AVíS A NAVEGANTS I COMENTARISTES: ÉS POSSIBLE QUE TINGUEU DIFICULTATS PER A DEIXAR COMENTARIS SI UTILITZEU INTERNET EXPLORER. SI ÉS AIXÍ, AGRAIRIA MOLT QUE M'HO COMUNIQUEU A labelendemadrid@gmail.com, SI US PLAU, I ME'LS ENVIEU SI VOLEU QUE ELS PUBLIQUI. ALTRES NAVEGADORS COM GOOGLE CHROME, MOZILLA FIREFOX, SAFARI, O LINUX-UBUNTÚ, NO DONEN PROBLEMES.
La gent reposa colgada al llit. El llop no gosa moure brogit. D’un vell estable mal ajustat la llum eixia. Fuig el diable. La nit és dia. Jesús és nat.
El bou recula poquet a poc. “Decanta’t, mula, per fer-li lloc”. Oh meravella! Penja una estrella de l’embigat. Les profecies són aquests dies. Jesús és nat.
La neu afina xòrrecs avall. Canten el gall i la gallina. Els àngels broden el cel d’estrelles. Els pastors roden amb vestits nous perdent els bous i les esquelles.
La estrella de Belén
NIT DE NADAL.Nadala de GUERAU DE LIOST (Olot, 1878 – Barcelona, 1933) Pseudònim literari
de Jaume Bofill i Mates. Poeta, polític destacat del catalanisme
conservador. Com a poeta fa una obra de marcats arrels ruralistes.
Seguidor de les teories lingüístiques de Pompeu Fabra, amb el seu amic
Josep Carner, Liost va ser un europeista convençut, molt atent a les
novetats culturals i polítiques que arribaven de l'altre costat dels
Pirineus.
Oh! maravella, la teva estrella penja d’un fil de l’embigat. Fa anys que hi és, no se’n ha anat.
Está el agua que trina de tan
fría en la pila y la alberca donde aprendí a nadar. Están los pavos, la
Navidad se acerca, explotando de broma en los tapiales, con los desplantes
y los gestos bravos y las barbas con ramos de corales. Las venas
manantiales de mi pozo serrano me dan, en el pozal que les
envío, pureza y lustración para la mano, para la tierra seca amor y frío.
Haciendo el hortelano, hoy en este solaz
de regadío de mi huerto me quedo. No quiero más ciudad, que me
reduce su visión, y su mundo me da miedo.
¡Cómo el limón reluce encima de mi frente
y la descansa! ¡Cómo apunta en el cruce de la luz y la tierra el lilio
puro! Se combate la pita, y se remansa el perejil en un aparte
oscuro. Hay az´har, ¡qué osadía de la nieve! y estamos en diciembre, que,
hasta enero, a oler, lucir y porfiar se atreve en el alrededor del
limonero.
Lo que haya de venir, aquí lo
espero cultivando el romero y la pobreza. Aquí de nuevo empieza el
orden, se reanuda el reposo, por yerros alterado, mi vida humilde, y por
humilde, muda.
Soy Mujer y un dulce calor me abriga cuando el mundo me golpea. Es el calor de las otras mujeres, de aquellas que no conocí, pero que forjaron un suelo común. Alejandra Pizarnik.
A cal Joan Olivares, a Otos (a la Vall d'Albaida) el poble dels rellotges de sol... Pels qui gusten del turisme rural i les activitats culturals i lúdiques.
Lentament em trec els guants de la metàfora, perquè vull escriure a pèl sobre els dies que passen... Lentament em trec l'abric de l'escapisme, per dibuixar bell somriures sobre les paraules...
I somniant t’explico tot el que no et sé dir: que el teu nom sona com un pessic quan el dic, que no puc pensar a fer res de res quan no hi ets i quan hi ets no em reconec. Trobo a faltar un got de llet i torrades de pa amb mantega... http://www.marcparrot.com/marc_parrot_cat.html
B7s
Gràcies per felicitar-me l'onomàstica (o el "sant") Veig que ets un lector(a?) aplicat i amb memòria...
Que tinguis bones festes i un feliç any nou tu també.
Salut.