Sóc subscriptor d’una publicació editada per CULTURA 03, i fa uns dies em truquen del grup i em diuen si vull un 40x40. Vull dir, quaranta números del nou diari per quaranta euros. Ara que s’acaba, m’amplien l’oferta a 60. De pas m’han fet una enquesta telefònica: bon dia, voldria demanar-te què en penses del diari (...)
. Hi ha res que et desagradi, especialment?
. Res de res.
. Què t’agrada?
. M’agrada l’ús d’imatges grans i acolorides; m’agraden els reportatges manufacturats per en Bru Rovira; m’agrada que les portades no repeteixen les notícies dels altres mitjans; m’agrada que es parli de política quan toca, no pas sempre. L’ARA és un diari modern, ben fet, ben orientat nacionalment, però que no es mulla prou a la secció editorial. És una proposta periodística més transversal que EL PUNT i l’AVUI...
. Què t’agradaria canviar?
. Vull informació, i corresponsals, al País Valencià, a les Illes Balears, informacions sobre la Catalunya francesa. També que a la secció cinema, a la de televisió, es puntuïn les pel·lícules, se'n digui alguna sobre la seva qualitat i/o interès.
. Trobo que hi coincidiu prou, els lectors enquestats. N’hi ha alguns que volen més informació comarcal.
. Crec que és un error. No podreu competir amb EL PUNT, ni amb l’AVUI. Es millor que féu un diari nacional d’informació general.
En l'època d'Internet, els diaris no han de ser notícies repetides del dia anterior (que ja coneixem), ni tampoc refregits d'agències.
Cal debat, opinió, articulistes de prestigi. L'Ara va per aquí. I m'agrada: com també la gran foto del mig.
Però com que també em van trucar exposaré el que vaig dir de negatiu:
* més cultura (també cinema, música, llibres com a apartats fixes) i menys esport (jo, que sóc del Barça, demano moderació si us plau, amb el Barça: amb els triomfos en tenim prou, no cal que ens en recargolem a tota hora).
* presència normalitzada del altres països catalans, com una part del tot (no quan toca la loteria o si hi ha algun succés luctuós), sinó sempre.
* no m'agrada el suplement del diumenge Time Out: lletra petita, disseny de pa sucat amb oli, entrevistetes presumptament gracioses sense cap gràcia, frivolitats sense interès i pur centralisme (bars de BCN, restaurants de BCN, teatre de BCN, botigues de BCN etc: més enllà de Collserola hi ha país, i en Capdevila sent d'Osona ho hauria de saber).
Per a mi, com més Barça, millor.
Sí, falta territori.
Pere
Bon Nadal,
Pere