Per aquestes dates, tothom es felicita les festes de Nadal i desitja un bon any nou. No sé si per l’educació espartana que segons la meva dona diu que he rebut, jo no sento rés especial per aquestes festes. A part del cap d’any i el primer dia de l’any, que és tradició a casa de celebrar el sant dels Manels, els altres dies no em diuen res.
A mesura que em vaig més gran (i vell) començo a gaudir una mica més dels menjars familiars. Recordo que fins fa poc, no m’agradava quedar-me a la sobretaula. M’estimava més sortir a fora, ja sigui a jugar amb els germans o cosins quan era molt més jove, o bé, de més gran, d’anar a fer una passejada. Darrerament, però ,més d’una vegada m’estimo més fer la migdiada. Però quedar-me tres o quatre hores de sobretaula ho trobava d’una perduda de temps increïble. En canvi ara, segons de què es parla, m’hi quedo, però si aquest any es parla de política, marxo.
Marxaré de la sobretaula, perquè he quedat esgotat i decebut de la política sobiranista. He estat treballant molt fortament des de fa més de dos anys a favor de la independència. He deixat de banda algunes coses personals i professionals, per dedicar-hi moltes hores (i diners), perquè començava a fer-me il·lusions que la teníem a prop, després de més de vint anys d'estar-hi ajudant sense veure clar si ho aconseguiríem.
Tot va començar fa quatre anys escrivint als blocs sobiranistes per criticar el segon tripartit, més tard mirant d’aconseguir canviar la direcció suïcida d’Esquerra Republicana de Catalunya que l’ha portat a aquest mal resultat electoral, després vaig organitzar amb els companys de deumil.cat les manifestacions de Brussel·les i Ginebra, i des de fa un any i mig, amb la llarga campanya de crear la candidatura unitària i transversal per proclamar la independència amb Reagrupament. Però amb el resultat desastrós de Reagrupament a les eleccions del 28 de Novembre, no em queden arguments per defensar la via política per la independència. Per mi, aquest resultat tant minso de menys de 40.000 vots per Reagrupament, és l’equivalent com si a la manifestació de Brussel·les, en comptes d’anar els deu mil catalans, hi haguessin vingut en prou feines quatre-cents.
Per mi es clar, que el poble català democràticament ha dit que no vol la independència. Que per molt greuges i atacs que rebem dels espanyols, els catalans, segueixen apostant per continuar dins d’Espanya. Encara que hi hagi lectures optimistes que diguin que hi ha 58 diputats independentistes o més al nou Parlament, la crua realitat és que durant els propers quatre anys, com a mínim, fer quelcom des del Parlament per anar cap a la independència, serà una quimera. Sóc del parer, que cada any que passa, estarem en una posició més difícil per aconseguir-la, encara que no vol dir que hi sigui impossible.
Una situació tant bona com aquests darrers dos anys per aconseguir la independència, potser no la veurem mai. Ho teníem tot a favor: Crisi a l’economia, crisi social, crisi política, crisi jurídica...junt amb les grans manifestacions populars i els referèndums. Però res d’això ha estat prou per fer despertar els catalans del somni impossible de l’encaix amb Espanya que ens han venut tant des de l’esquerres com des de les dretes catalanes. Al final, al Parlament tot segueix més o menys igual. S’haurà canviat uns polítics que tenen l’accent més a favor d’una Catalunya catalana per uns que la tenien més espanyola, però ambdós segueixen manifestant la seva voluntat de continuar sent espanyols.
(continua)
No crec que des del regionalisme catalanista que defensa CiU, és pugi fer res per frenar l’espanyolització que Espanya està propagant per tota la societat catalana. Va començar amb Felipe, es va accentuar amb l’Azar, i amb el Zapatero s’ha consolidat. No importa de quin color és qui mana a Espanya. Tots hi estan d’acord: Espanya no pot perdre cap més colònia o desapareixerà. Els darrers governs del Pujol, en prou feines van poder-ho contenir aquesta desesperada ofensiva espanyolista i el tripartit no només no va fer res per aturar-lo, sinó que més aviat va ajudar-ho. A finals del 2010, Catalunya mai havia estat tant en perill com a nació des de la mort del dictador feixista Franco. Esquerra Republicana de Catalunya, sobretot el Carod i Puigcercós, hauran un dia passar comptes de la seva complicitat amb aquest genocidi polític i cultural català.
Per tot això, hauria estat molt important aprofitar la situació actual, de fer un canvi radical al Parlament per començar a avançar cap a la independència. Però, per una sèrie de circumstàncies, incloent greus errors per part nostra, el resultat ha estat el pitjor que hom es podria imaginar. (Ja sé que el tripartit no hi és, però això estava cantat. Per mi, no comptava que repetissin els resultats després de la incompetència manifesta del govern del Montilla)
Que hi ha quatre diputats que teòricament defensen una part del mateix que proposàvem els de Reagrupament, és cert. Però de la manera poc ètica i honesta que s’han aprofitat de la feina dels altres (referèndums i Reagrupament) , més la divisió que han provocat dins del moviment independentista, no hi tinc gaires esperances que no acabin sent uns Ciutadanos II. Uns faran el paper histriònic per una banda i els altres per l’altre. Només amb les declaracions i actuació de l'Alfons Lopèz Tena respecte al reglament del grup mix, ja indiquen que potser la cosa anirà per desgràcia per aquesta direcció.
Per tot plegat fa, que el que desitjo pel proper any, és que els espanyols segueixen sense cap escrúpol i vergonya, actuant com a tal. És a dir, seguin la seva tradició imperialista, que segueixin exprimint fins a l’extenuació la seva darrera colònia que els hi queda i com a jacobins que són, que actuïn sense cap mirament, uniformitzant culturalment i políticament tot el territori espanyol per així estar ben segurs d’obtenir la indisoluble unidad de la nación española.
A veure si a base de xarop de bastó els catalans esdevenim adults per poder encarar els propers anys amb més garanties d’èxit un moviment que aconsegueixi la independència de la nostra terra. Amb els resultats electorals a la ma, es veu que encara necessitem més bastons.
Endavant les Atxes!!
Benvolgut Manel,
Crec que tens un error de percepció sobre la realitat social de Catalunya i del mateix poble català quan dius, en el cinquè paràgraf, el següent: “Per mi és clar, que el poble català democràticament ha dit que no vol la independència”.
Segons la meva opinió, el poble català ha dit una altra cosa: “Amb aquests líders dits independentistes que es presenten al nostre parlament –barallats, expulsant companys de causa sense saber parar-ho a temps com fan els veritables líders, remenant la cua per dir no al final sense saber-ho explicar, oportunistes de darrere hora, aprofitats, bocamolls, fatxendes, mal educats, il·luminats i d’altres tipologies de la condició humana que podem entendre però no acceptar per liderar un procés com una secessió política, i acceptem també, és clar, que no ho són tots però sí alguns del darrere i alguns del davant–, els catalans, de forma majoritària no hi acabem de confiar i, consegüentment, no estem disposats a votar-los. Pensem que amb les seves actituds, manifestacions, tracte personal directe i indirecte i presentació mediàtica, ens donen entendre que ens poden portar pel mateix pedregar que els líders catalans en l’època de la segona república espanyola van dur el país a rebre una agressió brutal de la qual encara en paguem les conseqüències. Així, podem dir-vos a tots els impacients que, us agradi o no, estem vacunats amb els anti-virus produïts per una agressió de dècades que ens fa estar alerta davant aventures nobles però comandades per irresponsables POLÍTICS. És a dir, poden ser molt nobles (aparentment), i tenir raons inqüestionables i justes que compartim, però nosaltres –els catalans mitjans que votaríem que SÍ en un referèndum–, AVUI i ARA no acabem de creure en ells com a LÍDERS POLÍTICS i en la seva CAPACITAT POLÍTICA de no tornar-nos a portar cap al desastres atès el monstre que encara treballa per anihilar-nos”.
Crec que hauries de creure més en el poble català i menys en els seus líders d’avui. Només creient-hi veuries un altre panorama, i entendries els seus temors i la seva enorme saviesa producte de l’experiència (dramàtica) històrica. El poble català (i que com a científic saps que tota societat pot veure’s com una unitat emergent i es pot descriure com un tot, i on les seves expressions politiques, econòmiques, culturals, etc. es poden tambe veure en global) MAI mes deixarà el seu futur en uns irresponsables. És així de senzill quan entens l’ànima col·lectiva del poble al qual pertanys. Els catalans per al procés d'independència volen una altra cosa, i a partir d'aquí tot s'entén.
Amb tot el respecte, només era això.
Cordialment,
Buridan
Els liders també formen part del poble català. Si són com són, és justament perquè el poble català ha volgut que siguin així. Fa més de 35 anys que són triats democràticament pels catalans. Per això, quan els unics liders independentistes que es presenten són tant poc de confiança pels catalans, tal com tu dius que ha estat el motiu que els catalans no els han votat, estàs dient que els altres liders, que si tenen la confiança, resulta que no la volen. Per tant, només els liders que no la volen tenen la confiança dels catalans. Per tant els catalans no volen la independència.
Ja sé que és simple la conclusió que esgrimeixo, però renoi, jo penso que els països Europeus i sobretot els anglosaxons, són molt "simples" pel que fa a la democràcia i a la sobirania del seu país. Nosaltres ens perdem amb l'estètica. O pitjor, amb la por, tal com tu deixes anar amb el teu comentari sobre la segona república.
Sense dubte el poble català està traumatitzat per la tortura que representà la guerra civil i els 40 anys de repressió feixista espanyola. Igual que una dona maltractada, fins que no vegi la seva vida en perill, no s'enfrontarà amb el seu mal-tractador i el deixarà.
A veure si amb la sentència contra el català a les escoles, és prou fort l'hòstia rebuda que faci que molta gent reaccioni i davant la por de morir, la por del que ens pugin fer els espanyols, sigui superada i anem directament cap a la independència.
gràcies pel comentari
Manel
Apreciat Manel:
Que els catalans no vulguin el camí que tu proposes no vol dir que no vulguin mai la independència. En tot cas volen arribar-hi d'un altre manera.
Molt em temo que ho ha entès massa bé!!
sobre el que diu de la 'regenaracio democràctica' té trampa ja que només proposava com repartir el poder si amb limitació o no, però en el mateix al fons, només xec en blanc i renovar cares cada 8 anys.
impeachment i consultes vinculants saltant-se els 135 parlamentaris pel folre i que la 'demos' desideixi com hauria de ser res de res...
quan em responen que si el poble (que no sap res) poguès decidir seria la anarkia, primer considerar-ho com una cosa dolenta i segona com una cosa que porta al desastre o emporibment.... la república de california demostra tot el contrari... la majoria és pobre, tots poden votar i no tenen ni medicina pública i la cadira elèctrica és legal... en que quedem si el poble pot votar?
l'important en el cas català és aquesta, que el poble pugui votar, i no pel tema estat si o estat no, en la resta de temes...
el tema de toros 100mil-200mil signatures vol dir en les següents eleccions aprofintant la infrestructura una altra urna i no que el parlament descideixi...
ja que és una absurditat... primer.... els de icv ho podrien haver proposat al parlament sense les signatures i segon la sobirania esta en el poble i quan la vol exercir els parlamentaris només són un vot més entre 8 milions....
ballots amb tot
això no ho proposava-ho i per tant seguim amb la teoria que el vot d'un sabater no pot valdre igual que un capità de barco.... el que és coneix com dictadura renovable de 4 anys amb xec en blanc....
que en siguin 2 enlloc de 4 o 8 enlloc de 23 no va a l'arrel del problema, que no és altre si la població està capacitada per decidir en tot pregunta directe sobre un tema o cal seguir al estil tu vota'ns que 'nosaltres' un partit ja farem.
sobre les bastonades estic amb tu, com diuen els castallans 'la letra con sangre entra' i en aquests 7 anys tenim això amb l'estatut hem cremat etaps i amb les bastonades que ens foten fins i tot el vangurdia rac1 dilluns diu com en foix +- jo si fos 'independentista'.....
han vista la llum i més que la veuran d'aquest estrat social i dels d'avall com molts....
benvinguts.... només per mi que si són els de dalt que acaben d'arribar que no vulguin alliçonar als que estem sempre.... els d'abaix no ho faran ja que sempre han estan amb nosaltres, els d'abaix, els radicals, els republicans, els que volem canviar les coses.........
la merda gitana-català puja, que hi farem, visca la república i visca la llibertat.
Democràcia (II) Ballot Proposition
això en quin programa electoral de 'regeneració democràtica' o no estava? potser sóc jo que no m'he enterat i segueixo pensant que en cap.
-si em toquen les peres jo també vull la independència, benvingut al club, ets català oi i veus que t'atonyinen tot i portar galons i reverències reials arround de world? no pasa rès un més, és pura logica. Et volen exterminar i et defenses.
diuen:
-som catalans però col.laboracionistes de sempre...
ni això serveix... catalans a la foguera.......
benvinguts al club als amants de la llibertat i alguns de la 'república', de sempre.
no us tirarem en cara ni burgos ni que els altres sempre hi hem estat +-... tant li fot....... un més.
estat propi i després finalment d'una puta vegada podrem tenir unes eleccions on només es fagin sobre si dreta o esquerra o estat o menys estat.... si conservadors o liberal-morals i el espanya o catalunya haurà quedat desterrat per sempre.