No hi ha manera. Fa hores que intento dormir, però no me'n surto. Aquesta matinada tinc insomni. No sé si ha estat el sopar, la navegació virtual posterior o la lectura, amb música de companyia, passades les dues. No paro de donar voltes al llit. He optat per posar-me a escriure, per no desaprofitar el temps. I el resultat és aquesta confessió d'intimitat, que poc té a veure amb les habituals anotacions polítiques i d'actualitat. Però un bloc és això, oi? A més, ja m'he passat el cap de setmana llarg fent entrades sobre l'escandalosa prepotència de Francisco García Prieto, el relleu del militar José Antonio García González i l'1 de Maig. Ja m'excusareu si ara, a les cinc de la matinada, em dedico a combatre l'insomni a cop de post. "Bon cop de post, defensors de la son!" Aquest hauria de ser l'himne nacional dels blocaires que no podem dormir.
Posats a buscar culpables a la impossibilitat de caure rodó en l'espai habilitat per al descans nocturn, és a dir, al llit, em poso a relacionar què he fet les darreres hores. No crec que el vi (a la foto) en sigui el responsable. Una ampolla (que no ens hem acabat entre dos) servida per l'amic i sempre enèrgic Quinitu al seu acollidor celler de Calella, del qual he trobat aquest post amable del també amic Antoni Escandell, blocaire de referència a la veïna Sant Pol. Potser ha estat el cafè? En prenc habitualment, encara que sigui havent sopat, i mai no em boicoteja d'aquesta manera. Potser ha estat la consulta ràpida de blocs, ja a casa. Tampoc ho crec, perquè ho faig cada nit. O la lectura, que m'havia reservat per aquest dilluns, del llibre la blogosfera hispana (aquí teniu el pdf, que té més de 200 fulls)? O l'explicació l'he de buscar en el grup Antònia Font? Estava escoltant el seu últim disc "Batiscafo katiuscas", que m'ha deixat el company Guillem Vidal, mentre feia tota la resta.
Tant li fot. Vaig a veure si ara puc dormir. Bona nit i em tapo!
Benvolgut Saül,
Em sap greu comunicar-te que els símptomes que descrius no deixen dubte per al diagnòstic de la teva malura: pateixes un atac agut de bloguitis crònica. Els metges encara no es posen d'acord, però ja comencen a veure casos per les consultes. Bloguejar és una cosa de les activitats més addictives del món, com hauràs pogut comprovar de primera mà. T'aconsello una desconnexió absoluta i immediata, teràpia de xoc, vaja. T'ho dic per experiència: jo tampoc dormia, i no era ni el vi ni el cafè ni res, sinó la puta bloguitis. Ho vaig deixar una temporada i, de seguida, vaig recobrar la salut física i mental, i sobretot la son. Però vet aquí que la recaiguda encara fou pitjor! Ara ja ho deixo per impossible. Ni dormo, ni menjo, ni res de res, només bloguejo i llegeixo blogs...... I així moriré, suposo, de sobredosi bloguera. Apa, no cal que t'esveris, que no tens curació. Només un consell de col·lega afectat: pren-t'ho amb blogosofia.
Atentament
ENTRELLUM
Insomni? Tanta política no pot ser bona Saül, algun efecte secundari t'havia de sortir !!
(Gràcies per la promoció però per a ser blocaire de referència em queda molt de camí per còrrer, no creis falses expectatives als teus lectors)
Veig que els cracks també sou humans.
Cuida't i segueix regalant-nos les teves
clarividents i encertades opinions.
Salut i garrofes!