sobre els dies que passen... Lentament em trec l'abric de l'escapisme, per dibuixar bell somriures sobre les paraules...
I somniant t’explico tot el que no et sé dir: que el teu nom sona com un pessic quan el dic, que no puc pensar a fer res de res quan no hi ets i quan hi ets no em reconec. Trobo a faltar un got de llet i torrades de pa amb mantega... http://www.marcparrot.com/marc_parrot_cat.html
Les vores estan plenes de flors, xiqueta!