VilaWeb.cat

Accés de l'autor

Nom d'usuari
Clau
Recorda'm

Categories

  • cançons de sempre
  • diaris d'escriptor
  • última ronda (Edicions de La Magrana, 1999)
  • poemes esparsos
  • la gran baixada (Emboscall Editorial, 2004)
  • les ciutats ocasionals (Témenos Edicions, 2009)

Últims 40 canvis

Arxiu

« Maig 2012 »
dl dt dc dj dv ds dg
 123456
78910111213
14151617181920
21222324252627
28293031   
 
ricard99 | diaris | dimarts, 21 de desembre de 2010 | 19:29h


Una paràbola per evitar un món mecanitzat a les mans d'un amo malèvol

El Senyor Jordi. Aquest és el gerent d’una tètrica fàbrica que té la intenció de convertir el món en un gran sistema mecanitzat on tots els animals, les plantes i fins i tot els núvols seran màquines. Només la princesa, que ja no és una princesa, podrà lluitar per evitar-ho. Per fer-ho comptarà amb l’ajuda del seu drac, en Draconis, però... ho aconseguirà?




Escenografia i atrezzo
: S’utilitza un cavallet de fusta amb dibuixos com a suport visual. L’atrezzo consta d’una espasa, una rosa i un globus.
Vestuari: Els artistes porten un vestuari específic de l’època medieval.
Equip de so: Equip de so propi + dos micròfons de diadema.
Música: L’obra conté vuit peces musicals a més de melodies i efectes varis.
Durada: 50 minuts.
Activitats: Hi ha la possibilitat de fer un taller després de l’actuació que consisteix en pintar un dibuix del protagonista de l’obra: en Draconis, o bé fer un retallable d’aquest personatge.

Vegeu-ne un tast a  http://draconisilarosamecanica.blogspot.com/

És un espectacle musicoteatral de Contes de les Esferes:

http://contesdelesesferes.blogspot.com/

Hi ha maneres amb les quals la màquina no pot vèncer el discurs de la paraula, del gest, de la música, de les abraçades.
  

Comentaris: 2
  • Maquinals
    Eli | dimecres, 22 de desembre de 2010 | 15:40h
    Ricard!

    Esperem que un món tan gris i maquinal no s'interposi mai entre nosaltres i les nostres paraules.
    Gràcies per aquest escrit! :)
    Eli
    • davant
      ricard99 | dijous, 23 de desembre de 2010 | 09:56h
      de les màquines, un somriure ben gran! Ja tinc ganes de veure la representació i gaudir de la història. I aprendre, entre moltes altres coses, el valor de dir el que pensem.
      Gràcies a tu per la feliç visita :)
      Ricard