Deia ahir Vicent Partal al final de l'editorial i en referència a l'interlocutor del concert econòmic: "I és cert que, de moment, cal donar-li el benefici del dubte, atès que
aquesta proposta figurava en el seu programa i una part molt important
del electors va beneir-la amb el seu vot."
Certament, no tenim més remei que donar-li el benefici del dubte, però el problema no serà només saber si té o no té interlocutor. En tindrà en la mesura que hi hagi interès polític, no pas a donar el concert econòmic a Catalunya o a revisar l'acord de finançament, sinó a jugar un altre cop amb nosaltres i a marcar-nos l'agenda política.
Mas ho plantejarà el 2012, després de les eleccions espanyoles. Ells aleshores demanaran cent dies de gràcia; després diran que en podem parlar, però que Espanya té altres prioritats. Potser es comprometran solemnement, amb el to d'"apoyaré...", a parlar-ne a partir de 2013, passat Nadal. I aniran donant allargues. I com que nosaltres haurem donat el benefici del dubte a Mas i aquest l'haurà malbaratat passant-lo a qui governi Espanya, ells trauran tot el rèdit que puguin d'aquest benefici i nosaltres haurem permès que des d'Espanya ens tornin a marcar l'agenda. I mentrestant, hauran continuat fent calaix i desenvolupat el model centralista.
Com diu Partal, però, 1.200.000 persones han avalat aquest full de ruta, sigui com a vot de càstig a Montilla o sigui com a vot de càstig a Puigcercós. Si això ha estat així és perquè molts votants han vist més capacitat de lideratge en Artur Mas que en cap dels líders del centreesquerra, i això és precisament el que hem de començar a fer de manera urgent. Tothom que es vagi penedint d'haver votat CiU –com es pot haver penedit d'haver votat ERC el 2006 perquè després va fer president Montilla o d'haver votat CiU el 1999 perquè va acostar-se massa al PP– ha de tenir una alternativa a punt.
Donem-li el benefici del dubte, doncs, però exigim-li contrapartides en forma de data de caducitat i compromís de convocatòria del referèndum, com ja vaig deixar escrit en un comentari al bloc de Ramon Tremosa.
Mas ho plantejarà el 2012, després de les eleccions espanyoles. Ells aleshores demanaran cent dies de gràcia; després diran que en podem parlar, però que Espanya té altres prioritats. Potser es comprometran solemnement, amb el to d'"apoyaré...", a parlar-ne a partir de 2013, passat Nadal. I aniran donant allargues. I com que nosaltres haurem donat el benefici del dubte a Mas i aquest l'haurà malbaratat passant-lo a qui governi Espanya, ells trauran tot el rèdit que puguin d'aquest benefici i nosaltres haurem permès que des d'Espanya ens tornin a marcar l'agenda. I mentrestant, hauran continuat fent calaix i desenvolupat el model centralista.
Com diu Partal, però, 1.200.000 persones han avalat aquest full de ruta, sigui com a vot de càstig a Montilla o sigui com a vot de càstig a Puigcercós. Si això ha estat així és perquè molts votants han vist més capacitat de lideratge en Artur Mas que en cap dels líders del centreesquerra, i això és precisament el que hem de començar a fer de manera urgent. Tothom que es vagi penedint d'haver votat CiU –com es pot haver penedit d'haver votat ERC el 2006 perquè després va fer president Montilla o d'haver votat CiU el 1999 perquè va acostar-se massa al PP– ha de tenir una alternativa a punt.
Donem-li el benefici del dubte, doncs, però exigim-li contrapartides en forma de data de caducitat i compromís de convocatòria del referèndum, com ja vaig deixar escrit en un comentari al bloc de Ramon Tremosa.
ERC pot estar orgullosa d´haver creat (d´organitzar en són incapaços) una gran empresa d´enderrocs.