Versus, versus versos. Ho sap tothom i és profeciá - J.V. Foix
Arreui es diu i es plat del dia
des que l’Inmundo ho difonia,
en titulars ben cridaners
enlla de l’Ebre es repetia
dins el cenacles potiners.
I uns quants orats dins l’establia
del Tribunal ho han proclamat:
"el català pot ser pecat".
Comerciants de martingales,
prest que s’apunten a les gales
dels traficants de llibertats;
De la baixesa els cims escalen:
“el català ens te collats”
però tots aquells que ací recalen
poden respondre als bocamolls:
“i doncs, qué dieun aquests folls?”
El Tró Suprem amb paperassa
de tortes lleis tancará plaça,
i vol marcar també el seu un gol.
Ens sentencía i amanaça
per imposar allò que ell vol.
Nostres polítics fan bocassa
quan els ho diu l’autoritat
“el català no és pecat”
Mai res fineix, tot recomença,
emmurriats per la temença
que els deixem abandonats,
atía a crits la seva premsa
“ a costa nostre estan folrrats!”
Des d’Alacant a la Provença
no ens venceran si ho tenim clar
i no ens deixem entabanar.
La fruita cau quan és madura,
tots volem viure la ventura
de no tastar sols el raïm
i plantar el sep que ens assegura
creixer amb el sol i amb el plujim.
A un poble amb fe ningú l’atura,
i per història i voluntat
no ens pararan, tindrem Estat.
HO SAP TOTHOM, I ÉS PROFECIA J.V. Foix
Ho sap tothom, i és profecia.
La meva mare ho va dir un dia
Quan m'acotxava amb blats lleugers;
Enllà del somni ho repetia
L'aigua dels astres mitjancers
I els vidres balbs d'una establia
Tota d'arrels, al fosc d'un prat:
A cal fuster hi ha novetat.
Els nois que ronden per les cales
Hi cullen plomes per les ales
I algues de sol, i amb veu d'albat,
Criden per l'ull de les escales
Que a cal fuster hi ha novetat.
Els qui ballaven per les sales
Surten i guaiten, des del moll,
Un estel nou que passa el coll.
Un pastor ho conta als vinyataires:
A cal fuster hi ha novetat.
El roc dels cims escampa flaires,
I al Port mateix, amb roig roent,
Pinten, pallards, l'Ajuntament.
El jutge crema paperassa
Dels anys revolts, a un cap de plaça,
I el mestre d'aixa riu tot sol.
El fum dels recs ja no escridassa
elspescadors faran un bol,
Tot éssilenci al ras de raça
Quanels ho diu l'autoritat:
A calfuster hi ha novetat.
Res nos'acaba i tot comença.
Vénenmecànics de remença
Ambolis nous de llibertat;
UnaVeu canta en recompensa:
Que acal fuster hi ha novetat.
Desd'Alacant a la Provença
Quimor no mor, si el son és clar
Quanneix la llum en el quintar.
Lagent s'agleva en la nit dura,
Totsanuncien la ventura, Les Illes porten el saïm,
I els de l'Urgell, farina pura:
Quires no té, clarors dels cim .
La fe que bull no té captura
I noes fa el Pa sense el Llevat:
A cal fuster hi ja novetat.
