Sento el fred de la nit i la simbomba fosca. Així el grup d’homes joves que ara passa cantant. Sento el carro dels apis que l’empedrat recolza i els altres qui l’avencen, tots adreça al mercat. Els de casa, a la cuina, prop del braser que crema, amb el gas tot encès han enllestit el gall. Ara esguardo la lluna, que m’apar lluna plena; i ells recullen les plomes, i ja enyoren demà. Demà posats a taula oblidarem els pobres - i tant pobres com som -. Jesus ja serà nat. Ens mirarà un moment a l’hore de les postres i desprès de mirar-nos es posarà a plorar.
Sempre m'ha encantat aquest poema. Me'l van descobrir quan tenia 14 anys i des d'aleshores puc dir que és estrany el Nadal en què no me n'hagi recordat. Gràcies.
