www.bruc-lapelicula.es/cat aquest és el web de Bruc, la llegenda, la producció d' Ikiru films que, dirigida per Daniel Benmayor; protagonitzada per Juan José Ballesta, Vincent Pérez i Santi Millan i distribuïda per la "major" Universal, arriba dimecres a bona part de la nostra cartellera, en català i castellà.
Si la llegenda real és aquella tan coneguda del famós timbaler (que si s'hagués tocar altres coses, segurament ja faria temps que arribaríem a París amb TGV), l'argument de la pel·lícula ficciona el després d'aquella derrota de l'exèrcit napoleònic, empescant-se'n una d'acció protagonitzada per l'"heroi" del Bruc. Tant que, de nom, els responsables del film, li han posat Bruc, al personatge!
Quina mala pinta que va agafant tot plegat!
FOTO Cartell català de Bruc, la llegenda, de Daniel Benmayor
Una dada curiosa és que la pel·lícula s'ha rodat en doble versió (sic). De debò surt més a compte rodar totes les seqüències dialogades dues vegades (la primera en català, la segona en castellà) abans que rodar en una llengua i doblar a l'altra? No deu ser que amb la doble versió s'obta a cobrar una subvenció més? M'agradarà veure en quins cinemes acaba la versió original catalana, si s'edita en dvd, etc.
Si no ho tinc entès malament, «Bruc, la llegenda» s'ha acollit a una subvenció nova (com «Pa negre», «Herois», etc.), molt ben remunerada, que potencia la versió original en català. Tot sembla indicar que som davant d'allò de "fet la llei, feta la trampa"...
Vador, Doncs aquest cop no han fet com a "Pa negre" i "Herois", és a dir, que la pel.lícula sigui parlada en català sobretot, que així la vaig poder veure aquí, al seu moment. "Feta la Llei, feta la trampa", sí, però el que vaig veure avui, més que una trampa, és un engany. La vaig veure aquest casvespre als Cines Princesa madrilenys, que formen part de la xarxa de versió original que n'hi ha a la vora de la Plaza de España d'aquí (juntament amb els Golem --abans Alphaville--, Renoir Plaza de España i Renoir Princesa), i resulta que han posat una versió parlada en francès i castellà. Ni tant sols una paraula de català. Els soldats francesos parlaven en francès i els catalans en castellà. Fins i tot alguns personatges catalans duien el nom en castellà (Juan Castells es diu aquí el protagonista). Tampoc no tenien accent marcat (el català). Parlant artísticament, la pel.lícula és digna, no t'avorreixes i passa volant l'hora i mitja de durada. Ja faré la meva crítica la setmana vinent, al meu bloc, però no m'ha agradat això d'escamotejar el català tant descaradament. Em vaig quedar sense sentir com va aprendre català el Juan José Ballesta. Ell, en Vincent Pérez i en Santi Millán (memorable dolent el seu), son el millor de la pel.lícula. En fi, tindrem que esperar a la sortida de la pel.lícula en DVD, que durà totes dues versions aleshores. O totes tres, si volem ser "objectius". Un salut,
Intocable | La invenció d'Hugo Cabret | Els descendents | J. Edgar | La dona de ferro | L'arbre de la vida | L'arbre | Mitjanit a París | El més enllà | True Grit | El discurs del rei | D'homes i déus | Fins i tot la pluja | La llarga caminada,
... i més
Primera impressió -breu- en veure una pel·lícula: Les males herbes | Le Havre; Drive; Route Irish; L'artista; Inquiet; Un altre any; Somewhere; Tòquio Blues; Cigne negre; Biutiful; Còpia certificada, Pa negre, L'americà; Trobaràs un desconegut...; Two Lovers; Kynodontas; Shutter Island; La carretera, Chéri; Invictus; The Hurt Locker; Tinent roí: escala a Nova Orleans.
Si no ho tinc entès malament, «Bruc, la llegenda» s'ha acollit a una subvenció nova (com «Pa negre», «Herois», etc.), molt ben remunerada, que potencia la versió original en català. Tot sembla indicar que som davant d'allò de "fet la llei, feta la trampa"...
Vador,
Doncs aquest cop no han fet com a "Pa negre" i "Herois", és a dir, que la pel.lícula sigui parlada en català sobretot, que així la vaig poder veure aquí, al seu moment.
"Feta la Llei, feta la trampa", sí, però el que vaig veure avui, més que una trampa, és un engany.
La vaig veure aquest casvespre als Cines Princesa madrilenys, que formen part de la xarxa de versió original que n'hi ha a la vora de la Plaza de España d'aquí (juntament amb els Golem --abans Alphaville--, Renoir Plaza de España i Renoir Princesa), i resulta que han posat una versió parlada en francès i castellà. Ni tant sols una paraula de català.
Els soldats francesos parlaven en francès i els catalans en castellà. Fins i tot alguns personatges catalans duien el nom en castellà (Juan Castells es diu aquí el protagonista). Tampoc no tenien accent marcat (el català).
Parlant artísticament, la pel.lícula és digna, no t'avorreixes i passa volant l'hora i mitja de durada. Ja faré la meva crítica la setmana vinent, al meu bloc, però no m'ha agradat això d'escamotejar el català tant descaradament. Em vaig quedar sense sentir com va aprendre català el Juan José Ballesta. Ell, en Vincent Pérez i en Santi Millán (memorable dolent el seu), son el millor de la pel.lícula.
En fi, tindrem que esperar a la sortida de la pel.lícula en DVD, que durà totes dues versions aleshores. O totes tres, si volem ser "objectius".
Un salut,
JULIÁN.