carme |
dijous, 23 de desembre de 2010 | 11:24h
Aquells que volen despullar d'identitat i d'honor a Catalunya han sentenciat ara que anul·len la prevalença del català a les escoles del Principat.Cínicament infamen la nostra llengua, ens imposen l'espanyol com a llengua vehicular a les escoles i ens anihilen la immersió lingüística.
Sóc mestra, de la primera fornada de l'Escola de Mestres de Vic. Tots els d'aquella promoció vam començar a treballar fent immersió lingüística a les escoles d'arreu de Catalunya.
Anàvem amb un esclop i una espardenya. No hi havia ni llibres ni material i cadascun de nosaltres anava confegint el que li feia falta per aplicar a les seves classes.
Érem molt joves però teníem bagatge, érem hereus dels que havien tingut la tenacitat per salvar-nos els mots i recuperar les llibertats i la dignitat arrabassada.
D'això aviat farà 30 anys però que no es pensin que ens n'hem oblidat.
Continuem essent tenaços i valents i ens tornarem a alçar.
Però la responsabilitat de la llengua és de tothom.
No ens deixeu sols.
Bon dia, Carme
No sóc mestre, però en el tema de la llengua no esteu sols.
Quan algú em diu que sóc bilingüe, li dic sempre que no. Que la meva única llengua és el català perquè és la llengua que m'han ensenyat els meus pares i és la llengua en que he aprés a sentir.
Puc parlar altres llengües, fins i tot amb certa traça, però no "hi sento" en aquestes llengües que jo aneomeno, llengües de coneixement. De la mateixa manera que puc tenir coneixements de matemàtiques, de literatura, de geografia o d'història.
Que trist veure ara que els que es van vendre l'ànima al diable tornen a manar i saber, millor que m'erri, que no faran res per a recuperar la dignitat si és que mai n'hem arribat a tindre tots plegats.