D'aquí tres setmanes começarem l'enregistrament del nou disc de Brams.Ara fa sis mesos que ens vam posar a treballar-hi, el el meu cas, pel que fa a les lletres, si nó de manera exclusiva, gairebé. I sí més no, prioritària
La primera anotació a la llibreta és del 22 de juny. La vaig fer anant a Ciutadella.
D'ença m'he d'enfrontar a una sèrie de monstres que m'intenten esguerrar la feina...
Un dels monstres es diu Quan-un-grup-torna-després-d'haver-plegat-el-disc-que-treu-sol-ser-una-merda.
Vet aquí! Aquest l'he clitxat fa dies, en sento parlar. És un monstre tòpic, i pretén acompanyar la primera escolta que la gent en faci. I anar ballant i fent l'os mentre cantusseja el seu nom: "Quan-un-grup-torna-després-d'haver-plegat-el-disc-que-treu-sol-ser-una-merda", "Quan-un-grup-torna-després-d'haver-plegat-el-disc-que-treu-sol-ser-una-merda"...
N'hi ha un altre, de monstre: un que es diu Top-ten. Aquest mostre aconsellarà al oient comparar les cançons del disc nou amb les deu millors que hom recorda de discs anteriors, que en cadascú seran diferents. O sigui que obliga en un disc a superar la qualitat de 20 anys de feina. És cabrón, aquest, en Top-ten.
I encara n'hi ha un altre: en Nostàlgia. Aquest farà comparar les cançons del nou disc, emocionalment verges, amb cançons de discs pretèrits que poden estar carregades de records, que suggereixen moments que gràcies a la selecció positiva de la memòria humana, solen ser collonuts.
I també ni ha un parell que sempre van junts i que són prou torracollons: en Canvia-ja-de-tema! i en A-aquestes-alçades-reiventaràs-Brams?
A aquests dos mai els pots tenir contents a l'hora.
Mentrestant m'hi barallo vaig escrivint, rumiant, comptant síl·labes, afinant rimes, descartant i tornant a començar. Amb una il·lusió de boig, ho garanteixo, de boig!
Vet aquí! Aquest l'he clitxat fa dies, en sento parlar. És un monstre tòpic, i pretén acompanyar la primera escolta que la gent en faci. I anar ballant i fent l'os mentre cantusseja el seu nom: "Quan-un-grup-torna-després-d'haver-plegat-el-disc-que-treu-sol-ser-una-merda", "Quan-un-grup-torna-després-d'haver-plegat-el-disc-que-treu-sol-ser-una-merda"...
N'hi ha un altre, de monstre: un que es diu Top-ten. Aquest mostre aconsellarà al oient comparar les cançons del disc nou amb les deu millors que hom recorda de discs anteriors, que en cadascú seran diferents. O sigui que obliga en un disc a superar la qualitat de 20 anys de feina. És cabrón, aquest, en Top-ten.
I encara n'hi ha un altre: en Nostàlgia. Aquest farà comparar les cançons del nou disc, emocionalment verges, amb cançons de discs pretèrits que poden estar carregades de records, que suggereixen moments que gràcies a la selecció positiva de la memòria humana, solen ser collonuts.
I també ni ha un parell que sempre van junts i que són prou torracollons: en Canvia-ja-de-tema! i en A-aquestes-alçades-reiventaràs-Brams?
A aquests dos mai els pots tenir contents a l'hora.
Mentrestant m'hi barallo vaig escrivint, rumiant, comptant síl·labes, afinant rimes, descartant i tornant a començar. Amb una il·lusió de boig, ho garanteixo, de boig!
Això sí, haureu d'allargar i fer concerts com els de l'any passat, de dues hores i quart, per poder fer les cançons noves sense renunciar a cap de les que feu ara.
Una abraçada des del Penedès.
Salut i a veure si veniu algun dia a Olot o més a prop...
El que no he entès es la vostra ausència en aquets set anys de mediocritat tripartita, com si no hi haguès hagut motiu per a dir coses, i just ara que retornen els nacionalistes (per a tu ja se que son els de la dreta) ara se us ocorreixi tornar.
preocupar...
Tranki, com va dir en Hermann Hesse:
"Quan es
tem a algú és perquè a
aquest algú li hem
concedit poder sobre nosaltres".
Bon
Solstici d'Hivern!!!
Una abraçada.
Txema
"começarem" => començarem
"
D'ença" =>
D'ençà
"mostre" => monstre
"
cabrón" =>
cabró
"
també ni
ha" =>
també n'hi
ha
"si nó" => sinó
Jo serè el mostre que et dirà que si un grup va plegar perquè torna ara? no seria més lògic fer remuntar Aramateix o fer nèixer algun altre en ves de fer sortir del ninxol i el taut un grup que ens va despedir?
Maleuradament, jo he estat la primera que de la gira Brams 2010 no he anat a cap concert perquè la despedida ja va ser molt forta com per tornar a viure una altre separació.
Recorda la frase: "Las segundas partes nunca fueron buenas".
Perdona per ser tan crítica, però crec que és millor dir-t'ho i seguir-te dins d'un altre món. perquè si dius que tenques la porta per obrir una finestra, al tornar obrir la porta tindràs massa corrent d'aire per aguantar-ho tot.
Un petonas.
T'ho diu algú que sempre que escolta una cançó de Brams pensa en el Sempremés.
La solució fàcil era recomençar almb algun altre grup, sense mostres.
Refer Brams no és la sortida fàcil, sinó la més difícil.
joel lliró
Ànims Titot, segur que te'n surts! El difícil serà potser contentar els seguidors més rockers de la primera època fins el primer directe, com jo, amb els dels últims discos, més suaus i variats, musicalment parlant. Esperem que hi hagi una ració per cadascú.
Del tema lletres no cal parlar-ne, segur que ens sorprendràs positivament